(el Perelló, Baix Ebre / Rasquera, Ribera d’Ebre)
Contrafort meridional de la serra de Cardó, entre els dos termes, de grans espadats pel vessant septentrional.
Dins el municipi del Perelló hi ha la balma de Cabrafeixet, amb pintures rupestres prehistòriques del grup dels pintors de les serres, descobertes el 1921; damunt una superfície de 10 m de longitud hi ha tres grups de figures amb un caçador amb arc, un home que corre i diversos animals, cabres salvatges i cérvols.
(Riba-roja d’Ebre, Ribera d’Ebre)
Despoblat, a l’extrem occidental del terme. L’antiga església parroquial de Santa Magdalena, a la dreta de l’Ebre, prop de la confluència amb el Matarranya, és tot el que quedava del lloc fins a la construcció de la presa de Riba-roja.
Despoblat, a l’esquerra de l’Ebre. Probablement, poc temps després de la conquesta cristiana, al segle XII, hi fou construït el castell de Banyoles, actualment enrunat, en un indret on hi havia hagut una població ibèrica (anomenada el Castellet de Banyoles).
Els primers anys del segle XV fou adquirit per la ciutat de Barcelona, per tal de construir una ruta que assegurés a la ciutat el proveïment de blat de les planes del Segre i d’Aragó; hi fou construïda una llotja (1408) per tal d’emmagatzemar-hi el blat que arribava per via fluvial i que era transportat fins a Miramar per una carretera feta fer igualment per Barcelona (1410).
Esdevinguda inutilitzable la llotja de Banyoles a causa de l’apartament del llit del riu, el camí fou allargat fins a Móra d’Ebre.
Municipi de la Ribera d’Ebre (Catalunya): 26,44 km2, 34 m alt, 428 hab (2017)
Situat al centre de la comarca, en una estreta franja a l’esquerra de l’Ebre, on hi ha el sector de les Illes o pla de Vinebre. El territori s’allarga vers el nord-est fins al límit amb el Priorat, i és drenat per diversos torrents, com el riu de la Torre. La superfície inculta és ocupada per pasturatges, garriga i bosc.
Agricultura totalment de secà; els conreus més estesos són els d’oliveres, vinya, cereals i ametllers. Ramaderia de bestiar porcí i oví; avicultura. Petita indústria derivada de l’agricultura (elaboració d’alcohols i vi) i fabricació de pinsos compostos. Àrea comercial de Móra d’Ebre. Població en descens.
La vila (vinebrins o vinebrans) és a l’esquerra de l’antic curs del riu; l’església parroquial de Sant Joan Baptista fou acabada el 1691, poc abans d’obtenir la independència d’Ascó; important col·legi de les teresianes.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Municipi de la Ribera d’Ebre (Catalunya): 27,90 km2, 164 m alt, 634 hab (2017)
Situat als vessants septentrionals de la serra del Tormo i als meridionals de la serra del Rovelló, a l’esquerra de l’Ebre, drenat pel seu afluent, el riu de la Torre, que neix al sector oriental del terme, a les ribes del barranc de Vinebre, al límit amb el Priorat. El sector muntanyós és cobert de pasturatges, garriga i boscs.
Predomina l’agricultura de secà (olivera, vinya) sobre la de regadiu (hortalisses, patates i cereals), que aprofita aigües derivades de l’Ebre i de fonts. La majoria de les explotacions agràries són d’extensió mitjana. Ramaderia de llana i avicultura. Compta amb una cooperativa agropecuària. Petita indústria derivada de l’agricultura. Àrea comercial de Móra d’Ebre. Població en descens.
El poble, d’origen islàmic, és en una elevació al vessant esquerra de la vall de la Torre; església parroquial de Sant Jaume.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Municipi de la Ribera d’Ebre (Catalunya): 209,43 km2, 309 m alt, 1.677 hab (2017)
Situat a la riba esquerra de l’Ebre, comprèn el sector sud-oriental de la comarca, al límit amb el Priorat, el Baix Camp i el Baix Ebre, i accidentat per la serra de Llaberia i la serra de Tivissa. Travessen el terme diversos barrancs, alguns dels quals són tributaris de l’Ebre i d’altres van directament al mar. La vegetació natural (boscos d’alzines i extenses àrees de matolls) ocupa dos terços del terme municipal.
