Arxiu d'etiquetes: segle X

Ibrahim ibn Ga’qub al-Isra’ili al-Turtusi

(Tortosa, Baix Ebre, segle X – Catalunya ?, segle X)

Traficant d’esclaus jueu. Probablement com a espia, per encàrrec d’al-Hakam II de Còrdova, pels volts de l’any 960 inicià un viatge per l’Europa occidental i l’oriental, per investigar els usos, l’economia i l’organització social dels diferents pobles que l’habitaven, en el transcurs del qual s’entrevistà amb l’emperador Otó I i amb el papa Joan XII.

Redactà les seves impressions en una narració, que malauradament s’ha perdut, però se’n conserven fragments que forniren de dades interessants diversos historiadors i geògrafs musulmans.

Gurb -llinatge militar-

(Catalunya, segle X – segle XIII)

Llinatge de l’estament militar. Els seus membres figuren com a vicaris o veguers del castell de Gurb (Osona) des de mitjan segle X.

El primer membre conegut és Ansulf (942-992), que hom creu fill d’Ansulf i Druda i casat amb Riquilda. El seu fill Sendred (890-1021), casat amb Matresinda i després amb Ermengarda, és el tronc comú de les famílies Gurb i Cervelló.

El seu hereu Bernat Sendred de Gurb (1022-39), casat amb Quítxol, i el fill d’aquest, Guillem de Gurb (1038-1103), casat amb Ermessenda, foren els darrers a cognomenar-se Gurb; els seus successors prengueren el cognom de Queralt.

Originàriament posseïren els castells de Gurb i Queralt, als quals afegiren el de Sallent (1033) i els de Voltregà i Solterra (Sant Hilari Sacalm) el 1083.

Guilarà

(Catalunya ?, segle X – Barcelona ?, segle X)

Bisbe de Barcelona (937-959). Apareix documentat des del 937, però potser governava ja abans.

L’any 945 féu la consagració del monestir de Sant Pere de les Puel·les, que encara subsisteix avui com a temple parroquial, després de moltes vicissituds.

Sembla que el seu successor fou Pere.

Guandalgaud

(Girona, segle X)

Vescomte de Girona en temps de Borrell II de Barcelona.

L’any 985, amenaçada Barcelona per al-Mansur, acudí a la ciutat, amb tres germans seus, al front d’un reforç. Tots caigueren presoners en ésser expugnada la ciutat.

Sembla que ell tornà aviat del seu captiveri. Els seus germans foren menys sortosos, ja que continuaven retinguts el 993.

Guadald -bisbe Vic-

(Catalunya, segle X – Roma ?, Itàlia, segle X)

Bisbe intrús d’Osona. Consagrat a Auch (França) en 971.

S’oposà al bisbe Fruja, consagrat a més just títol a la seu metropolitana de Narbona. Fruja fou confirmar al càrrec arran del seu viatge a Roma (978).

Guadald no desistí tanmateix de les seves pretensions. En un dels avalots provocats per ell morí Fruja, devers el 992. La qüestió continuà en tot cas sense resoldre’s.

A Narbona fou nomenat nou bisbe Arnulf, que encara seria inquietat per Guadald, fins que aquest fou explícitament deposat a Roma, en 998.

Godlana

(Catalunya, segle IX – segle X)

Dama. Era casada amb Benció, fill del comte Sunyer II d’Empúries.

El 915 el seu marit i el germà d’aquest, Gausbert, heretaren el comtat d’Empúries i el governaren associats. Benció morí en tot cas l’any següent i restà Gausbert de comte únic, ja que no quedaven fills mascles del matrimoni de Godlana.

Aquesta, segons Rovira i Virgili, podia ser una filla del comte Miró I de Rosselló, el germà de Guifré I el Pilós.

Fenollet -llinatge-

(Catalunya Nord, segle X – segle XIX)

(occ: Fenolhet)  Llinatge feudal, lligat al vescomtat de Fenollet. Té segurament la mateixa estirp que el llinatge senyorial de Castellnou.

Ansemund (casat amb Quíxol, possiblement néta del comte Delà d’Empúries), senyor del castell de Cameles (941) i que passà al primer vescomte de Fenollet (Pere I).

L’últim vescomte, Pere V, va ésser desposseït el 1229 per la seva vinculació al catarisme. Passat el vescomtat a la Corona francesa, la família va conservar el nom fins després de l’extinció de la branca el 1808.

Eude

(Catalunya, segle X)

Il·luminadora. Monja miniaturista.

Autora, amb el monjo Emeterius, del Beatus de Girona (975), que realitzaren, probablement, al monestir de Sant Joan de les Abadesses, i que és una de les obres mestres de la miniatura mossàrab.

Eldesind -abat Rodes-

(Catalunya, segle X)

Abat de Sant Pere de Rodes. Fill de Tassi, el fundador de l’establiment.

L’any 948, gràcies als bons oficis de Gotmar, bisbe de Girona, el monestir esmentat i el de Banyoles feren les paus després d’haver sostingut diferències greus i després de presentar-se a Reims, davant el rei Lluís, Tassi i l’abat Acfred de Banyoles.

L’any 953, a Laon, era el propi Eldesind el que compareixia davant el rei per arrencar-ne un precepte beneficiós.

Obtingué privilegis del papa Benet VI en un viatge a Roma, realitzat l’any 974.

Eimilda

(França ?, segle X – Barcelona ?, segle X)

(o Aimilda) Comtessa de Barcelona.

Primera muller de Sunyer I, amb qui es casà entre el 898 i el 917 i de qui no tingué fills.

Possiblement tenia relació de parentiu amb dues homònimes, mullers, respectivament, dels comtes Bertran de Gavaldà i Rotbald de Provença-Arle.