(Sant Llorenç des Cardassar, Mallorca, 1734 – Palma de Mallorca, 1796)
Eclesiàstic. És autor d’un Diccionario mallorquín, castellano y latino, que restaria inèdit.
(Sant Llorenç des Cardassar, Mallorca, 1734 – Palma de Mallorca, 1796)
Eclesiàstic. És autor d’un Diccionario mallorquín, castellano y latino, que restaria inèdit.
(Sant Llorenç des Cardassar, Mallorca Llevant)
Poble, al sud-est del terme, al límit amb el municipi de Manacor. Sorgí a partir del 1860, en parcel·lar-se la possessió de son Carrió.
En 1866-73 fou construïda l’església (Sant Miquel), erigida el 1888 en vicaria dependent de la parròquia de Manacor. Una nova església fou beneïda el 1907.
El 1892 passà a formar part del nou municipi de Sant Llorenç des Cardassar; el 1934 esdevingué parròquia independent.
(Sant Llorenç des Cardassar, Mallorca Llevant)
Antiga parròquia, fundada, probablement, el 1236 pel paborde de Tarragona Ferrer Pallarès a l’indret de l’antiga alqueria, d’època musulmana, anomenada Bellver arran de la conquesta.
És probable que la primitiva església fos a l’actual administrativament el 1892 i eclesiàsticament el 1913.
(Sant Llorenç des Cardassar, Mallorca, 9 març 1876 – 25 abril 1951)
Erudit i narrador. Des del 1894 estudià la carrera eclesiàstica al seminari de Mallorca, i fou ordenat sacerdot el 1904, any en que cursà estudis lliures a la facultat de dret de Barcelona, on es llicencià el 1907.
Cap al 1911 començà a treballar per a la comissió editora de les Obres de Ramon Llull, i aviat n’assumí tota la responsabilitat, cosa que li costà un llarg i enutjós plet amb Antoni M. Alcover (1919-23). Pràcticament tot sol, transcriví i prologà els volums V-XX (1911-38) i, encara, tingué cura de l’edició del Llibre de meravelles (1931-34) i del Blanquerna (1934-54) a la col·lecció “Els Nostres Clàssics”.
Escriví una Vida compensiosa del beat Ramon Llull (1915), un excel·lent estudi sobre el Dinamisme de Ramon Llull. Traduí i prologà per a la Fundació Bernat Metge D’agricultura, de Cató (1927), Del camp, de Varró (1928), i De l’orador, de Ciceró (1929-33).
La seva tasca d’erudit no li permeté de dedicar-se prou a la seva vocació d’escriptor adscrit a l’anomenat naturalisme rural. Deixà només la contarella primerenca Flor de card (1911) i les magnífiques narracions recollides pòstumament a Novel·letes rurals (1953) i Quadrets i pinzellades (1956).
(Sant Llorenç des Cardassar, Mallorca, 9 abril 1972 – )
Ciclista. Al principi practicà el ciclisme de carretera, però finalment es decantà per la bicicleta de muntanya.
Guanyà dues medalles d’or als campionats mundials del 1999 i el 2000. Als Jocs Olímpics de Sydney del 2000 aconseguí la medalla de bronze.
En duatló va aconseguir dues medalles d’or al campionat d’Europa els anys 2015 i 2016.
(Mallorca)
Nom del territori on fou establerta la vila de Sant Llorenç des Cardassar.
(Sant Llorenç des Cardassar, Mallorca Llevant)
Possessió, al vessant de la muntanya de Calicant (474 m alt), al sector meridional de les serres de Llevant.
(Son Carrió, Mallorca, 1926 – la Garriga, Vallès Oriental, 1982)
Pintor. Figura important del món artístic mallorquí.
Té obres als museus d’Art Modern de Nova York, San Francisco i París.
(Sant Llorenç des Cardassar, Mallorca Llevant)
Cap de la costa, és una petita península de 200 ha, entre les platges de sa Coma i Cala Millor.
Al seu damunt es troba l’antic castell de so n’Amer, construït a partir del 1617 sobre l’emplaçament d’una antiga fortalesa.
(Artà / Sant Llorenç des Cardassar, Mallorca Llevant)
Un dels cims de les serres de Llevant (487 m alt) de l’illa, termenal dels dos municipis.