L’activitat econòmica bàsica és l’agricultura, amb predomini del secà sobre el regadiu, el qual és possible gràcies a l’aprofitament d’aigües derivades de l’Ebre, i d’altres procedents de fonts; els conreus més estesos són els de cereals, oliveres, vinya i fruiters de secà (garrofers i ametllers) i, als sectors regats, els d’hortalisses i fruiters. Ramaderia ovina, bovina i d’aviram. Petita indústria derivada de l’agricultura, de la fusta i de materials per a la construcció.
La vila és al peu dels vessants septentrionals de la serra de Tivissa; església parroquial de Sant Jaume, de base gòtica (segle XV, refeta en algunes parts els segles XVII i XVIII). Té el seu origen en el castell de Tivissa.
El municipi comprèn, a més, els pobles de Llaberia, la Serra d’Almos i Darmós, l’antic castell i ermita de Sant Blai i l’antic lloc i castell de Banyoles (on hi ha el poblat ibèric del Castellet de Banyoles).
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Turisme
Comarca de Catalunya: 827,32 km2, 22.203 hab (2017), densitat: 26,84 h/km2, capital: Móra d’Ebre
Situada a l’extrem sud-occidental de Catalunya, entre el Segrià, el Baix Cinca i les Garrigues (al nord), el Priorat i el Baix Camp (a l’est), el Baix Ebre (al sud) i la Terra Alta (a l’oest).
Consta de 14 municipis: Ascó – Benissanet – Flix – Garcia – Ginestar – Miravet – Móra d’Ebre – Móra la Nova – la Palma d’Ebre – Rasquera – Riba-roja d’Ebre – Tivissa – la Torre de l’Espanyol – Vinebre
GEOGRAFIA FÍSICA: Constitueix les terres riberenques de l’Ebre compreses entre la localitat de Faió (ja a l’Aragó) i el pas de Barrufemes, cosa que determina la forma allargada de la comarca, que es configura al voltant del riu. El nucli central de la comarca és format per la depressió de Móra, formada per margues, conglomerats i argiles, en la qual penetra el riu que travessa el pas de l’Ase. El relleu és suau; les màximes altituds es localitzen al sector sud-oriental (serra de Cavalls, 660 m, i serra de Cardó, 941 m) que pertanyen a la serralada Prelitoral; per la banda de llevant, altres serres que accidenten la comarca, i la separen del Camp de Tarragona i del Priorat, són les de Tivissa (726 m), Picossa (496 m), Tormo (595 m) i la tossa de l’Àliga (487 m).
El clima té característiques mediterrànies, amb una marcada tendència continental al sector nord-oest, on no arriben els vents marítims, obstaculitzats per la serra del Tormo i pel congost de l’Ebre al pas de l’Ase; les temperatures són elevades (14,7ºC de mitjana anual al pantà de Riba-roja i 14,9ºC a Tivissa), amb hiverns suaus (entre 5ºC i 7ºC de mitjana pel gener, el mes més fred) i estius càlids (entre 23ºC i 24ºC de mitjana pel juliol, el mes més calorós), la qual cosa determina una amplitud tèrmica anual molt notable (uns 19ºC de mitjana). Les precipitacions són escasses, especialment al sector septentrional (340 mm anuals vora el pantà de Riba-roja i 402 mm a Flix), augmenten cap al sud (404 mm a Móra d’Ebre) i sobretot als vessants de la serra de Cardó (470 mm a Rasquera) i de Tivissa (471 mm en aquesta localitat). El règim pluviomètric presenta un màxim acusat a la tardor (entre el 37% i el 44% de la pluja anual) i un mínim estival (entre el 9% i l’11%).
