Platja, la més meridional del terme, anomenada també del Saladar, on desguassa la rambla de l’Aigua Amarga.
Una torre de defensa, la torre de l’Aigua Amarga, fou construïda en aquest indret.
(Banyuls de la Marenda, Rosselló)
Antic terme. Incorporat al final del segle XVIII al municipi de Banyuls.
El mas de les Abelles amb la capella de la Mare de Déu de les Abelles, testimonis de l’antic llogaret, es troben en una vall encaixada (riera de les Abelles), afluent, per l’esquerra, de la riera de Banyuls, prop de la carena que limita el Vallespir i l’Alt Empordà.
Llogaret (971 m alt), aturonat entre el Cardener i el seu afluent, per l’esquerra, la rasa de Peà.
L’església parroquial és dedicada a sant Jaume.
Despoblat, situat a la dreta de la riera de Montmalús, aigua amunt de Ger, on s’uneix amb la riera de Coforn per a formar la riera de Ger.
(Garrotxa)
Sector encinglerat de la serra del Corb, que separa la vall d’Hostoles (vers on es dirigeix la riera de Marbolenya, afluent de capçalera del riu Brugent) de la plana d’En Bas.
Antic castell, situat al puig de Sant Maurici (139 m alt), a la dreta de la riera de Malavella, afluent per l’esquerra de la riera de Sils.
Les ruïnes són al costat de l’ermita de Sant Maurici. És esmentat el 1057.
Caseriu, situada a la dreta de la riera de Llitrà (dita també, en aquest sector, riera de la Maçana), davant Guardiola.
(o de les Graus) Afluent esquerrà del riu de Foix, que neix a les serres de Font-rubí i l’Avellà i desemboca al seu col·lector als Monjos.
(Cadaqués / Roses, Alt Empordà)
Cala de la península del cap de Creus, al límit dels dos termes, entre el cap de Norfeu i la punta de la Figuera.
Hi desemboca la riera de Jóncols.
Dades dels Països Catalans 