(cast: Artaj) Llogaret, a la zona de llengua castellana del País Valencià, a la vora de la rambla d’Artaix, que recull les aigües dels contraforts de la serra de Javalambre, i, després de passar vora Casinos (Camp de Túria), aflueix a la rambla Castellarda dins el terme municipal de Llíria.
Llogaret, es troba a la dreta de la rambla d’Arquela (capçalera del riu de Xelva), aigua avall d’Alpont.
Antic monestir mercenari de Santa Maria d’Àrguines situat prop d’Algar, pertanyent a la diòcesi de València i fins al 1278, que passà al terme de Sogorb, a la baronia de Torres Torres.
Es troba al pla d’Àrguines a l’esquerra de la rambla d’Àrguines, límit entre el Camp de Morvedre i l’Alt Palància, que després de confluir amb la rambla de Somal, desemboca al Palància per la dreta, a la divisòria d’aquests dos darrers municipis.
Havia estat un antic hospital fundat per Ramon Moret, senyor d’Algar, el qual el donà als mercenaris, que hi establiren la comanda d’Àrguines i en feren una casa de repòs per als religiosos de l’orde.
A conseqüència d’haver estat assaltat pels moriscs el 1430, els quals assassinaren dos dels seus frares, fou traslladat a Sogorb.
(Alt Maestrat / Ports)
Rambla, neix dins el municipi d’Ares del Maestrat i després de travessar l’altiplà de la Canada, entra als Ports, i desemboca, per la dreta, a la rambla de Sellumbres.
Municipi de l’Alt Palència (País Valencià): 20,87 km2, 411 m alt, 261 hab (2014)
(cast: Almedíjar) Situat en una vall, al vessant meridional de la serra d’Espadà, al nord-est de Sogorb, a la zona de llengua castellana del País Valencià. A la part muntanyosa del territori predominen les alzines sureres; també hi ha alguns pasturatges.
La base de l’economia local és l’agricultura de regadiu (principalment per al consum local) i de secà, on dominen les oliveres, que donen oli de bona qualitat, així com garrofers, ametllers i vinya. L’apicultura, complementa l’activitat econòmica. Àrea comercial de València.
La població, tanmateix, ha disminuït notablement durant el segle XX.
La vila es troba a la dreta de la rambla d’Almedíxer.
Enllaç web: Ajuntament
(Real de Montroi, Ribera Alta)
Caseriu, al peu de la serra que limita la vall dels Alcalans per occident.
La rambla de l’Algodar, la capçalera de la qual és compresa, en gran part, dins el termes de Torís (Ribera Alta) i Dosaigües (Foia de Bunyol), aflueix, per la dreta, al riu Magre prop de Real de Montroi.
Municipi dels Serrans (País Valencià): 43,5 km2, 774 m alt, 750 hab (2014)
(cast: Alcublas) Situat a la zona de llengua castellana del País Valencià, al vessant meridional de les serres que separen les conques del Túria i del Palància, entre el cim de la solana de les Alcubles i el Montmajor. A la part meridional del terme hi ha algunes pinedes.
La base de l’economia del municipi és el conreu de la vinya, també hi ha cereals (blat, ordi i civada); compta amb una cooperativa per a l’elaboració del vi i és important la producció de figues. La ramaderia (bestiar porquí, cabrum i oví), l’avicultura, l’apicultura i l’explotació d’una pedrera de marbre negre completen l’activitat econòmica. Àrea comercial de València. La població, tanmateix, ha experimentat una forta emigració, si bé últimament s’ha estabilitzat.
La vila, que agrupa tota la població del municipi, es troba assentada al peu d’un turó, a la dreta de la rambla de les Alcubles.
Municipi del Baix Maestrat (País Valencià): 167,97 km2, 159 m alt, 7.233 hab (2014)
Comprèn tres sectors: la zona costanera, amb el llogaret de Capicorb; el corredor pre-litoral, separat de la costa per les serres de Xivert, drenat per la rambla d’Alcalà i on es troben les restes del castell de Xivert; i la Vall d’Àngel, on hi ha el caseriu del mateix nom.
L’agricultura és majoritàriament de secà (cereals, garrofers, ametllers, oliveres i vinya) i una petita part de regadiu. La ramaderia, la cria d’animals de granja i algunes petites indústries són el complement econòmic a l’agricultura. Pesca i turisme a la costa.
La vila, situada vora la carretera i la línia de ferrocarril, posseeix una gran església parroquial construïda entre el 1735 i el 1766 amb un campanar de 68 metres d’altitud i una triple portada neoclàssica a la façana. El 1316 l’orde de Montesa constituí la batllia d’Alcalà.
El terme comprèn, a més, el poble d’Alcossebre, els despoblats d’Almedíxer i de Castellnou.
Enllaç web: Ajuntament
Municipi del Vallespir (Catalunya Nord): 17,08 km2, 532 m alt, 82 hab (2012)
Situat al vessant septentrional de la serra de l’Albera, comprèn la vall de l’Albera i un petit sector de la vall del Rom, damunt el poble de les Cluses. Tanca la vall, pel sud, la línia de crestes que el separa de l’Alt Empordà -frontera estatal franco-espanyola-. El territori és drenat per la riera de l’Albera. Gran part del territori és cobert de pastures i, sobretot, de bosc d’alzina surera.
L’activitat econòmica del municipi es redueix a petits conreus, la qual cosa ha motivat que la població disminuís constantment al llarg dels segles XIX i XX; només es mantingué estable en la dècada de 1921-31. Àrea comercial de Perpinyà.
El terme es divideix en dos pobles: Sant Joan d’Albera, que en té la capitalitat municipal, i Sant Martí d’Albera, que ha mantingut la capitalitat religiosa. Vora Sant Joan hi ha un dolmen anomenat la Balma de Na Cristiana.
Platja, la més meridional del terme, anomenada també del Saladar, on desguassa la rambla de l’Aigua Amarga.
Una torre de defensa, la torre de l’Aigua Amarga, fou construïda en aquest indret.
Dades dels Països Catalans 