(Sort, Pallars Sobirà, vers 1065 – la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 1122)
(o d’Urgell) Bisbe d’Urgell (1095-1122) i sant.
Fill de noble família, després d’haver-se dedicat a l’exercici de la guerra, s’ordenà sacerdot.
Fou designat bisbe i consagrat pel papa Urbà II.
(Vinebre, Ribera d’Ebre, 16 octubre 1840 – Gilet, Camp de Morvedre, 27 gener 1896)
Eclesiàstic i sant. Fundador de la Companyia de Santa Teresa o de les Teresianes.
A catorze anys fugí de casa seva i anà a fer vida eremítica a Montserrat. Més endavant tornà a la societat i estudià humanitats, filosofia, física, química i teologia als seminaris de Tortosa i de Barcelona (1854-66). El 1867 fou ordenat de sacerdot.
El 1871 dirigí l’Associació Catequística i diverses publicacions, com el setmanari “El Amigo del Pueblo” i la revista “Santa Teresa de Jesús”.
Precursor de l’Acció Catòlica, el 1873 fundà una associació dita més tard Arxiconfraria Teresiana, que arriba a tenir en vida del fundador, unes 100.000 associades, i el 1874 el Rebañito del Niño Jesús com a branca infantil.
El 1876 fundà la Germandat Josefina per a homes i, a Tarragona, la seva obra preferida, la Companyia de Santa Teresa, destinada a l’ensenyament.
Fou beatificat per Joan Pau II el 1979.
(Barcelona, 23 novembre 1650 – 23 març 1702)
Eclesiàstic i sant (sant Josep Oriol). Orfe de pare a l’edat d’un any, la seva mare, es tornà a casar, amb Domènec Pujolar, que li féu de pare.
Fou escolà de l’església del Pi, a Barcelona, i la seva comunitat li pagà els estudis a Cervera (1665-75); es doctorà en teologia. El 1674 oposità, sense èxit, a la càtedra d’hebreu.
El 1676 fou ordenat sacerdot a Vic. Fou preceptor, en 1677-86 dels fills de la família Gasneri. Exercí de sacerdot a l’església de Sant Felip Neri.
El 1686 anà en pelegrinatge a Roma fent de captaire i el papa Innocenci XI li donà el benefici de l’altar de sant Lleonard a l’església del Pi, on exercí quan retornà a Barcelona.
Tingué en vida gran fama de sant, de miracler i d’auster; el poble li deia doctor pa-i-aigua. Decidí marxar a les missions, i per obtenir la benedicció del papa anà cap a Roma el 1698, però en arribar a Marsella es posà malalt i tornà a Barcelona.
En morir era tanta la seva anomenada que el seu enterrament hagué de fer el recorregut de la processó de Corpus perquè tothom el pogués venerar. El seu cos fou enterrat a l’altar de sant Lleonard de l’església del Pi, i el 1806, amb motiu de la seva beatificació, fou traslladat a un altar propi.
Canonitzat pel papa Pius X el 1909, la seva festa se celebra el 23 de març, aniversari de la seva mort.
(Barcelona, vers 1060 – 6 març 1137)
Eclesiàstic i sant. Beatificat en temps i a petició de Pere II el Gran.
De molt petit rebé la canongia de la catedral de Barcelona, però no fou ordenat sacerdot fins al 1098. Prior de Sant Adrià de Besòs (vers 1099), passà (vers 1113) al monestir de Sant Ruf d’Avinyó, del qual també fou prior.
El 1115 fou elegit bisbe de Barcelona, dignitat que llavors anava unida a la d’arquebisbe de Tarragona i de la qual fou investit a Roma (1118) pel papa Gelasi.
Ramon Berenguer III li féu donació de Tarragona i la seva rodalia, però calia ocupar la ciutat i defensar-la amb les armes contra les escomeses dels sarraïns de Tortosa i de les muntanyes de Prades i Siurana.
Fou elegit per a aquesta empresa militar el normand Robert Bordet, al qual Oleguer donà (1129) Tarragona en condició de vassallatge respecte als arquebisbes. Pocs anys després morí Oleguer, acomplerta una important tasca de restauració eclesiàstica i de repoblació.
(Catalunya, segle III – Girona ?, vers 307)
Bisbe de Girona i sant. En temps de la persecució de Dioclecià fugí a Augsburg, on predicà l’evangeli i convertí Afra. Consagrà bisbe d’Augsburg el futur sant Dionís i retornà a Girona, on dirigí la diòcesi durant tres anys.
Detingut juntament amb el diaca Feliu, fou martiritzat vers l’any 307. Patró de Girona, la seva festivitat és el 29 d’octubre.
Es famós per la llegenda de les Mosques de Sant Narcís (1285).
Veure> Dalmau Moner (eremita i sant català, 1291-1341).
(Tagamanent, Vallès Oriental, segle XII – Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, 1165)
Frare agustí. Visqué al monestir de Sant Joan de les Abadesses. Tingué gran prestigi pel seu bon seny i l’austeritat dels seus costums.
Les seves restes foren posades en un sepulcre de marbre el 1312.
Fou declarat beat per l’església catòlica; la seva diada és el 12 de setembre.
(Tagamanent, Vallès Oriental, abans 1120 – Sant Joan de les Abadesses, Ripollès, 1161)
Canonge augustinià. Fill dels castlans del castell de Tagamanent Ramon Berenguer i Ermessenda.
Fou lliurat pels seus pares al monestir de Sant Joan de les Abadesses el 1135. Visqué amb fama de sant i tot just mort fou venerat com a tal.
Hi ha una vida llegendària seva redactada en llatí al segle XIV, pels volts del 1345, quan les seves despulles foren posades en un magnífic sarcòfag d’alabastre.
Profanat aquest pels francesos el 1794 i destruït en gran part el 1936, fou restaurat després del 1945 i es venera al presbiteri de l’església de Sant Joan.
(Vic, Osona, 29 setembre 1591 – Valladolid, Castella, 10 abril 1625)
(Miquel Argemir i Mitjà) Trinitari i sant. El 1602 ingressà a l’orde, a Barcelona, i el 1608 a l’orde dels trinitaris descalços. Visqué a Valladolid i fou superior de l’orde.
Escriví poesia durant la seva joventut i, a dinou anys, el Breu tractat de la tranquil·litat de l’ànima.
Morí amb fama de místic i de sant. Fou canonitzat el 1862 i és el patró de Vic.
(Catalunya, segle VII)
Sant llegendari. Segons la llegenda, era un pagès català que estava en un mas situat vora el camí de Sant Cugat del Vallès a Barcelona. Sever, bisbe de Barcelona, en passar, fugitiu dels seus perseguidors, per les terres de Medir, féu que florissin i granessin sobtadament les faveres que plantava Medir. Aquest, interrogat pels perseguidors, contestà que el bisbe havia passat per allà quan ell plantava les faves. Els perseguidors, creient-se que Medir se’n burlava, el martiritzaren.
És venerat a la capella de Sant Medir, del terme de Sant Cugat del Vallès, visitada cada any, el dia 3 de març, per les colles de Gràcia i d’altres pobles dels voltants, les quals després recorren els carrers de la vila llançant caramels als vianants.
Dades dels Països Catalans 