Veïnat, al voltant de l’antic monestir de Clarà, a la vall de la riera de Clarà, afluent, per la dreta, de la riera d’Argentona.
Prop del monestir hi ha una font d’aigües medicinals (aigua de Clarà), carbòniques, bicarbonatades i ferruginoses.
Veïnat, al voltant de l’antic monestir de Clarà, a la vall de la riera de Clarà, afluent, per la dreta, de la riera d’Argentona.
Prop del monestir hi ha una font d’aigües medicinals (aigua de Clarà), carbòniques, bicarbonatades i ferruginoses.
Despoblat. Antiga mansió de la via romana de Tarragona al Pirineu.
El Cinyana (o riera de Cinyana), afluent, per l’esquerra, del Ter, es forma prop d’Orriols i desemboca al seu col·lector prop de Sant Jordi Desvalls.
(Ripollès)
(o de Vilardell) Curs d’aigua. Neix a la serra de Matamala i aflueix per l’esquerra a la riera de les Llosses.
Curs d’aigua de la Depressió Central Catalana, afluent esquerrà del riu Corb, format a la serra de Forès (Conca de Barberà); desemboca a Ciutadilla (Urgell).
Masia, a la dreta de la riera de la Bertrana, aigua avall del poble.
En aquest lloc hi havia antigament la parròquia de Santa Maria de Corcó.
Caseriu, entre el Llobregat i la riera de Bellús (que neix sota els cingles de Coforb i desemboca al Llobregat per la dreta, prop de l’Ametlla de Casserres).
Partida de l’horta, al nord i dins el terme municipal de la ciutat. És drenada per la clamor de Balàfia, que es forma prop de Vilanova d’Alpicat i desemboca al Segre, per la dreta, al nord mateix de la ciutat.
La torre de Balàfia, antiga granja medieval, donà nom a aquesta partida.
Antic hostal de la carretera de Vic a Ripoll, a tocar del Ter, damunt l’Espona de Saderra.
Al costat seu desemboca al Ter la riera de Bajalou, que neix a les serres de Sant Salvador d’Orís i de Bescanó.
Veïnat, situat a l’esquerra de la riera de l’Avencó, prop del nucli urbà d’Aiguafreda; l’església de Sant Salvador de l’Avencó, a la dreta de la riera, pertany al terme d’Aiguafreda.
La riera de l’Avencó, afluent, per l’esquerra, del Congost, és formada per la unió de les rieres de Picamena i de la Llobina.
Curs d’aigua intermitent, es forma vora la vila de Palafrugell i, a través de la fossa tectònica que entre els massissos de Begur i de les Gavarres uneix aquesta vila amb Palamós, es dirigeix al mar.
Desemboca vora Sant Antoni de Calonge.