(País Valencià)
Regió: 1.636,32 km2, de parla castellana. Ocupa l’extrem sud-oest del País Valencià. És la regió valenciana més petita.
Està formada per tres comarques discontínues, la més extensa i poblada de les quals és el Baix Segura; les altres són l’Alt Vinalopó i el Vinalopó Mitjà.
El mercat regional és Oriola, i segueixen en irradiació Villena i Elda, tots dos a l’Alt Vinalopó.
(Costera)
Subcomarca que comprèn el curs alt i mitjà de la vall sinclinal que recorre el Cànyoles, afluent de l’Albaida, i que limita al nord amb els vessants meridionals de la serra d’Énguera (que la separa de la Canal de Navarrés) i al sud amb els contraforts de la serra Grossa d’Ontinyent que la separen de la Vall d’Albaida. Agrupa 4 municipis: la Font de la Figuera, Moixent, Montesa i Vallada.
L’economia es basa en l’agricultura: al fons de la vall, vora el riu, s’estenen els conreus de regadiu, alimentats per deus; s’orienten principalment al conreu de taronges. Al secà s’obtenen conreus mediterranis, amb predomini d’oliveres. Les indústries principals es deriven de l’agricultura (oli, farina, etc).
(Alt Maestrat / Baix Maestrat)
Regió històrica del nord-est del País Valencià. Prové de l’edat mitjana, quan el Maestrat de Montesa (amb seu a Cervera) tenia les terres nord-castellonenques.
No constitueix cap unitat geogràfica i s’aplica a trossos diferents, però l’accepció més generalitzada és la que comprèn les terres d’entre la mola d’Ares i Penyagolosa fins a la costa, amb les comarques de l’Alt Maestrat, el Baix Maestrat, l’Alcalatén i una part de la Plana Alta.
Situada entre els límits provincials de Tarragona, els ports de Morella, els límits de la província de Terol, l’Alt Millars i la plana de Castelló, engloba les conques del Cérvol, Càlig, Segarra i de la rambla de la Viuda.
(Catalunya Nord)
Regió administrativa del sud de l’estat francès (23.376 km2), engloba els departaments d’Aude, Erau, Gard, Losera i Pirineus Orientals. La capital és Montpeller.
Sector de la comarca, a l’est de Montroi i a la dreta del Xúquer, anomenat també vall de Càrcer, que comprèn els pobles de Cotes, Càrcer, Alcàntera de Xúquer i Beneixida.
Una gran part del territori és regat amb aigua del riu de Sellent (canal de la vall de Càrcer).
La intensificació, des del segle XVIII, del conreu de l’arròs -que hom ha anat substituint pels tarongers- hi produí, fins ben avançat el segle XIX, una forta estagnació demogràfica.
Veure> conca de Tremp (subcomarca).
(País Valencià)
(o plana de Castelló) Regió (5.012,18 km2) que comprèn el sector septentrional del país. Compren les comarques de la Plana Alta, la Plana Baixa, l’Alt Maestrat, el Baix Maestrat, l’Alcalatén i els Ports.
Correspon a les comarques de llengua catalana atribuïdes des de la conquesta de Jaume I al bisbat de Tortosa (dins el qual es mantingueren fins al 1960) i, aproximadament (amb Almenara i sense l’Alt Millars), a l’antiga governació de dellà Uixó o de Castelló de la Plana; correspon, igualment, a la zona de parla catalana de la província de Castelló (inclós Olocau del Rei).
L’àrea comercial de Castelló de la Plana (amb les subàrees de Morella i de Vinaròs) comprèn aquesta regió (excepte Almenara i gran part de la Tinença de Benifassà), a més de l’Alt Millars i d’una zona veïna d’Aragó (Mosquerola, Cantavella, Anglesola, Mirambell, la Cuba, Tronchón, Bordón i Luco de Bordón).
Veure> regió de Castelló de la Plana (sector del País Valencià).
(Múrcia)
Contrada del nord-est de la província, limítrofa amb les valls del Vinalopó; de parla catalana. Té uns 300 km2 i uns 2.000 hab.
Forma part de la depressió del Pinós, tancada al nord-oest per la serra del Carxe (1.371 m alt), que enllaça amb altres serres prebètiques de direcció nord-est, fins a les muntanyes d’Alcoi.
El clima, àrid, origina, damunt un rocam calcari, una garriga degradada.
Al segle XVIII s’hi adreçà un corrent valencià, de la foia de Castalla, que colonitzà aquests ermassos plantant-hi vinya.
Subcomarca, centrada a Castilló de Sos. S’articula en tres valls principals: la vall de Barravés i la vall de Castanesa, pertanyents a la conca de la Noguera Ribagorçana, i la vall de Benasc, integrament a la conca de l’Éssera.
Dades dels Països Catalans 