(Sant Bartomeu del Grau, Osona)
(o Alboquers) Llogaret (740 m alt), situat al baix Lluçanès.
La seva església, en part romànica, era sufragània de Santa Eulàlia de Riuprimer, i des del 1880 és parròquia independent. És dedicada a sant Jaume (abans, a sant Cugat).
La quadra, de domini reial, fou municipi independent del 1820 al 1840, que fou unida al de Sant Bartomeu.
(Gavet de la Conca, Pallars Jussà)
Antic priorat premostratenc (Santa Maria de Bonrepòs) depenent de Bellpuig de les Avellanes i santuari marià (on és venerada la imatge de la Mare de Déu de Bonrepòs, del segle XIII), és situat al vessant septentrional de la serra de Bonrepòs, contrafort del Montsec i continuació de la serra de Comiols.
El 1205 fou donat a Bellpuig, que encomanà a tres canonges i a algunes monges i donades la cura del santuari i de l’hospital annex. El 1224 fou assignat com a dotació de l’hospital premonstratenc de Sant Nicolau de Fondarella, al qual probablement passà la comunitat.
El títol de prior de Bonrepòs fou dut fins al segle XVIII per un canonge de Bellpuig.
L’antic monestir es convertí en una gran masia al centre de la quadra de Bonrepòs.
Despoblat (485 m alt), fins al 1964 pertanyia al municipi de Tragó de Noguera, prop de la riba esquerra de la Noguera Ribagorçana (que el camí de Fet a Balaguer travessa pel pont de Blancafort); gairebé deshabitat el 1960, ha estat inundat per les aigües del pantà de Canelles.
La parròquia era dedicada a sant Salvador.
A la dreta del riu hi ha un sector de l’antic terme, dit la quadra de Blancafort.
Antiga quadra i parròquia (585 m alt), al vessant septentrional de la serra de Biure, alineació del baix Berguedà que separa la vall de la riera de Merlès de la del Llobregat i que té en un dels seus cims el santuari de la Guàrdia de Sagàs.
L’antiga parròquia de Sant Martí de Biure és esmentada ja el 839; l’actual església, romànica, fou consagrada el 1044.
(Sant Boi de Llobregat, Baix Llobregat)
Antiga quadra, formada al voltant del castell de Benviure per un grup de cases, entre les quals la del Bori, nom amb què també fou coneguda la quadra.
Es conserva una torre del castell, al costat del qual hi hagué adossada una església, on era venerada la imatge de Sant Miquel, traslladada després a la capella del Bori.
Actualment el lloc es repobla de petites cases.
(o Balsarell) Masia i antiga quadra, al límit entre l’altiplà de Calaf i la ribera del Sió (Segarra).
Inclosa inicialment dins la província de Lleida, fou agregada a mitjan segle XIX al municipi de Durban, de la de Barcelona.
Depèn de la parròquia de Vilamajor dels Prats.
Frontal d’altar, de fusta, pintat pel mestre d’Avià a mitjans del segle XIII o abans, procedent de l’antiga església parroquial de Santa Maria d’Avià i conservat al Museu d’Art de Catalunya.
Presidit per una Mare de Déu amb l’infant, té quatre compartiments: el de l’Anunciació i la Visitació, el dels Reis Mags, el de la Nativitat i el de la Presentació.
L’enquadrament i la separació dels compartiments imita, amb guix sobredaurat, treballs d’argenteria.
(Sant Guim de Freixenet, Segarra)
Llogaret i antiga quadra. Format per una casa anomenada Altadill, l’església de Sant Salvador i diverses masies més disseminades, situades a l’extrem septentrional del terme.
(Torrelles de Foix, Alt Penedès)
Veïnat i antiga quadra, al vessant meridional de la serra de Font-rubí.
Des del segle XIII fins al 1625 pertanyé al monestir de Santes Creus.
Antiga quadra, situada a l’oest dels plans de Navès. És drenada pel torrent d’Albereda, que neix prop de l’església de Besora i desguassa al Cardener, per l’esquerra, en ple pantà de Sant Ponç.
Havia estat un castell que, al segle XVII, pertanyia a la universitat literària de Solsona. A l’alta edat mitjana, la seva església era dedicada a santa Fe i sufragània de la d’Olius; al segle XVIII ho era a sant Tomàs, i depenia de Navès.
Dades dels Països Catalans 