(Barcelona, 1979 – ? )
Revista trimestral de didàctica de les matemàtiques. És la primera revista monogràfica d’aquesta temàtica publicada als Països Catalans.
Ha publicat també articles en castellà, francès i italià.
Sigla de Butlletí de Dialectologia Catalana (revista especialitzada, 1913-36).
(Barcelona, desembre 1994 – 2010)
Revista publicada per l’Associació d’Investigació i Experimentació Teatral (AIET), amb la direcció de Ricard Salvat.
La publicació és un recull d’estudis teatrals de caràcter històric, crític i teòric.
Publicà 75 números (fins al 2010).
(Barcelona, 1 abril 1868 – juliol 1868)
Periòdic obrerista en castellà. Tingué un total de 14 números.
Fou dirigit per Josep Roca i Galès, defensà un ideari cooperativista i es mostrà favorable al grup demòcrata individualista i enemic de la intervenció de l’estat en el camp de l’economia.
(Tarragona, 1982 – )
Revista sobre antropologia i etnologia. Institucionalment, la revista es troba vinculada a l’Àrea d’Antropologia social de la Universitat Rovira i Virgili.
Enllaç web: Arxiu d’Etnografia de Catalunya
(Barcelona, 1971 – )
Revista anual. Fundada per Cercle Filatèlic i Numismàtic de Barcelona. El 1979 es convertí en l’òrgan de la nova Societat Catalana d’Estudis Numismàtics.
(Barcelona, 1865 – 1874)
Almanac. Redactat per Serafí Pitarra i dibuixat per Tomàs Padró.
De caire humorístic-polític, també publicà col·laboracions de Conrad Roure, Eduard Aulés, Eduard Vidal i Valenciano i caricatures de Josep Lluís Pellicer.
Fou editat pel llibreter Inocenci López.
(Ciutat de Mèxic, Mèxic, 1964 – 1981)
Revista cultural catalana bimestral. Editada per Ramon Fabregat amb la col·laboració de Joan Giménez.
Va publicar nombrosos articles polítics, històrics, literaris i informatius, signats per Vicenç Riera i Llorca, Carles Pi i Sunyer, Rafael Tasis, A. Bladé i Desumvila, Odó Hurtado, Miquel Ferrer, Joaquim Ventalló, Fidel Miró, Víctor Alba, etc.
(Barcelona, març 1951 – novembre 1951)
Periòdic mensual, editat clandestinament, en castellà, que preconitzava la monarquia de Joan de Borbó i Battemberg, comte de Barcelona.
Volgué fer una crítica constructiva i raonada i una oposició digna sense ressentiment. Donava notícies que aleshores eren silenciades pel govern, tant sobre aspectes polítics internacionals com del país, econòmics i dinàstics.
N’aparegueren vuit números, fins que fou descobert per la policia i detingut i processat el seu principal responsable, Josep Lluís Melià i Sagnier.
Dades dels Països Catalans 