(Coll de Nargó / Organyà, Alt Urgell)
(o de l’Espí) Antic pont entre els dos municipis. D’un sol arc, sobre el Segre, al congost que limita els dos termes.
Ha estat dit, erròniament, que fou aquest el pont des d’on els carlins llençaren el comte d’Espanya després d’haver-li donat mort (1839).
(o riu d’Espot) Afluent dretà de la Noguera Pallaresa, de direcció oest-est, que es forma amb les aigües de les comes de Ratera, Amitges, l’Abeller i Subenuix.
Després de formar l’estany (actual pantà) de Sant Maurici, al vessant septentrional dels Encantats, rep per la dreta els rius de Monestero, estany Serull i, al poble d’Espot, el de Peguera. Desemboca al seu col·lector prop de l’antic castell de Llort.
La seva vall, anomenada d’Espot, és suspesa sobre la Noguera. Alimenta les centrals elèctriques de Sant Maurici i d’Espot.
Poble, situat al vessant esquerre de la vall d’Escós, drenada pel riu d’Escós, que, a Baro, aflueix per la dreta a la Noguera Pallaresa. La vall també comprèn el poble de Mencui.
L’església de Sant Esteve depèn de la d’Estac.
(la Guingueta d’Àneu, Pallars Sobirà)
Poble (1.230 m alt), de l’antic terme d’Escaló, a la vall d’Escart, separada de la vall d’Espot pels pics de Montanyó, Carbonera i Rosselló; és una vall secundària d’origen glacial, recorreguda pel riu d’Escart, que aflueix a la Noguera Pallaresa per la dreta, a Escaló.
(Priorat)
Curs d’aigua de la comarca, afluent esquerrà del riu de Montsant.
Neix al vessant meridional del Montsant, prop de la Morera, i s’uneix al seu col·lector a la Vilella Baixa, després de passar per la Conreria d’Escaladei i la Vilella Alta.
(el Pont de Suert, Alta Ribagorça)
Poble (1.518 m alt), situat en un coster, a l’esquerra del riu d’Erta, afluent, per la dreta, del riu de Viu, que neix al vessant meridional del port d’Erta (2.439 m alt), obert entre la pica de Cerbi a l’est i els pics d’Erta (2.652, 2.642 i 2.626 m) a l’oest, port que comunica les valls de Viu i de Boí.
L’església parroquial és dedicada a sant Bartomeu.
El lloc, conegut ja el 939 com a Erta de Sas, depengué del monestir de Lavaix.
Formà part de l’antic terme de Malpàs.
(Franja de Ponent / Catalunya)
Riu (908 km) que neix a Fontibre (Reinosa, Santander) i desguassa a l’illa de Buda (Tortosa), el més important del vessant mediterrani. Travessa la depressió de l’Ebre.
Intensament aprofitat per a la producció d’energia elèctrica i el regadiu, tot al llarg del seu curs i dels seus afluents hi ha embassaments com els de la capçalera del Segre–Cinca, Mequinensa i Flix, i canals, com l’Imperial.
Recull les aigües de la banda de migjorn de la serralada Cantàbrica, de gairebé tot el Pirineu i de la zona septentrional fins al límit del sistema Ibèric amb Castella.
En el curs mitjà i baix rep els afluents més cabalosos, per la dreta, provinents del Pirineu, com el Segre-Cinca, i per l’esquerra, del sistema Ibèric, com el Guadalop i el Matarranya.
Entra a Catalunya per Mequinensa, on rep el Segre-Cinca, i descorre per terres planes formant amplis meandres, llevat de dos punts on s’encaixa en estrets congostos: el pas de l’Ase i el de Barrufemes. Després d’aquest darrer pas s’eixampla i, passat Tortosa, s’obre en un delta que penetra 30 km a la mar.
Històricament ha constituït la frontera natural entre les terres catalanes i les de Castella i Aragó.
Afluent dretà del Segre; drena la vall Tova.
Neix a la serra de l’Esquella, a l’oest de la portella de Meranges i del massís de Campcardós.
Desguassa davant Baltarga.
Vall de la serra de Llaberia, d’uns 4 km de longitud, dirigida de sud a nord, limitada per les altes cingleres de les Moles (706 m alt), a l’oest, i del Mont-redon (862 m alt), a l’est.
El camí de Pratdip a Llaberia guanya la cinglera per la portella de la Dòvia.
La capçalera de la vall és anomenada el racó de la Dòvia.
El barranc de la Dòvia s’uneix al de Santa Maria sota Pratdip.
(Catalunya)
Conjunt de terres enfonsades entre les Serralades Pre-litoral i Litoral o de Marina del Sistema Mediterrani Català.
Ocupa una àrea de 200 km de llarg, entre el Ter (a ponent de Girona) i la desembocadura del riu de Llastres, a l’Hospitalet de l’Infant, per 20-25 km d’ample. Es manté a una altitud de 100 a 200 m, que li dona l’aspecte d’una depressió topogràfica, a més d’estructural.
Es compon de quatre compartiments d’evolució relativament autònoma. El més antic és el Camp de Tarragona; el bloc muntanyós del Gaià, a l’esquerra del riu, separa el Camp del Penedès; els materials continentals de la vall del Llobregat donen pas al compartiment del Vallès; i el raiguer del Montseny que gairebé estrangula el llindar amb la Selva.
També es coneix amb el nom de Depressió del Vallès-Penedès.
Dades dels Països Catalans 