(Barcelona, segle XVII)
Religiós. És autor d’alguns escrits de caràcter teològic.
Germes, Joan
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: religiosos/es
Genovès i Olmos, Eduard
(Xàbia, Marina Alta, 16 maig 1882 – Burjassot, Horta, 12 febrer 1922)
Escriptor i eclesiàstic. Conreà la poesia (fou premiat amb la flor natural als Jocs Florals de Lo Rat Penat) i el teatre (Embajada de moros y cristianos, 1915).
Confeccionà un Catàleg descriptiu de les obres impreses en llengua valenciana des de l’any 1474 fins al 1910 (1911-14).
Genovès, Bartomeu
(Illes Balears, segle XIV)
Visionari. Seguidor i admirador d’Arnau de Vilanova.
Profetitzà que l’Anticrist vindria el 1360, que s’acabarien els sagraments i que l’Església, a causa de la duresa dels mals cristians, fóra formada només per jueus, sarraïns i infidels convertits.
L’opuscle fou recollit i cremat per la Inquisició (1376), per ordre de Nicolau Eimeric.
Genovard i Espanyol, Gregori
(Illes Balears, segle XV – 1533)
Religiós lul·lista. Canonge de la seu de Mallorca. Amb Isabel Sifre fundà el col·legi de la Criança, i fou catedràtic de doctrina lul·liana i després rector de l’Estudi General de Mallorca.
En contacte amb els cercles lul·lians de València i Barcelona, encarregà i finançà l’edició valenciana del Blanquerna, de Ramon Llull (1521).
Fou procurador especial de la causa de Beatriu de Pinós i ambaixador diverses vegades, per qüestions del capítol, davant el rei, i dels jurats, a Barcelona i València el 1520, als quals donà una informació detallada de la situació política en totes dues ciutats a l’inici de les guerres de les Germanies.
Gelabert, Melcior
(Ribesaltes, Rosselló, 1709 – 1757)
Escriptor. Eclesiàstic, estudià filosofia i teologia a Perpinyà.
A Illa conegué Simó Salamó, amb qui escriví diverses obres en llatí, com Compendiosa regula cleri (1753), Praeparatio proxima ad mortem (1756) i Regula cleri ex sacris litteris (1757), en català publicaren una interessant Regla de vida… (1755), d’estil i de llenguatge molt acurats, que fou complementada amb un Manual de càntics que es canten en les missions que es fan en lo bisbat d’Elna (1755), primer intent d’adaptació del vers alexandrí a la poesia catalana.
Gea i Miquel, Gregori
(Mislata, Horta, 18 abril 1831 – València, 4 febrer 1886)
Propagandista cristià. Fuster d’ofici.
Introduí a Mislata les Conferències de Sant Vicenç de Paül, a València (1861) la Germandat del Santíssim Sagrament, una casa de vocacions eclesiàstiques i, el 1884, el Patronat de la Joventut Obrera, encara en activitat.
Gastó, Feliu
(Alcalà de Xivert, Baix Maestrat, 1672 – València, 1739)
Eclesiàstic. Fou catedràtic a la universitat de València. Tingué fama pel seu saber i les seves virtuts.
És autor de diverses obres piadoses.
Garrigó, Antoni
Garcia i Girona, Joaquim
(Benassal, Alt Maestrat, 21 abril 1867 – Baeza, Andalusia, 13 desembre 1928)
Eclesiàstic i escriptor. Estudià al seminari de Tortosa i fou rector dels de Saragossa, de Còrdova i d’Oriola i prefecte del de Baeza.
Col·laborà al diccionari d’Antoni Maria Alcover i al “Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura”, que publicà el seu Vocabulari del Maestrat (1922), inacabat. Autor d’un poema històric Seidia (1919) i de diversos poemes llatins en versió catalana nova.
Garcia i Castañer, Joaquim Eleuteri
(Guadassuar, Ribera Alta, 1788 – País Valencià, segle XIX)
Musicòleg i eclesiàstic. Féu la guerra del Francès. Finida aquesta, estudià cant.
És autor d’uns Elementos prácticos de canto llano y figurado (1827).
Dades dels Països Catalans 