Arxiu d'etiquetes: segle XIII

Cardona, Berenguer de -varis-

6 Respostes

Berenguer de Cardona  (Catalunya, segle XII)  Eclesiàstic. Un dels fills del vescomte Bernat Amat de Cardona i d’Almodis. Apareix documentat repetidament en temps del seu pare, pels anys 1123-27. Possiblement és l’homònim que figura com a canonge d’Urgell el 1131.

Berenguer de Cardona  (Catalunya, segle XII – segle XIII)  Personatge. Era fill d’Arnau de Cardona que testà el 1214. N’era l’hereu principal. En data anterior s’havia casat i ja havia rebut del pare la senyoria efectiva de l’heretatge. Germans seus eren Bernat i Guillem.

Berenguer de Cardona  (Catalunya, segle XIII)  Noble. És esmentat com a senyor del castell d’Esparreguera el 1225. La data no lliga amb la coneguda concòrdia de 1229, segons la qual Guillem de Claramunt cedia la fortalesa a Guillem de Cardona.

Berenguer de Cardona  (Catalunya, s XIII)  Noble. Figura com a senyor del castell d’Esparreguera el 1274.

Berenguer de Cardona  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Personatge. Fou nomenat alcaid dels cristians de Tunis el 1299. Potser és l’homònim que figura com a porter de Jaume II el Just el 1302-04. Podia no pertànyer a la família noble de Cardona.

Berenguer de Cardona  (Catalunya, segle XIV)  Fill de Hug VI d’Empúries i de Beatriu d’Anglesola. El 1363 apareix al costat del seu germà gran, el vescomte i futur comte, Hug II de Cardona, i d’un altre germà, anomenat Pere, lluitant contra les forces castellanes que havien envaït Aragó.

Cardona, Arnau de -varis-

7 Respostes

Arnau de Cardona  (Catalunya, segle XI – segle XII)  Personatge. Apareix com a marmessor del seu germà Bernat, que testà el 1102. Del mateix testament es dedueix que era fill de Bremond i germà de Guillem i d’Ermengarda.

Arnau de Cardona  (Catalunya, segle XII – segle XIII)  Noble. Serra i Vilaró el creu fill natural del vescomte Guillem I. Raons cronològiques fan considerar, per contra, que devia ser fill d’un Cardona de la generació anterior a la del vescomte esmentat. Era casat amb Ermessenda, filla de Bernat de Claret, amb el qual tingué qüestions pel dot de la muller el 1157. Sembla que tingué un fill, anomenat Pere Sarraí i probablement natural, que testà el 1202.

Arnau de Cardona  (Catalunya, segle XII – 1214)  Noble. Sembla ser un altre que l’homònim. Devia ésser el que figura el 1185 com a veguer de Cardona pel vescomte Guillem I. Testà trobant-se greument malalt, nomenant marmessor el vescomte i feia deixes als fills Berenguer, Bernat i Guillem. Apareix lligat al castell de Clariana.

Canet -varis/es bio-

2 Respostes

Antoni Canet  (Catalunya, segle XV – Illes Balears, segle XV)  Escultor. Treballà al Principat fins al 1497, any en què s’establí a Mallorca.

Berenguer de Canet  (Rosselló, segle XII)  Noble. Primer membre d’aquest il·lustre llinatge. El 1160 sortí fiador, amb altres barons del consell comtal i del Rosselló, d’un gran prèstec que hagué de manllevar Ramon Berenguer IV de Barcelona.

Guillem de Canet  (Rosselló, segle XIII – segle XIV)  Noble. Figurà al seguici i consell de Pere I el Catòlic.

Jaume Canet  (Illes Balears, segle XVII)  Jurista. És autor de diversos escrits jurídics, molts d’ells relatius al dret foral.

Joan Baptista Canet  (Lleida, segle XVII – 1649)  Jurista. Era doctor en lleis. Havia estudiat a la Universitat de Lleida. En seria catedràtic. També fou paer de la ciutat. Deixà algunes al·legacions remarcables.

Maria de Canet  (Catalunya, segle XIV)  Dama. Probable filla de Ramon de Canet. Muller del vescomte Ramon Folc VI de Cardona. El matrimoni no tingué fills. A la mort del seu marit, el 1332, el vescomtat hagué de passar al cunyat de Maria, Hug II.

