Arxiu d'etiquetes: rius

Sorteny, vall de

Deixa un comentari

(Ordino, Andorra)

Coma, que, juntament amb les de Rialb i de Tristaina, forma la capçalera de la ribera d’Ordino. Davalla de la línia de crestes que separa Andorra del País de Foix (pic del Salt, 2 767 m alt; pic de la Serrera, 2 914 m) i de la serra que separa les valls d’Ordino i de Canillo (coll de la Mina, port de Riu, cresta de l’Estanyó).

És drenada pel riu de Sorteny (que s’uneix al de Rialb poc abans del Serrat). Sota la cresta de l’Estanyó hi ha l’estanyó de Sorteny.

El 23 de juny de 1999 es creà el parc natural de la Vall de Sorteny, d’una superfície de 1.080 ha.

Enllaç web: Parc Natural de la Vall de Sorteny

Sonella

14 Respostes

(Onda, Plana Baixa)

Despoblat i partida, a la dreta del riu de Sonella o riu Sec de Betxí, curs d’aigua intermitent, que neix a la serra d’Espadà, al nord del pic de la Ràpita, dins el terme de l’Alcúdia de Veo (a la capçalera és anomenat riu de Veo); a Tales rep, per l’esquerra, el barranc de Castres i, entre Onda i Betxí, per la dreta, la rambla d’Artana. Desemboca al mar, aigua avall de Borriana, vora el Grau.

Somal, rambla de

1 Resposta

(Sogorb, Alt Palància)

Curs d’aigua intermitent, afluent esquerrà de la rambla d’Àrguines, que neix al vessant septentrional de la serra de la Calderona, dins el terme de Sogorb.

S’uneix al seu col·lector al límit amb el Camp de Morvedre.

Sogorb, riu de *

Deixa un comentari

(Alt Palància / Camp de Morvedre)

Veure> el Palància  (riu).

Seta, vall de

13 Respostes

(Comtat)

Vall de la comarca, formada pels vessants meridionals de la serra d’Almudaina i els septentrionals de la Serrella; constitueix la conca alta del riu de Seta, tributari del d’Alcoi. També és anomenada vall de Gorga.

Comprèn 6 municipis (Balones, Benimassot, Fageca, Famorca, Quatretondeta i Tollos). L’economia és agrícola, amb conreus de secà, sobretot cereals, seguits de l’olivera i de l’ametller.

Serters

1 Resposta

(Sant Julià de Lòria, Andorra)

(ort trad: Certers)  Poble (1.295 m alt), al nord de la vila, situat en un coster, a la dreta del riu de Serters, afluent, per l’esquerra, de la Valira.

Serpis, riu *

Deixa un comentari

(País Valencià)

Altre nom del riu d’Alcoi.

Sérbol, riu *

Deixa un comentari

(Baix Maestrat)

Veure> riu Cérvol  (riu).

Sellumbres, rambla de

8 Respostes

(Ports)

Curs d’aigua de l’extrem septentrional del Sistema Ibèric Valencià, que neix prop de Mosquerola (Aragó) i, amb el nom de riu de les Truites, constitueix, des de la sortida d’aquest terme, la frontera històrica entre el País Valencià (Vilafranca del Maestrat) i Aragó (Anglesola).

Penetra als Ports, on constitueix termenal del Portell de Morella i Castellfort, fins al seu aiguabarreig amb el riu de Calders, col·lector seu malgrat que té un recorregut més curt; per això, sovint, hom anomena rambla de Sellumbres també el sector del riu de Calders des d’aquest aiguabarreig fins a Forcall, on s’uneix al Bergantes conjuntament amb la rambla de Cantavella.

Sellent, riu de

9 Respostes

(Canal de Navarrés / Ribera Alta)

(o riu de Sallent) Afluent del Xúquer per la dreta, entre les dues comarques. Té un règim pluvial mediterrani irregular.

Originat per la unió de dos cursos d’aigua, procedents de la serra d’Énguera; s’estén amb traç sinuós fins que ha passat Sallent de Xàtiva, on pren la direcció nord fins que desguassa a la Vallfarta.

Se’n deriven sèquies (com la de Cotes i la de vall de Càrcer) per als regatges, els quals es concentren en el curs baix i són destinats al conreu dels tarongers.