Antoni Guerau (País Valencià ?, segle XV) Pintor reial. Documentat del 1425 al 1432. És autor de la pintura i ornamentació de la Sala Daurada de la Casa de la Ciutat de València.
Antoni Guerau (Palma de Mallorca, segle XVII – 1657) (o Garau) Geògraf i eclesiàstic. Publicà un curiós mapa de la ciutat de Palma (1644), el llibre Modus variandi orationes et parandi copiam, etc.
(Palma de Mallorca, segle XVI)
Eclesiàstic. Fou canonge de la seu de Mallorca. Bon llatinista, fou comissionat per a revisar els textos a publicar del concili de Trento.
És autor d’una obra filosòfica editada a Bolonya el 1551.
(Palma de Mallorca, 9 gener 1978 – )
(GDEM) Associació educativa. Els seus objectius són col·laborar amb els diversos centres que treballen l’esplai organitzat amb finalitat educativa; oferir mitjans que facilitin la tasca dels responsables i monitors dels centres i grups d’esplai; potenciar els centres de nova creació i impulsar equips d’estudi i de renovació educativa; mentalitzar la societat sobre la importància i la repercussió que el temps lliure té amb la personalitat de l’infant i del jove; participar en les instàncies representatives de la joventut i la infància per tal d’aportar els elements de col·laboració que el GDEM considerin oportuns per a l’orientació de l’educació en el temps de lleure, i mantenir contacte directe amb altres organitzacions juvenils i d’esplai.
L’associació depèn del bisbat de Mallorca i és la més nombrosa de les Illes en l’àmbit de la formació en el temps lliure.
(Alacant, 1698 – València, 1776)
Arqueòleg i eclesiàstic. Es doctorà en teologia. Fou secretari perpetu de l’Acadèmia de Belles Arts de València..
Publicà diverses obres d’arqueologia i també algunes de caràcter religiós
(València, segle XVII)
Eclesiàstic. Fou canonge de Sogorb. Visqué uns anys a Itàlia.
Publicà, el 1652, l’opuscle Impulsos a la ejecución del bien común en España en discurso breve. Sobre el riesgo que se ha de sacar del río Júcar para más de sesenta términos y cuarenta leguas del distrito del reino de Valencia.
Fou germà seu, Honorat Gilbau i Castro (València, segle XVII) Frare trinitari. És autor d’algunes obres religioses.
(Perpinyà, segle XVI – 1569)
Doctor en dret (àlies Francesc Mestre). Fill de Francesc Giginta, al qual succeí com a conseller de la Universitat de Perpinyà. Es distingí durant el setge de Perpinyà (1542) pel delfí Enric de França.
Fou nomenat regent de la cancelleria reial del Consell d’Aragó (1549) i agraciat amb privilegi de noble (1560).
Foren fills seus Miquel de Giginta i d’Oms, i:
(Perpinyà, vers 1538 – després 1587)
Eclesiàstic i escriptor. Fill de Francesc Giginta i Mestre, i germà d’Antoni i d’Onofre. Fou canonge i vicari general d’Elna.
Escriví diversos tractats místics i de teologia moral -un dels quals en forma de diàleg- sobre la qüestió de l’assistència als indigents: Tratado de remedio de pobres (Coïmbra, 1579), Tratado intitulado Cadena de oro del remedio de los pobres (Perpinyà 1584), Exhortación a la compasión con los pobres (Madrid, Saragossa, 1584), Atalaya de Caridad (Saragossa 1587).
Els dirigí a altes personalitats de Castella i de Portugal, i per això els escriví en castellà. Hom aplicà les seves propostes a la fundació dels hospitals o les cases de misericòrdia de Toledo, Madrid, Granada i Barcelona.
Bernat Giginta (Rosselló, segle XV) Senyor de Vespella. Fundador de la línia dels senyors de Vespella. Fou germà de Francesc (mort el 1453). Els seus fills foren els armadors següents:
Francesc i Joan Giginta (Rosselló, segle XV) Naviliers. Fills de l’anterior. Foren, a la fi del segle XV, els armadors de la gran galera Santa Maria, Sant Joan i Santa Francesca, amb la qual comerciaren fins a Llevant i Egipte.
Miquel Giginta (Rosselló, segle XVI) Eclesiàstic. Membre de la línia de Vespella. Fou canonge (1532) i vicari general de la diòcesi d’Elna (1553-55).
(Perpinyà, 1250 – 1290)
Rabí. És autor de l’obra Sahar Hasamaïm (Porta del Cel).
(Perpinyà, 1370 – segle XV)
Rabí. Destacà com a metge i filòsof.
Dades dels Països Catalans 