Refugi (1.758 m alt), situat a la vora esquerra de l’Éssera, al peu de la línia de crestes que forma la frontera amb Comenge.
Era un antic hospital de caminants creat vers el segle XII per l’orde de l’Hospital.
(Lles de Cerdanya, Baixa Cerdanya)
Refugi de muntanya lliure (1.980 m alt), al pla del cap de Rec, a cura del Comitè Català de Refugis.
Fou inaugurat el 1955.
Refugi de muntanya (1.340 m alt), situat a la dreta de la Noguera de Cardós, al camí de Llavorsí a Vic de Sòs.
(Lles, Baixa Cerdanya)
Grup d’estanys (estany Superior -2.360 m alt- i Inferior de la Pera -2.310 m-), al vessant meridional de la línia de crestes que separa Andorra de la Cerdanya (colls de Claror i de Perafita).
Llur emissari és el riu d’Arànser, que aflueix per la dreta al Segre, prop de Martinet.
Prop dels estanys hi ha el refugi dels estanys de la Pera, edificat el 1957.
(la Vall de Boí, Alta Ribagorça)
Estany (1.990 m alt) de capçalera del riu de Sant Nicolau, a la vall de Boí.
És al peu del gran tuc de Colomers i del portarró d’Espot, i és inclòs al parc nacional d’Aigüestortes i de Sant Maurici. Hi ha el refugi de l’estany Llong.
(Setcases, Ripollès / Vallespir)
Massís de la zona axial pirinenca, a la línia de crestes que des de roca Colom separa les valls del Tec i del Ter. El cim és, amb els seus 2.464 m alt, el darrer dels grans cims d’aquesta carena.
Al vessant meridional es formen el torrent de Vall-llobre i el Ritort; el vessant septentrional limita la coma del Tec, i, a l’est, amb un front de més de 1.200 m sobre el Tec, domina l’alt Vallespir.
A uns 2.300 m alt, al vessant oriental, dins el terme de Prats de Molló, hi ha les mines de Costabona, de tungstat de calci, per a l’explotació de les quals ha estat construïda una pista. Al vessant del Ritort hi ha, abandonades, les velles mines del Turon.
A la capçalera del torrent de Vall-llobre, dins el terme de Setcases, a 2.180 m alt, fou inaugurat, el 1968, pel Comitè Català de Refugis, el refugi de Costabona.
Cim culminant (1.558 m alt) de la serra de Monars (dita també serra de Comanegra o de la baga de Bardellat) que separa les valls del Fluvià i del Tec.
És termenal dels antics municipis de Beget i d’Oix i de l’actual de la Menera.
Al vessant meridional, al collet de la Figuera (882 m alt), fou inaugurat el 1966 el refugi de Comanegra.
Santuari de la Mare de Déu de Colobor, a uns 1.100 m alt, al vessant meridional del Montsec d’Ares, damunt la vall d’Àger.
És l’antiga església del lloc i castell de Colobor, esmentat ja el segle XI, despoblat amb la pesta negra (1348). Prop seu hi ha el refugi de Colobor, obert el 1964.
Poble (1.153 m alt), situat sobre la serra de Canalda (contrafort meridional de la serra del Port de Comte), a la dreta de la riera de Canalda (que neix als prats de Bacies i s’uneix a la rasa d’Encies, afluent de la ribera Salada).
Domina el poble, a l’oest, l’alta cinglera del puig Sobirà de Canalda (1.943 m alt), dita la roca de Canalda (hi ha hagut tradicionalment habitatges troglodítics), i al nord, la de la serra de Querol, al peu de la qual s’estenen els prats de Canalda, destinats a pastura i al conreu de patates, on hi ha el refugi de Canalda.
L’església (Sant Julià) és del segle XII; la parròquia ja és esmentada el 839. El castell de Canalda pertanyia al vescomtat, després comtat i ducat, de Cardona.
(Pallars Sobirà / Vall d’Aran)
Port de muntanya del Pirineu (2.072 m alt), entre les dues comarques, dit també port de Pallars, de Pedres-Blanques o d’Àneu, a la divisòria de les aigües de la Garona i la Noguera Pallaresa (hi neix el riu de la Bonaigua, afluent seu). Centre d’una important àrea de pasturatges estiuencs.
Fins el 1924, que fou construïda la carretera actual, només era travessat per un camí de ferradura, que seguia l’antiga via romana.
Pot estar tancat al trànsit fins a uns 7 mesos a causa de la neu. Però en obrir un túnel al port de Viella (1948) va deixar de ser l’únic accés a la Vall d’Aran des de la resta de Catalunya.
Al vessant pallarès hi ha el refugi de les Ares, l’hospital de la Bonaigua (desaparegut) i, més avall, l’hospital de la Bonaigua de Baix, actualment un petit nucli de turisme de muntanya.
Davant els antics hostals de la Bonaigua, s’alça el tuc (o port) de la Bonaigua (2.777 m alt).
Dades dels Països Catalans 