Arxiu d'etiquetes: Santa Coloma de Farners

Farners, castell de

(Santa Coloma de Farners, Selva)

Antic castell, al cim d’un turó granític (422 m alt) dels contraforts orientals del massís de les Guilleries, a l’oest de la ciutat.

Es conserven els murs del recinte trapezoïdal i especialment, al centre, la notable torre de l’homenatge; una fortificació o avançada del castell s’estenia cap al turó del Vent, al nord.

Esmentat ja a mitjan segle XI com a feu dels vescomtes de Cardona; fou ocupat pels remences (1485), i encara després de la sentència de Guadalupe, el 1489, pels pagesos exclosos dels seus beneficis.

Al peu del turó hi ha el santuari o capella de Farners (la Mare de Déu de Farners), consagrada el 1200, amb imatge romànica; conserva la part inferior de l’absis i de la nau, però fou totalment reconstruïda al segle XVIII; hom celebra un aplec el diumenge després de l’Ascensió.

Dalmau Moner

(Santa Coloma de Farners, Selva, 1291 – Girona, 24 setembre 1341)

Frare dominicà i sant. Estudià a Girona i a Montpeller.

Ingressà al convent de predicadors de Girona, on excel·lí per la seva vida austera i humil. Féu gran penitència a la Cova de Marsella, on visqué com a ermità fins que la seva precària salut motivà que els seus superiors el reclamessin.

No trigà a reprendre l’ermitatge en una cova propera a Girona, on es lliurà a les mortificacions més dures. Morí en olor de santedar.

La seva memòria fou objecte de veneració popular. Innocent XIII el canonitzà.

Clascar i Sanou, Frederic

(Santa Coloma de Farners, Selva, 6 setembre 1873 – Barcelona, 21 febrer 1919)

Sacerdot i literat. Capellà de la casa de Maternitat de Barcelona.

Col·laborador de “La Veu de Catalunya” “Montserrat” i fundador de “La Fulla Dominical Catalana”. Membre de l’Institut d’Estudis Catalans i consiliari de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat.

El 1895 publicà Estudi sobre la filosofia a Catalunya en el segle XVIII, primer estudi de filosofia moderna a Catalunya. Va escriure obres de filosofia, de devoció, de mística popular i de música, i traduí diverses parts de la Bíblia.

Castanyet

(Santa Coloma de Farners, Selva)

Poble, a l’esquerra de la riera de Castanyet, que neix a Santa Creu d’Horta i aflueix per l’esquerra a la riera de Santa Coloma.

Beulas i Recasens, Josep

(Santa Coloma de Farners, Selva, 7 agost 1921 – Osca, Aragó, 3 agost 2017)

Pintor. Residí a Madrid d’ençà del 1947. Es formà a l’Academia de San Fernando (1948-53) i a l’Academia Española de Roma (1955-60).

Seguí una línia pròxima a la de l’escola de paisatgistes castellans, amb unes visions rurals i urbanes de to expressionista i amb l’ús de tonalitats predominantment ocres.

Bellver -Selva-

(Santa Coloma de Farners, Selva)

Antiga capella, construïda el 1618, on era venerada la Mare de Déu de Bellver, anteriorment a l’església parroquial.

Del 1691 al 1835 esdevingué convent (Santa Maria de Bellver, dit hospici de Bellver) pertanyent als franciscans de Sant Salvi de Cladells.

Balbs, Pere des

(Santa Coloma de Farners, Selva, segle XV – Catalunya, segle XV)

Cavaller. Fill de Bernat, al qual acompanyà al setge de la Força de Girona, durant el qual, fou un dels cavallers que, amb Pere de Belloc, s’introduïren a l’església de Sant Feliu amb el propòsit de forçar una entrada al recinte enemic.

En aquest intent caigué presoner. En virtut d’un acord entre defensors i atacants, els darrers passaren cada dia l’aliment dels captius. Alçat el setge, recuperà la llibertat en un bescanvi de presoners.

En 1463, amb el pla de repartiment de guarnicions per cobrir el front del nord, fou nomenat cap de les forces del castell de Blanes.

Balbs, Bernat des

(Santa Coloma de Farners, Selva, segle XV – Catalunya, segle XV)

Cavaller. El 1462, amb el seu fill Pere i la seva gent, acudí a sumar-se a les forces de la generalitat que, manades pel comte Hug Roger III de Pallars, assatjaren a la Força de Girona la reina Joana Enríquez, l’infant Ferran (el futur rei Catòlic) i les tropes reialistes que els protegien. Fou un dels capitans que dugueren un cos d’atac al fallit assalt del dia de Corpus.

Després d’aquell setge fou nomenat cap de les forces catalanes amb base a Vidreres, durant el pla de contenció de l’exèrcit francès entrat a Catalunya per socórrer Joan II el Sense Fe (1463).

No acceptà la capitania d’Hostalric, que li fou proposada.

Aragó i Turon, Ricard

(Santa Coloma de Farners, Selva, 17 abril 1883 – Barcelona, 15 agost 1963)

Sacerdot i escriptor. Va fundar la Lliga del Bon Mot (1908) i emprà el pseudònim d’Ivon l’Escop.

Publicà La llengua catalana (1931) i La llengua de l’Església (1932), aplec documental per demostrar, a través dels decrets dels concilis de la Tarraconense, que cal usar la llengua catalana en els actes on sigui permesa la llengua vulgar.

Publicà també obres en castellà i L’exposició del dogma catòlic (1932), sèrie inacabada.

Aragó i Cabañas, Lluís Maria

(Santa Coloma de Farners, Selva, 1922 – Barcelona, 1994)

Pintor i arquitecte. Conreà una pintura figurativa que pot ésser classificada com d’un constructivisme líric.

Les seves visions de paisatges són ordenades, geometritzades, simplificades i acolorides segons un sentit d’harmonia i d’equilibri.

És autor de la versió catalana dels Quatre quartets de T.S. Eliot (1965).