Arxiu d'etiquetes: santuaris

Arraona -priorat-

(Sabadell, Vallès Occidental, abans 1192 – 1436)

Antic priorat de Sant Salvador d’Arraona (o de Sabadell) situat al mateix solar que ocupa l’actual església arxiprestal de Sant Feliu de Sabadell.

L’església fou erigida per Guillem Bernat d’Òdena, senyor del veí castell d’Arraona, el qual la féu consagrar l’any 1076 i la cedí tot seguit a la canonja catedralícia de Barcelona; poc després el fundador (o el seu fill) la donà al monestir de Santa Maria de l’Estany, igual com havia fet amb Sant Pere dels Arquells (Segarra).

L’Estany, després de certes qüestions amb el bisbe de Barcelona resoltes el 1185, hi fundà un priorat o prepositura que ja es trobava en funcionament el 1192.

La vila de Sabadell nasqué i es desenvolupà entorn d’aquest priorat; per això s’hi traslladà el 1373 la parròquia, abans forana, de Sant Feliu d’Arraona (anomenada de Sabadell pocs anys després del trasllat).

La prepositura fou unida a la dignitat abacial de l’Estany el 1436 i s’extingí com a entitat pròpia.

Argimon

(Riudarenes, Selva)

Santuari de la Mare de Déu d’Argimon, de la parròquia de l’Esparra.

La imatge és d’alabastre del final del segle XV o començament del XVI.

L’església era la capella de l’antic castell d’Argimon, cedit pel comte Ramon Berenguer III de Barcelona al vescomte Guerau II de Cabrera, el 1106.

Ares, les -Pallars Sobirà-

(Alt Àneu, Pallars Sobirà)

Santuari de la Mare de Déu de les Ares, anomenat també la Mare de Déu situat al vessant pallarès i a uns 4 km del port de la Bonaigua, al peu de la carretera que uneix el Pallars amb la Vall d’Aran, dins el territori de la Mancomunitat dels Quatre Pobles.

Fou refet el 1960. Al costat del santuari hi ha el refugi de les Ares, important centre d’excursions.

Arenes, les -Vallès Occidental-

(Castellar del Vallès, Vallès Occidental)

Santuari (Santa Maria de les Arenes), situat dins l’antic terme de Sant Feliu del Racó, a la dreta del Ripoll, sota Sant Llorenç del Munt.

És esmentat ja el segle X; la construcció de l’església és romànica. La imatge de la Mare de Déu de les Arenes és còpia de la que fou destruïda el 1936, igualment romànica.

A l’altra banda del riu, al voltant de can Barceló, s’ha anat formant un agrupament de cases de repòs.

Arcs, els -Garrotxa-

(Santa Pau, Garrotxa)

Santuari de Santa Maria dels Arcs, situat a 2 km al sud-oest de la vila, a l’esquerra del torrent dels Arcs (que neix a la serra de Finestres), i desemboca al Ser.

Una primera església devia ésser bastida entre els anys 866 i 877 com a cel·la del monestir benedictí de Sant Julià del Mont, incorporat aquells mateixos anys a Sant Esteve de Banyoles. El 1157 consta ja amb el nom de Santa Maria dels Arcs; era església parroquial de la vall de Santa Pau.

Un terratrèmol del 1427 la destruí; anys més tard (1441) fou iniciada la restauració, però aleshores la parròquia ja havia estat traslladada a l’interior de la vila de Santa Pau.

Durant els segles XVII i XVIII fou construïda l’hostatgeria, el cambril de l’església i un gran retaule tallat per l’escultor olotí Jaume Diví, en gran part destruït el 1936.

Arbull

(Tremp, Pallars Jussà)

Antic terme i santuari de la Mare de Déu d’Arbull, a l’antic municipi de Fígols de la Conca, situat al vessant occidental de la serra de Montllobar, a la conca de la Noguera Ribagorçana, pertany a la parròquia de Puigverd de Talarn.

Era de la jurisdicció de la comanda de Susterris.

Arboló

(Soriguera, Pallars Sobirà)

Santuari de la Mare de Déu d’Arboló (640 m alt) de l’antic municipi d’Estac, situat damunt una roca espadada a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, dins l’antic terme d’Arcalís.

L’actual església és romànica (1150), però l’església i el castell d’Arboló són esmentats ja el 781.

En aquest indret el riu s’engorja per l’estret d’Arboló, que separa les riberes de Sort i de Gerri de la Sal.

Antiga, l’ -Selva-

(Blanes, Selva)

Santuari de la Mare de Déu de l’Antiga, dit antigament de la Mare de Déu de la Riera, situat al veïnat de la Maçaneda.

Àngels de Viliella, els

(Lles de Cerdanya, Baixa Cerdanya)

Santuari de la Mare de Déu dels Àngels, situat a la vall de la Llosa, a la dreta del riu de la Llosa, damunt el llogaret d’aquest nom, on hi ha les runes de l’antic castell de Lles.

Àngels, els -Gironès-

(Sant Martí Vell, Gironès)

Santuari amb hostatgeria (499 m alt). És venerada la imatge de la Mare de Déu dels Àngels, situat al cim del puig Alt, en un dels contraforts més septentrionals de les Gavarres.

El santuari fou construït al començament del segle XV (1409-11), en substitució, probablement, d’una antiga ermita.

El 1710, durant la guerra de Successió, fou saquejat i desaparegué la imatge medieval. El santuari fou incendiat el 1809, durant la guerra del Francès, i reconstruït poc temps després.

Una carretera l’uneix a Girona.