La vegetació potencial dóna un predomini absolut a l’alzina, que en molts sectors s’ha anat degradant i forma extenses àrees de matolls; l’home a ajudat a expandir el pi blanc i el pi carrasser als vessants muntanyosos, i l’àlber i l’om a les zones riberenques; a les obagues més enlairades es troba també el pi negre, amb alguns rodals de roures dispersos, mentre que al sector meridional (serra de Cardó) el margalló és la formació dominant. L’Ebre rep, dins la comarca, les aigües de diversos petits afluents, com el Sec, el barranc de Garraptes i el riu de Siurana, que és el més important.
POBLACIÓ: Predomina el poblament agrupat (la població dispersa és quasi inexistent): la major part dels pobles estan situats al llarg del riu, sovint aprofitant algun turó marginat. Demogràficament hi hagué un petit creixement des de mitjan segle XIX fins al començament del segle XX; l’any 1940 la població havia minvat, però immediatament després inicià una nova recuperació, que assolí el màxim el 1960; en el decenni següent s’enregistrà una pèrdua d’un 13%, seguit d’un període d’estancament i un de clara regressió. La comarca comprèn un total de 14 municipis (els nuclis se situen a la vora del riu), set dels quals l’any 1996 no arribaven als 1.000 h, cinc estaven entre els 1.000 i els 3.000 h, i només dos, Flix i Móra d’Ebre, superaven els 4.000 h. L’estructura de la població per edats mostra un cert envelliment, que dóna lloc a una taxa de mortalitat dos punts per sobre de la mitjana de Catalunya.
ECONOMIA: La base econòmica fonamental és l’agricultura, a la qual és dediquen unes 24.000 ha; predominen els conreus de secà sobre els de regadiu; aquests últims estan particularment estesos al sector meridional de la comarca, on s’aprofiten les aigües de l’Ebre, bé directament, bé per mitjà de sèquies, i afecten principalment els municipis de Móra d’Ebre, Ginestar, Miravet i Benissanet. La propietat de la terra està repartida i en règim d’explotació directa o bé de parceria. El conreu més estès és el de l’olivera, que s’ha expandit durant el segle XX en perjudici de la vinya; segueixen en importància els arbres fruiters de secà (preferentment ametllers), els cereals i la vinya, que es troba sobretot als municipis de Garcia i Móra la Nova; els conreus d’horta (hortalisses, patates, fruites i cereals) només ocupen una petita part de la superfície total conreada. La ramaderia, important fa uns quants anys, només conserva un cert valor a l’àrea sud-oriental (Tivissa); és comptabilitzen per al conjunt de la comarca uns 17.000 caps de bestiar oví, 4.800 caps de cabrum i uns 51.000 caps de porcí, que ha pres molta importància darrerament. L’avicultura pren volada per influència de Reus. La indústria té escassa importància, amb l’excepció del complex electroquímic de Flix (clor i sosa), la de transformats agrícoles i de mobles. Cal destacar, però, el sector energètic, amb la presència de dos centrals nuclears (Ascó I i II) i l’aprofitament hidroelèctric que de l’Ebre se’n fa a l’embassament de Riba-roja i de Flix.
HISTÒRIA: Malgrat que la comarca no ha estat prou explorada, hi ha testimoniatges de poblament prehistòric des del final del paleolític fins a l’època romana. Les pintures rupestres del món dels pastors de les serres de Tivissa (balma del Ramat i cova de l’Angle a font Vilella, a Tivissa) es continuen ja dins l’estil esquemàtic dins el mateix terme de Tivissa. La cova de l’Aumediella (Benifallet) i les de Marcó i del Janet (Tivissa) foren habitades durant l’eneolític i l’edat del bronze, i en bona part corresponen als mateixos períodes els jaciments de sílex de superfície de Vinebre i altres. A la primera fase ibèrica correspon el poblat del coll del Moro a la Serra d’Almos, però el poblat ibèric més important i més ben conegut és el Castellet de Banyoles de Tivissa, amb notables peces d’orfebreria d’argent, indígenes i importades. La romanització és mal coneguda, malgrat el paper important que devia continuar tenint la via fluvial de l’Ebre per al transport. A Tivissa hi hagué un forn d’àmfores romanes que fa suposar exportació de vi. Hi ha restes de talaies al llarg del riu, que més o menys refetes han superat tots els períodes a partir del romà.