Martí de Canet  (Catalunya, segle XIII)  Cortesà. Fou acompanyant assidu de Pere I el Catòlic, i també de Jaume I durant la minoritat d’aquest.

Pere Joan Canet  (Illes Balears, segle XVII)  Jurista. Amb Antoni Mesquida féu un recull dels privilegis de l’antic regne de Mallorca, feina que fou enllestida el 1662.

Canelles, Berenguer de

1 Resposta

(Catalunya, segle XIII)

Cavaller. Amb els més antics dels Bertran, probablement germà seu, participà a la conquesta de València a les ordres de Jaume I. Aquest li féu algunes donacions als repartiments.

Caldes, Pere de

Deixa un comentari

(Perpinyà, segle XIII)

Escrivà de Jaume II de Mallorca. Fou capturat a Perpinyà durant la incursió que hi féu Pere II el Gran.

Aquest el manà dur, amb altres presoners, a la Torre Gironella de Girona. El 7 de maig de 1285, rescatat per 40.000 sous, fou alliberat i tornà a Perpinyà tot seguit.

Calassanç, Ramon de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII)

Cavaller. Juntament amb el seu germà Bertran de Calassanç, contrastant amb l’abstenció de la resta de l’estament militar local, ajudà Jaume I el Conqueridor en la presa d’Albelda (1228), a la Llitera, en la guerra que aquest sostingué contra els Cabrera, detentors del comtat d’Urgell.

Calaf, Arnau de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII)

Cavaller. Fou col·laborador i informador, durant el regnat de Pere II el Gran, de l’infant hereu Alfons, el futur Alfons II el Franc.

Cabrera -varis bio-

8 Respostes

Alamanda de Cabrera  (Catalunya, segle XIII)  Dama. Era filla d’un Guerau de Cabrera, que cal identificar probablement amb el vescomte Guerau V. Es casà amb Guillem (II) de Cervelló. Fills seus foren Guerau (VII) i Alemany de Cervelló, entre d’altres.

Àlvar de Cabrera * Veure> Àlvar I d’Urgell (comte d’Urgell).

Bernat de Cabrera  (Catalunya, segle XIII)  Noble. Fill de Laureta i primer membre del llinatge de castlans del castell de Cabrera. Fou succeït per Berenguer de Cabrera i de Castelló.

Feliu de Cabrera  (Cabrera de Mar, Maresme, 1697 – Barcelona, 1747)  Frare caputxí. És autor del llibre Catena moralis, publicat a Cervera el 1731.

Guerau de Cabrera * Veure> Urgell, Guerau d’ (germà d’Àlvar d’Urgell).

Gueraua de Cabrera  (Catalunya, segle XIII)  Dama. Era filla del vescomte Guerau V de Cabrera. Es casà amb Guillem II de Montclús, senyor del castell de Montclús.

Ramon de Cabrera  (Catalunya, segle XIII – 1298)  Noble. Fill de Guerau V de Cabrera, es féu càrrec (1278) de la seva tutoria i comprà al seu nebot Riambau II de Montclús la baronia de Montclús. El succeí el seu fill Bernat I de Cabrera.

Roderic de Cabrera  (Catalunya, segle XIII)  Eclesiàstic. Era fill de Guerau IV de Cabrera i I d’Urgell, i de la dama lleonesa Eilo Fernández de Castro. Essent ja clergue heretà del seu pare (1229) les senyories de Benavarri i Viacamp.

Cabrenys, Bernat Hug de

1 Resposta

(Catalunya, segle XIII)

Noble. Pare de Beatriu de Cabrenys.

Fou el darrer senyor de l’antic llinatge de Cabrenys, la baronia de la qual es componia del terme actual de Maçanet de Cabrenys (Alt Empordà), i terres del Vallespir, amb els pobles de Costoja i de Sant Llorenç de Cerdans.

Cabanelles, Guillem de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XII – segle XIII)

Bisbe de Girona (1227-45). Participà en l’expedició de Jaume I el Conqueridor a Mallorca, durant la qual formà part del consell reial i fou àrbitre del repartiment.