Arxiu d'etiquetes: sacerdots

Zaragoza i Ebri, Agustí Bru

1 Resposta

(Alcalà de Xivert, Baix Maestrat, 1713 – País Valencià, segle XVIII)

Matemàtic. Sacerdot. Estudià a València arts i teologia.

És autor d’un tractat d’arquitectura molt difós i utilitzat, Escuela de arquitectura civil (1738, 1804), que signà amb un anagrama del seu nom en forma castellana, Athanasio Genaro Brizguz y Bru. L’obra recollí la informació dels tractadistes hispànics del segle XVII, però el to i les làmines procedeixen de llibres francesos.

Contribuí a la difusió del gust rococó francès a València.

Xamena i Fiol, Pere

Deixa un comentari

(Felanitx, Mallorca, 14 maig 1918 – 22 maig 2015)

Prevere i historiador. Professor durant quinze anys al seminari de Mallorca i director de la Fundació Cosme Bauçà.

Ha escrit un resum d’història de Mallorca (1965), una història de Felanitx en dos volums (1975-76), en col·laboració amb Ramon Rosselló, i diversos reculls documentals sobre Felanitx: Anys enrera (cronicó dels segles XVI a XIX), Rincones de nuestra historia (1964), Demografía retrospectiva de Felanitx (1960) i Felanitx ahir.

Vicenç -màrtir, segle III-

1 Resposta

(Osca, Aragó, segle III – València, 304)

(o Vicent)  Diaca i màrtir hispanoromà. Fou torturat i mort a València per ordre de Dacià.

Es patró de València, i molt celebrat en els primers segles del cristianisme.

La seva festivitat és commemora el 22 de gener.

Veny i Melià, Cristòfor

Deixa un comentari

(Porreres, Mallorca, 13 juny 1925 – Palma de Mallorca, 17 març 2007)

Arqueòleg. Blauet de Lluc (1934-40) i religiós dels Sagrats Cors, s’ordenà de sacerdot el 1949. Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Madrid el 1960, s’hi doctorà el 1965.

És autor dels importants llibres Corpus de las inscripciones baleáricas hasta la dominación árabe (1965), Las cuevas sepulcrales del bronce antiguo de Mallorca (1968), Aportación a la romanización de Mallorca según las fuentes epigráficas (1971), La necrópolis protohistórica de Cales Coves (1982) i d’altres monografies.

Ensenyà prehistòria a la Universitat de Madrid, ha efectuat nombroses excavacions i exploracions submarines a les Illes Balears i ha publicat estudis al “Boletín de la Sociedad Arqueológica Luliana”, l'”Archivo Español de Arqueología”, el “Noticiario Arqueológico Hispánico”, “Iberia”, “Classical Folia”, “Randa”, etc. Fou director de la revista “Lluc” que, el 1968 convertí en publicació exclusivament catalana.

Nomenat director de l’Instituto Español de Prehistoria de Madrid i de la revista “Trabajos de Prehistoria” el 1981, fou també col·laborador en diverses comissaries d’excavacions, i ha participat en congressos d’arqueologia a l’estat espanyol i l’estranger. Jubilat el 1990, residí a Lluc (Mallorca), on dirigí el museu del santuari.

Valero, Cristòfol

1 Resposta

(Alboraia, Horta, segle XVIII – València, 1789)

Pintor i eclesiàstic. Té obres al Museu d’Art Modern de Madrid, a diverses esglésies valencianes i alguns retrats al palau arquebisbal de València.

Traver i Garcia, Benet

Deixa un comentari

(Vila-real, Plana Baixa, 27 desembre 1866 – 11 juny 1933)

Músic i erudit. Sacerdot, fou organista de l’església arxiprestal de Vila-real.

Publicà Historia de Villarreal, La guerra de secesión en Villarreal, Los músicos de la provincia de Castellón (1918) i altres obres d’història local.

Torrella, Joan

1 Resposta

(Canet de Rosselló, Rosselló, segle XVII)

Clergue i llatinista. Fou professor de llatí al col·legi de Cordelles de Barcelona i després a la Universitat de València.

El 1636 publicà, a instàncies de Llorenç Palmireno, una sintaxi llatina, Brevis ac comendiaria syntaxis artium orationes institutio, en la qual seguí els mètodes de Nebrija, Erasme i Andreu Sentere. Amb comentaris en llatí, en castellà i en català i amb addicions de diverses persones, fou editada nombroses vegades fins el 1813, a València, Barcelona, Perpinyà i sobretot a Cervera al llarg del segle XVIII.

Torreilles, Felip

1 Resposta

(Perpinyà, 1862 – 1933)

Historiador i capellà. S’especialitzà en l’estudi del Rosselló des de la seva annexió a França, el seu procés de francesització i, sobretot, l’època de la Revolució Francesa: Perpignan pendant la Révolution 1789-1800 (París, 1896-97), en tres volums.

Cal esmentar també entre els seus estudis L’annexion du Roussillon à la France. La vacance du siège d’Elne. 1643-1669 (1888), La diffusion du français après l’annexion. 1660-1700 (sd), L’université de Perpignan avant et pendant la Révolution (1888), Histoire du clergé dans le département des Pyrénées-Orientales pendant la Révolution Française (1890) i estudi de les memòries i correspondència de F.J. Jaubert de Paçà.

Sureda de Sant Martí i Desbrull, Domènec

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 7 febrer 1653 – 4 octubre 1723)

Marquès de Vilafranca. Estudià a Barcelona i Salamanca i es doctorà en drets i teologia a Gandia. Retornat a Mallorca s’ordenà de sacerdot (1683); fou canonge de la seu (1692). Rector de la Universitat Lul·liana, el 1688 es veié forçat a dimitir.

Publicà un compendi de les Constituciones, estatutos y privilegios de la universidad luliana del Reino de Mallorca (1698), precedit d’una notícia històrica de la universitat i dels documents de la seva creació. Deixà manuscrita una genealogia de la família Sureda. Poesies seves en llatí figuren en els preliminars d’algunes edicions de l’època.

Suárez i Verdeguer, Frederic

Deixa un comentari

(València, 30 març 1917 – Madrid, 1 gener 2005)

Eclesiàstic i historiador. Doctor en filosofia i lletres, s’ordenà sacerdot (1948) i obtingué càtedra universitària d’història moderna i contemporània (1948).

Ha estat degà a la facultat de Pamplona (1955-60) i és autor de diversos estudis històrics.