Arxiu d'etiquetes: sants/es

Loiola, Ignasi de *

Veure> Ignasi de Loiola  (eclesiàstic i sant basc, 1491-1556).

Lleïr -sant-

(França ?, segle V – segle VI)

Eclesiàstic. Venerat com a sant a Catalunya, especialment a Lleida.

Alguna martirologia moderna, sense cap base històrica, el fan bisbe de Lleida entre el 268 i el 311. És potser el bisbe Lleïr de Coserans, que visqué vers el 516.

La seva festa tradicional és el 27 d’agost. Lleida la celebra encara el 4 de setembre.

Té capelles a Mura, Sant Antoni de Vilamajor, Sant Llorenç de Morunys i la Vall d’Ora.

Jornet i Ibars, Teresa de Jesús

(Aitona, Segrià, 9 gener 1843 – Llíria, Camp de Túria, 26 agost 1897)

Religiosa i santa. Mestra a Argençola. Visitadora de les carmelites descalces missioneres, fundades pel seu oncle, Francesc de Palau i Quer, que li demanà aquest servei. Clarissa a Briviesca (1868-70).

A Barbastre entrà en contacte amb Saturnino López Novoa i, amb ell, fundà les germanetes dels ancians desemparats (germanetes del pobres) l’any 1873. Durant el seu generalat, confirmat repetides vegades, es fundaren prop d’un centenar de cases.

Fou beatificada per Pius XII el 1958 i canonitzada per Pau VI el 1974. Festa: 26 d’agost.

Isabel d’Aragó i de Sicília

(Barcelona, 4 gener 1271 – Estremoz, Portugal, 4 juliol 1336)

Reina de Portugal. Filla de Pere II el Gran i de Constança de Sicília. El 2 d’abril de 1281, essent encara de poca edat, fou compromesa amb el rei Dionís I de Portugal. El casament fou celebrat a Troncosa el 24 de juny de 1282.

Sembla que fins a dates bastant posteriors no tingué una influència efectiva sobre la política portuguesa, la qual es manifestà sempre amb caràcters benèfics i pacificadors.

Secundà la política del seu marit, al qual li donà dos fills: Alfons, hereu del tron (Alfons IV de Portugal), i Constança. El seu marit tingué almenys set bastards, fet que no impedí, en aparença, l’harmonia conjugal.

Procurà en diverses ocasions la concòrdia entre Portugal i Castella, i entre el seu marit i el turbulent príncep Alfons; la crisi de 1322-23 resultà especialment difícil, ja que degenerà en una veritable guerra civil.

Sentí un gran afecte pel seu germà Jaume II el Just i afavorí sempre una política amistosa d’aquell amb Portugal, i el 1320 visità Catalunya, on visqué un temps al monestir de Poblet.

El 7 de gener de 1325 morí el seu marit i Isabel féu un altre viatge a Catalunya, on s’hostatja novament a Poblet (1326).

De tornada a Portugal es retirà amb les monges clarisses de Coïmbra, de les quals fou gran benefactora i els sufragà un nou convent.

El papa Urbà VIII la canonitzà el 1625 i l’església catòlica en celebra la diada el 8 de juliol.

Ignasi de Loiola

(Loiola, País Basc, 24 desembre 1491 – Roma, Itàlia, 31 juliol 1556)

Eclesiàstic i sant, de nom real Íñigo López de Loyola. Fou el fundador de la Companyia de Jesús (jesuïtes).

A Montserrat vetllà les armes de cavaller espiritual la nit del 24 al 25 de març de 1522. Fins al febrer de 1523 restà a Manresa, on practicà i començà d’escriure els Ejercicios espirituales.

Estudià gramàtica a Barcelona (1524-26), a l’escola de mestre Jeroni Ardèvol, adscrita a la universitat. A Bruges, prengué contacte amb J.L. Vives.

Implicat en les experiències pedagògiques de la universitat de Gandia (fundada per Francesc de Borja el 1545) i del col·legi de Messina (organitzat, el 1548, per Jeroni Nadal, a la manera de París).

Canonitzat el 1622, la seva festa se celebra el 31 de juliol.

Hermenegild *

Veure>  Ermenegild  (rei visigot i sant, segle VI)

Giménez i Malla, Ceferino

(Benavent de Segrià, Segrià, 26 agost 1861 – Barbastre, Aragó, 9 agost 1936)

Beat.

Fill d’una família gitana, viatjà molt per Catalunya, Aragó i el sud de França fins que s’instal·là a Barbastre, on, conegut amb el sobrenom d’el Pelé, dugué una vida cristiana exemplar.

Morí màrtir de la persecució religiosa del 1936.

El 1997 fou beatificat per Joan Pau II i esdevingué el primer gitano que ha pujat als altars.

Fructuós

(Catalunya ?, segle III – Tarragona, 21 gener 259)

(o sant FruitósArquebisbe de Tarragona, màrtir i sant.

Es conserva una Passió, redactada per un testimoni ocular, segons la qual era un home seré i afable, molt estimat de creients i pagans, fou empresonat, juntament amb els seus diaques Auguri i Eulogi, el 16 de gener de 259, durant la persecució de Valerià.

Fou cremat viu a l’amfiteatre de Tarragona, i les seves despulles foren soterrades, amb les dels diaques, pels cristians que ràpidament en difongueren el culte. Després, llurs relíquies foren traslladades a Itàlia i, més tard retornades a Catalunya, a Sant Fruitós de Bages, i actualment se’n conserven a San Fruttuoso di Capodimonte (Itàlia), a Manresa i a la catedral de Tarragona.

En la seva iconografia, excel·leixen els baixos relleus del priorat de Sant Pere de Moissac, a Occitània, dedicats a la seva vida i al seu martiri. Festa: 21 de gener.

Filet, sant

(Barcelona ?, segle II – Esparta, Àfrica, segle II)

Màrtir cristià. A la segona meitat del segle XVII apareix a Barcelona una tradició que el fa natural i conseller de la ciutat, i hom fins i tot intentà de declarar-lo patró de Barcelona.

Figura vestit amb una gramalla en una pintura de la casa de la ciutat (1688-90).

Josep Costa escriví (1690) Vida del glorioso san Fileto, mártir.

Feliu -sant-

(Cesarea de Mauritània, segle III – Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, vers 303)

Sant i màrtir cristià de Girona de suposat origen africà.

Prudenci el cantà vers el 400, el bisbe Rústic de Narbona li dedicà una basílica el 455 i altres notícies donen fe del seu culte.

La seva vida és coneguda per una Passió tardana i un himne litúrgic, on consta que era de Cesarea i que fou torturat de diverses maneres i llençat a la mar.

Una tradició tardana assenyala un penyal de Sant Feliu de Guíxols, des d’on hauria estat llançat a la mar amb una mola de molí al coll, i així figura sovint en la seva iconografia.

És molt popular a Catalunya i a la Narbonesa, on hi ha moltes esglésies dedicades al seu nom.

La seva festa és el 1 d’agost.