Arxiu d'etiquetes: Ripollés

Milany, castell de

(Vallfogona de Ripollès, Ripollès)

Antic castell (1.533 m alt), situat a la serra de Milany, al límit amb el terme de Vidrà.

Esmentat el 962, pertangué als vescomtes de Besalú i després als vescomtes de Bas.

Era el centre de la baronia de Milany, que comprenia la parròquia de Vidrà (amb les sufragànies de Cabagés i Covildases) i la de Vallfogona i drets, en discussió, sobre part del terme de Llaés. En foren castlans la família Milany.

El castell fou abandonat el segle XIV i els senyors s’instal·laren a Vallfogona; a partir del segle XVI s’anomenà, per això, baronia de Vallfogona.

Pertangué als Milany i als Pinós.

Milany -llinatge-

(Catalunya, segle XI – segle XIV)

Llinatge de castlans del castell de Milany conegut des dels volts del 1070, amb Ponç de Milany i els seus fills Ramon i Bernat de Milany.

Mestracà *

(Camprodon, Ripollès)

Forma popular del poble de Bestracà.

Merolla (Ripollès)

Merolla

(Gombrèn, Ripollès)

Antic terme, estès a banda i banda del coll de Merolla (1.110 m alt), entre la serra de Mogrony i la de Moreu (al nord) i la de Sant Marc (al sud), a la divisòria d’aigües de les valls de l’Arija i de Gombrèn.

És una via de comunicacions entre el Ripollès i el Berguedà, i hi passa la carretera de Campdevànol a Guardiola de Berguedà, per la Pobla de Lillet, que recorre la conca alta del Llobregat.

Hi havia hagut les esglésies de Sant Serní de Merolla i de Sant Miquel del Coll de Merolla.

Merdàs, riu

(Ripollès)

Riu de la comarca, subafluent del Ter a través del Freser.

Neix al coll de Merolla (1.040 m alt) amb el nom de torrent de Merolla, segueix un curs oest-est i dibuixa l’àmplia vall de Gombrén; pren després la direcció sud-est, passa per Sant Llorenç d’Armàncies i conflueix amb el Freser, a Can Noguera, aigua avall de Campdevànol.

L’afluent principal és la riera de Garfull.

Mauner

(Ripollès)

Personatge de les llegendes populars de la comarca, segons les quals una vegada es carregà a coll un boc que era, en realitat, el dimoni, o bé, segons altres versions, deixà incomplet un vot i després de mort s’apareixia en forma de llop enmig de flames, fins que els seus fills compliren el vot.

castell de Mataplana (Ripollès)

Mataplana, castell de

(Gombrèn, Ripollès)

Antiga residència de la família Mataplana, situat en un petit puig de la vall de l’Espluga.

Quasi del tot desapareguda (només en resten la capella romànica de Sant Joan de Mataplana, del segle XII, antiga capella del castell, i un mas anomenat Mataplana, prop de l’antic castell).

Fou el centre de la baronia de Mataplana.

Mataplana -llinatge-

(Gombrèn, Ripollès, segle XI – segle XIV)

Llinatge feudal. El seu patrimoni radicava principalment a la baronia de Mataplana, situada a l’alt Berguedà i el Ripollès (Vall de Toses, Pobla de Lillet, Castellar de N’Hug).

També tenia possessions a Castelldans, Arbeca, les Borges Blanques i Cervelló.

El primer personatge documentat és un Hug (I) de Mataplana. Altres membres del llinatge són:

Bernat de Mataplana  (Catalunya, segle XII)  Marit d’Estefania. Consta com a membre del llinatge el 1125. Fou pare d’una gran fillada -nou fills mascles-, entre la qual no manquen un Hug i un Huguet.

Guillem de Mataplana  (Catalunya, segle XII)  Marit de Dolça. Membre de la família Mataplana entre el 1173 i el 1777.

Hug (II) de Mataplana  (Catalunya, segle XII)  Marit d’Ermessenda d’Empúries. Consta com a membre del llinatge entre el 1112 i el 1130.

Hug (III) de Mataplana  (Catalunya, segle XII)  Marit de Beatriu. Germà de Ponç de Mataplana. Formà part del consell de Ramon Berenguer IV de Barcelona i tenia drets feudals sobre possessions del trobador Guillem de Berguedà. El seu fill i hereu fou Hug (IV) de Mataplana.

Hug (VI) de Mataplana  (Catalunya, segle XIII)  Pare de Blanca. Fill d’Hug (V) de Mataplana. El 1236 figurava entre els assistents a les Corts generals de Montsó. Es casà amb una dama anomenada Elisenda.

Hug de Mataplana  (Catalunya, segle XIII)  Es deia fill d’Hug (mort a Marsella el 1218) i d’Elisenda. Participà a la conquesta de Mallorca.

Matamala -Ripollès-

(les Llosses, Ripollès)

(o Santa Maria de Matamala)  Poble, a la capçalera de la riera de Llimós, al sector nord-occidental del terme (vall de Matamala), que presideix la serra de Matamala, d’una extensió de 9 km d’est a oest, des de Sant Esteve de Vallespirans a Viladonja, com a continuació de l’alineació de la serra de Catllar.

L’església parroquial (Santa Maria) fou donada el 888 pel comte Guifré el Pelós al monestir de Ripoll; sempre formà part de la baronia de l’abat de Ripoll, i restà inclosa dins el terme del castell de la Guàrdia.

En depèn l’església de Sant Vicenç de Maçanós.

Marrana, coll de la

(Queralbs / Setcases, Ripollès)

Depressió (2.550 m alt) oberta entre el pic de Bastiments (2.874 m alt) i el Gra de Fajol (2.708 m), que comunica el circ d’Ulldeter i la coma de Fresers.