(Sarrià de Ter, Gironès, 1889 – Sant Celoni, Vallès Oriental, 1948)
Compositor. Formà part de la cobla L’Art Gironí.
En la seva producció de sardanes destaca Perfums de flors.
Figueras i Colomer, Emili
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Sant Celoni
Basses, coll de
(Sant Celoni, Vallès Oriental)
Coll de la serra del Montnegre (467 m alt), entre el turó d’en Vives i el turó Gros.
Davalla, pel nord, vers Sant Martí de Montnegre, i pel sud, vers Sant Iscle de Vallalta.
Fuirosos
(Sant Celoni, Vallès Oriental)
Poble (180 m alt), al massís del Montnegre, a l’esquerra de la riera de Fuirosos, afluent, per la dreta, de la Tordera, davant l’estació de Breda.
L’església parroquial (Sant Roc) és d’origen romànic, però és molt refeta. Al segle XIX, i fins al primer quart del segle XX, formà part del municipi de Montnegre.
Copons i de Tamarit, Joan de
(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1609 – Sant Celoni, Vallès Oriental, 1642)
Comanador de Sant Joan. Oncle de Ramon de Copons i de Grimau.
Durant la Guerra dels Segadors fou destacat a Tivenys pel comte de Savallà, amb el terç de la vegueria de Tortosa per impedir el pas cap a Tarragona del marquès de Los Vélez, alhora que ho feien Ramon de Guimerà a Xerta i Josep de Margarit i de Biure a Tivissa (1640).
Aconseguí només de prendre per assalt Horta de Sant Joan, amb l’ajuda de les companyies de miquelets del capità Francesc Cabanyes.
El 1642, a les ordres del mariscal La Motte, caigué mortalment ferit a la batalla de l’hostal de la Grua, prop de Sant Celoni.
Boada i Juncà, Martí
(Sant Celoni, Vallès Oriental, 28 octubre 1949 – )
Naturalista i geògraf. Es doctorà en geografia per la Universitat Autònoma de Barcelona (2001). Professor titular del departament de geografia i de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la UAB, ha estat director del Museu Monogràfic del Montseny i assessor del Centre de Biodiversitat d’Andorra i del Consell Assessor pel Desenvolupament Sostenible.
Bon coneixedor del massís del Montseny i el seu entorn i divulgador de temes ambientals, és autor, entre altres obres, d’Els arbres de la regió del Montseny (1988), Hivern al Montseny: diari d’un naturalista (1992), Medi ambient: una crisi civilitzadora (1998), Canvi ambiental al Montseny (2002), El canvi global (2002) i Boscos de Catalunya. Història i actualitat del món forestal (2003). Ha publicat articles científics a revistes especialitzades de geografia i ecologia.
Ha estat guardonat amb els premis Pau Vila (1988), el d’Actuació Cívica Catalana (1991), el Global 500 (1995), la Creu de Sant Jordi (1999), el Serra d’Or a la millor obra científica (2003), pel llibre El Montseny. Cinquanta anys d’evolució dels paisatges (2002) i el de Medi Ambient de l’IEC (2005).
Batllòria, la
(Sant Celoni, Vallès Oriental)
Poble, al límit amb els termes de Gualba i Breda, a l’esquerra de la Tordera.
Fins al començament del segle XX era cap efectiu del municipi de Montnegre.
La població ha augmentat gràcies a la industrialització (productes farmacèutics, fibres artificials).
Ferrer i Fitó, Rafael
(Sant Celoni, Vallès Oriental, 22 maig 1911 – Barcelona, 26 març 1988)
Violinista i compositor. Estudià a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on el 1950 aconseguí el premi extraordinari de composició. Deixeble d’Eduard Toldrà, de Lluís Millet i d’Enric Morera. Fou concertino i sots-director (1944-62) i director interí (1962-67) de l’Orquestra Municipal de Barcelona i sots-director de l’Orquestra Ciutat de Barcelona (1967-78). Fou assessor musical de Radio Nacional de España (1948-76) i catedràtic de música de cambra del Conservatori Municipal de Música de Barcelona (1969-81).
De les seves composicions destaquen especialment Suite Mediterrània (1951), el ballet Romance de la fragua, estrenat a París el 1952, Concert per a violí i orquestra en si menor (1958), la suite Una nit de Nadal (1960), La tarde, la noche y el amanecer (1962), premi Itàlia de la RAI 1962, Mediterrània-3 (1976), De la terra, del mar, Cant a Barcelona sobre un poema de M. Costa i Llobera (1980) i Erols (1982). Orquestrà peces de piano d’Enric Granados i n’enregistrà en disc dirigint l’Orquestra del Conservatori de París.
Dades dels Països Catalans 