(Alemanya, segle IV – Hispània ?, 428)
Rei dels vàndals asdings. Al davant del seu poble travessà el Rin i s’establí a Hispània (409) com a federat de l’Imperi Romà (411).
Ocupà de Bètica i la Cartaginense i organitzà una expedició a les Balears i a Mauritània.
(França, segle V – Àfrica ?, 511)
Rei visigot (507-510). Fill natural i successor d’Alaric II, però, atacat alhora, pels francs i els burgundis, es retirà a Barcelona. Poc temps després, les tropes de Teodoric el feren fugir al regne càndal del nord d’Àfrica.
Morí quan intentava de recuperar novament el tron amb l’ajut dels vàndals.
(França, vers 390 – 477)
Rei dels vàndals (428-477). Bastard del rei Godigisel, succeí el seu germanastre Gunderic.
A partir del 445 ocupà permanentment les Balears, Sardenya, Còrsega i una part de Sicília, i el 455 saquejà Roma.
Veure> Làscaris, Eudòxia (princesa bizantina, 1245-1311).
(Sicília, Itàlia, 1303 – Xipre, 19 juny 1344)
Reina de Xipre i d’Armènia. Filla de Frederic II de Sicília i d’Elionor d’Anjou.
Es casà (1318) amb Enric II de Xipre i fou coronada reina de Xipre a Nicòsia, i de Jerusalem a Famagusta.
Vídua (1324), es casà novament (1331) amb Lleó V, rei d’Armènia.
Veure> Carles I de Nàpols (rei de Sicília i de Nàpols, 1226-85).
Veure> Ferran I de Nàpols (rei de Nàpols, 1423-94).
(Provença, França, 1233 – Nocera, Itàlia, 23 setembre 1267)
Reina de Nàpols i Sicília. Filla de Ramon Berenguer V de Provença i de Beatriu de Savoia.
Governà Provença, mentre el seu marit, Carles I d’Anjou, i el germà d’aquest, Lluís IX de França, eren a la croada d’Egipte.
Tingué la protecció papal, però l’oposició armada de Jaume I de Catalunya.
(Nàpols, Itàlia, 16 novembre 1457 – 23 setembre 1508)
Reina d’Hongria. Filla de Ferran I de Nàpols i d’Isabel de Chiaramonte. Es casà el 1475 amb Matias Carvi, rei d’Hongria.
A la mort d’aquest monarca (1490) féu nomenar rei Ladislau VII Jagellon, amb qui es casà i per qui fou repudiada el 1502. Beatriu es va retirar a Nàpols els últims anys de la seva vida.
(Itàlia, 1448 – 1495)
Rei de Nàpols (1494-95). Successor de Ferran I de Nàpols. Dominà la revolta dels barons, però fou derrotat per Carles VIII, rei de França.
Dades dels Països Catalans 