(Girona, 1929 – segle XX)
Pedagog i eclesiàstic. Consiliari de diversos centres docents.
Ha escrit amb col·laboració de Pere Darder i Vidal El nen i l’altre. Aquesta obra guanyà el premi Antoni Balmanya 1965, i fou publicada l’any següent.
(Catalunya, segle XIII)
Comanador de Miravet de l’orde del Temple.
Assistí a les corts de Barcelona del 1228, on fou decidida l’expedició a Mallorca, i participà en la conquesta de l’illa amb un contingent armat (1229). Per designació reial, fou un dels repartidors de les terres conquerides.
(Catalunya, segle XII – 1239)
Jurista i canonge de Vic (1226), probablement del llinatge moianès dels Cadireta (segles XII-XIV).
Fou diputat pel capítol de Vic per a tramitar des de Roma la deposició del bisbe Guillem de Tavertet, cosa que obtingué el 1233.
(Reus, Baix Camp, 1752 – Barcelona, 1831)
Eclesiàstic. Deixà escrits referents a la Inquisició. Fou molt conegut per les seves iniciatives de caràcter benèfic.
(Tarragona, segle XIX – 1888)
Eclesiàstic. Dirigí la biblioteca provincial tarragonina. Excel·lí com a predicador.
Fou l’encarregat de pronunciar el sermó a l’ocasió d’instal·lar el sepulcre de Jaume I a la catedral de Tarragona, el 1856.
Destacà per la seva tasca de recuperació de fons bibliogràfiques procedents de Poblet i d’altres establiments religiosos abandonats en aquella època.
(Reus, Baix Camp, 31 agost 1772 – Cocabambilla, Perú, 26 agost 1846)
Missioner del col·legi d’Ocopa. Participà amb Narcís Girbal a les exploracions de la conca superior del Marañón. Seguí el riu Santa Ana i Cocabambilla (1799-1807), i escriví un Diario de la expedición.
Morí quan acompanyava l’expedició científica francesa del comte de Castelnau pel riu Urubamba.
(Anglaterra, 1821 – 1899)
Missioner metodista a Barcelona (des del 1869), on fundà, el 1871, la primera comunitat catalana d’aquella confessió.
El seu apostolat contribuí a crear d’altres comunitats al Poblenou i al Clot, que, juntament amb la primera, encara existeixen avui.
Predicà al Vallès i, després, a Palma de Mallorca i a Maó, on supervisà la labor de diversos col·laboradors autòctons.
(Catalunya, segle XVI – segle XVII)
Teòleg i escriptor. Arxiprest d’Àger.
Catedràtic de sagrada escriptura a Barcelona, escriví algunes obres teològiques, entre les quals De Scientia Dei i el 1619 publicà Sermó de la Immaculada Concepció, dedicat a l’arquebisbe de Tarragona, Joan de Montcada.
Al Concili Provincial de Tarragona del 1653 defensà el dret de la llengua catalana en l’ensenyament i en la predicació.
(Berga, Berguedà, segle XIII – Occitània, segle XIII)
Ancià càtar. Detingut el 1244, després de la rendició de Montsegur.
En els interrogatoris a què el sotmeté l’inquisidor català Ferrer, acabà traint nombrosos adeptes del catarisme a Occitània i per tot el Principat. Entre d’altres, les seves declaracions serviren per a incriminar Arnau I de Castellbó i Ramon de Josa.
(Reus, Baix Camp, juny 1869 – Badalona, Barcelonès, 15 juny 1915)
Historiador i lul·lista. Canonge magistral de la catedral d’Urgell, col·laborà a la “Revista de Catalunya” (1896-97).
És autor d’El canonge Pau Claris (1894), Institucions de Catalunya (1895), Assaig crític sobre el filòsof barceloní En Ramon Sibiude (1896) i, com a especialista en l’estudi del lul·lisme, publicà, entre d’altres obres, Les doctrines lul·lianes (1904), El sistema científico luliano (1908) i Vida Coetània (1915).
Fundà la “Revista Lulliana” (1901-05).
Dades dels Països Catalans 