(Barcelona, 27 juny 1906)
Reunió. Organitzada per l’Acadèmia d’Higiene de Catalunya. Fou el primer congrés mèdic en llengua catalana.
El presidí Felip Proubasta, i August Pi i Sunyer en dirigí la comissió executiva.
Constà de tres seccions: estudi sanitari de les comarques catalanes, malalties infeccioses i higiene social.
Hi participaren 295 congressistes.
(Barcelona, 1944 – )
Mutua patronal d’accidents de treball. Fundada per iniciativa de l’empresari Jesús Serra i Santamans.
Es la primera empresa de l’estat espanyol en aquesta activitat i tenia, el 1980, 58.692 empreses afiliades i 622.347 treballadors assegurats, amb una recaptació de 10.585 milions de pessetes.
Té centres assistencials en diverses poblacions de Catalunya i de l’àrea de Madrid.
Enllaç web: Asepeyo
(Catalunya, 1990 – )
(CatSalut) Organisme de la Generalitat. Garanteix la prestació dels serveis sanitaris de cobertura pública de Catalunya i, per tant, és el responsable de vetllar per l’equitat, la qualitat i l’eficiència del serveis que rep la població.
Per donar compliment a aquests objectius garantint una assistència sanitària integral i de qualitat, disposa d’una xarxa de centres i serveis sanitaris distribuïts per tot el territori i pròxims a la població: centres d’atenció primària i consultoris locals, hospitals comarcals i d’alta tecnologia, centres i serveis de salut mental i sociosanitaris.
També disposa d’altres recursos que completen l’atenció sanitària: rehabilitació, atenció a les drogodependències, transport sanitari i altres prestacions, com ara el finançament dels medicaments i dels articles ortoprotètics.
La targeta sanitària és el document d’acreditació i identificació que permet l’accés dels seus usuaris a tots aquests centres i serveis.
Des del punt de vista organitzatiu s’estructura de forma desconcentrada en vuit regions sanitàries per permetre, sobretot, una millora en la qualitat al servei al ciutadà, tant en el tracte com en l’assistència.
Enllaç web: Servei Català de la Salut
Municipi d’Osona (Catalunya): 41,03 km2, 843 m alt, 263 hab (2016)
Situat al sud de la comarca, a l’àrea que enllaça el massís del Montseny amb la plana de Vic. El terreny, molt accidentat, és ocupat per rouredes, fagedes i alzinars.
L’activitat econòmica del municipi es reparteix entre l’explotació forestal, l’agricultura de secà, la ramaderia (bovina i porcina) i el turisme. Àrea comercial de Vic.
Al poble, que conserva les restes de l’antic castell del Brull i la muralla ibèrica (descoberta el 1974), destaca l’església parroquial de Sant Martí, romànica, d’on procedeix una notable pintura mural que es conserva al Museu Episcopal de Vic.
Dins el terme hi ha el jaciment prehistòric del turó del Montgròs, del segle V aC, la masia i església de Casademunt (on fou instal·lat l’antic sanatori antituberculós del Brull), els pobles de Sant Jaume de Viladrover, amb església romànica, i de la Castanya i l’antiga masia i refugi de Sant Andreu de la Castanya.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Dades dels Països Catalans 