Restà gran part de població islàmica després de la conquesta cristiana (el fogatge del 1497 consigna un 50% de població morisca del total comarcal) que fou expulsada només en la seva meitat en 1610-11 (Flix, Garcia, Móra d’Ebre, Riba-roja, Tivissa i Vinebre no sofriren l’expulsió i restaren petits contingents de moriscs a Benissanet i a Miravet). Tingueren la jurisdicció sobre bon nombre de localitats els templers (que passaren després als hospitalers, a l’extinció de l’orde el 1312); altres poblacions pertangueren a la baronia d’Entença, que passà a formar part del comtat de Prades fins a la fi de l’Antic Règim. Flix, Banyoles i la Palma d’Ebre formaren una baronia de la ciutat de Barcelona (que controlava així el pas del blat procedent de la depressió de l’Ebre).
La part de la comarca de la dreta del riu pertangué sempre a la vegueria de Tortosa (corregiment de Tortosa en 1716-1833), igual com el sector de l’esquerra aigua avall dels Masos de Móra (Móra la Nova). La resta pertanyia a la vegueria de Montblanc (després corregiment de Tarragona) i a la vegueria (després corregiment) de Lleida (la Palma d’Ebre). Finalment, Faió formà part sempre, històricament, del regne d’Aragó.
Enllaços web: Consell Comarcal – Estadístiques
Municipi de la Ribera d’Ebre (Catalunya): 99,14 km2, 76 m alt, 1.116 hab (2017)
Situat al nord-oest de la comarca, al límit amb el Segrià, vora l’Ebre, a l’extrem llevantí de l’embassament de Riba-roja. El terme s’estén a banda i banda del riu.
S’hi conrea gran part del territori, i es dediquen a l’agricultura de secà (oliveres, vinya i cereals) més de les tres quartes parts del total conreat. Els regatges, derivats de l’Ebre, fan possibles els conreus de regadiu (hortalisses i fruiters). La indústria es limita a la derivada de l’agricultura. Ramaderia de bestiar boví, porcí i oví, granges d’aviram. Central elèctrica a l’embassament de Riba-roja. Àrea comercial de Móra d’Ebre.
La població que a la primeta meitat del segle XX experimentà una forta davallada, es duplicà a partir del 1950 a conseqüència de la construcció del pantà, però des del 1965 ha tornat a davallar fortament.
La vila és a la riba dreta de l’Ebre; església parroquial de Sant Bartomeu, neoclàssica. Església romànica de Santa Magdalena, salvada de les aigües del pantà.
Després de la reconquesta va pertànyer als templers (el castell de Riba-roja és esmentat el 1169), dins la comanda d’Ascó. Durant la guerra civil fou ocupada pels republicans a l’inici de la batalla de l’Ebre (25 juliol 1938) i fou la darrera posició que abandonaren (17 novembre).
El municipi comprenia, a més, el poble de Berrús (negat pel pantà).
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Escola
Municipi de la Ribera d’Ebre (Catalunya): 51,31 km2, 174 m alt, 796 hab (2017)
Situat a l’extrem sud-oest de la comarca, al límit amb el Baix Ebre i la Terra Alta, a l’esquerra de l’Ebre, entre el pla de Burgar i el pas de Barrufemes, i estès als vessants orientals de la serra de Cardó. Drenen el terme diversos barrancs que aflueixen a l’Ebre a través de la riera del Comte. El terreny és molt muntanyós i ocupat en bona part per pinedes, garriga i pasturatges.
L’economia és bàsicament agrícola, amb conreus mediterranis de secà (olivera, ametllers i vinya). Cooperativa agrícola (oli i vi). Indústria de la palma (senalles i escombres de margalló). Àrea comercial de Tortosa.
El poble és d’origen islàmic; església parroquial de Sant Joan Baptista (segle XVII). Ermita de Sant Domènec.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Dades dels Països Catalans 