(Sant Antoni de Vilamajor, Vallès Oriental)
(ort trad: Alfou) Poble, a la dreta del torrent de Fou, afluent de la riera de Mogent per la dreta.
El centre és l’església parroquial de Sant Julià del Fou, obra del 1142, engrandida al segle XVI, amb un campanar de planta quadrada de tradició gòtica. El lloc és esmentat ja el 941.
Vora l’església ha estat construïda modernament una urbanització.
(Sant Antoni de Vilamajor, Vallès Oriental, 22 abril 1859 – Barcelona, 2 agost 1887)
Poeta. Estudià dret a Barcelona i concorregué als certàmens promoguts per la Joventut Catòlica de Sabadell els anys 1885 i 1886. Poeta romàntic, seguidor i deixeble de Jacint Verdaguer.
Li foren premiades diverses poesies, com La casa de Sant Josep, La masia, Poncella d’amor i La llengua catalana. La seva obra es conté en La nit de Nadal, ramet poètich (1886) i en el volum Poesies, publicat pòstumament l’any 1888 amb un pròleg de Marià Aguiló.
(Sant Antoni de Vilamajor, Vallès Oriental, segle XVIII – Tarragona, 28 juny 1811)
Militar. Destacà a la guerra del Francès. Obtingué el grau de tinent.
El 1811 formava part de la guarnició de Tarragona quan aquesta ciutat fou assetjada pels francesos. Hi morí durant l’assalt final, després d’haver barrat per bona estona, ell tot sol, la bretxa de la Muralleta, contra les forces que l’escalaven.
Aquesta mort heroica fou destacada amb admiració fins pels seus adversaris.
(Barcelona, 16 octubre 1851 – Sant Antoni de Vilamajor, Vallès Oriental, 10 desembre 1938)
Editor i escriptor. Amic i deixeble de Marià Aguiló. Començà a ésser conegut als Jocs Florals de Barcelona, l’any 1873. Formà part del grup La Jove Catalunya, amb Ubach i Vinyeta i amb Bertran i Bros, entre d’altres.
Fou un dels fundadors de la societat literària La Misteriosa, associació purament literària. Fou col·laborador de “La Renaixença”, de l'”Anuari Català” i, a partir del 1879, director i finançador de “La Ilustració Catalana”.
La producció poètica original és patriòtica, i en la lírica amorosa es percep la influència de Heine: Lo Reliquiari (1878), La Copa (1883) i Poesies (1899). Contribuí a la Renaixença amb la publicació d’antologies de poetes catalans, com Lo Llibre de l’Amor (1877) i Flors de Maig (1878). L’any 1913 començà a publicar Lectura Popular, quaderns que oferien una selecció dels poetes i prosistes catalans de la Renaixença fins al primer quart del segle XX.
Dirigí la revista “Catalana” (1918-1926) i publicà les obres completes de Narcís Verdaguer, Emili Vilanova, Miquel dels Sants Oliver, Joan Alcover, Marià Aguiló i Costa i Llobera. Fou mestre en gai saber i esdevingué un dels personatges clau dels Jocs Florals de Barcelona.
Fou també un dels capdavanters del grup que s’oposà a les normes ortogràfiques de l’Institut, fins que l’any 1934 Pompeu Fabra fou nomenat mantenidor dels Jocs. Presidí l’Orfeó Català i l’Ateneu Barcelonès.
Dades dels Països Catalans 