Arxiu d'etiquetes: quadres

Catllarí

4 Respostes

(Montmajor, Berguedà)

Antiga quadra, actualment annexa al municipi, als vessants occidentals dels rasos de Peguera, a la capçalera de l’aigua d’Ora; enclavada entre els municipis de Fígols de les Mines i de Castellar del Riu, i el de Guixers (Solsonès), té una superfície de 5,45 km2.

Hi ha l’antiga casa de les Canals de Catllarí amb l’església romànica de Sant Martí de les Canals (o de Catllarí).

Formà part, al segle XIX, del municipi d’Aguilar, l’Hospital i Catllarí. L’antiga quadra de Valielles formà part del terme de Catllarí.

Carreu -Alt Urgell-

1 Resposta

(Coll de Nargó, Alt Urgell)

Antiga quadra (1.060 m alt), de l’antic terme de Gavarra, constituïda per una casa amb una església (Sant Joan), al vessant oriental de la serra que separa les valls encaixades del Rialb i del seu afluent el torrent de Carreu, al qual aflueix al seu col·lector després d’ajuntar-se amb els torrents de Galleuda i de Gavarra.

Caraüll

2 Respostes

(Muntanyola, Osona)

Antiga quadra i parròquia (Sant Genís de Caraüll), agregada el 1840 al municipi, a la conca del Llobregat, entre els termes d’Oristà, de Santa Maria d’Oló (Moianès) i de Sant Bartomeu del Grau.

L’església, esmentada ja el 943, depèn de la d’Oristà des del segle XIV; l’actual edifici és del segle XVIII.

Canelles -Noguera-

2 Respostes

(Os de Balaguer, Noguera)

Caseriu i antiga quadra, a l’antic terme de Tragó de Noguera, a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana, al sud del congost de Canelles, on hi ha la resclosa del pantà de Canelles.

Canals -Vallès Occidental-

3 Respostes

(Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental)

(o Canalsroges)  Antiga quadra, a l’oest de Valldoreix.

L’antic castell de Canals, enrunat, passà, el segle XIII, dels Cervelló al monestir de Sant Cugat (l’abat es titulà baró de Canals).

El centre era l’església, desapareguda, de Sant Martí de Bosquerons.

Camposines, les

3 Respostes

(la Fatarella, Terra Alta)

Antiga quadra gairebé despoblada, situada al centre de la vall de les Camposines, drenada pel riu Sec, vora el qual, a la carretera que es dirigeix a Flix (pel coll de les Camposines) i a la Fatarella hi ha l’important hostal de les Camposines i, a menys d’un km, al nord, l’antiga església de Sant Bartomeu, romànica.

El terme pertanyia als hospitalers.

Durant la guerra civil de 1936-39, fou instal·lat prop de l’hostal el comandament de les forces republicanes que participaren en la batalla de l’Ebre (des de l’agost fins a l’octubre de 1938).

Burguesa, quadra -Baix Llobregat-

3 Respostes

(Viladecans, Baix Llobregat)

Antiga quadra, prop del terme de Sant Boi de Llobregat.

Comprenia l’antiga torre Burguesa (de la família barcelonina dels Burguès, ja al segle XIV, avui Torre-roja) i algunes cases al voltant del santuari de Sales.

Boquers, els

1 Resposta

(Sant Bartomeu del Grau, Osona)

(o Alboquers)  Llogaret (740 m alt), situat al baix Lluçanès.

La seva església, en part romànica, era sufragània de Santa Eulàlia de Riuprimer, i des del 1880 és parròquia independent. És dedicada a sant Jaume (abans, a sant Cugat).

La quadra, de domini reial, fou municipi independent del 1820 al 1840, que fou unida al de Sant Bartomeu.

Bonrepòs -Pallars Jussà-

4 Respostes

(Gavet de la Conca, Pallars Jussà)

Antic priorat premostratenc (Santa Maria de Bonrepòs) depenent de Bellpuig de les Avellanes i santuari marià (on és venerada la imatge de la Mare de Déu de Bonrepòs, del segle XIII), és situat al vessant septentrional de la serra de Bonrepòs, contrafort del Montsec i continuació de la serra de Comiols.

El 1205 fou donat a Bellpuig, que encomanà a tres canonges i a algunes monges i donades la cura del santuari i de l’hospital annex. El 1224 fou assignat com a dotació de l’hospital premonstratenc de Sant Nicolau de Fondarella, al qual probablement passà la comunitat.

El títol de prior de Bonrepòs fou dut fins al segle XVIII per un canonge de Bellpuig.

L’antic monestir es convertí en una gran masia al centre de la quadra de Bonrepòs.

Blancafort -Noguera-

6 Respostes

(Os de Balaguer, Noguera)

Despoblat (485 m alt), fins al 1964 pertanyia al municipi de Tragó de Noguera, prop de la riba esquerra de la Noguera Ribagorçana (que el camí de Fet a Balaguer travessa pel pont de Blancafort); gairebé deshabitat el 1960, ha estat inundat per les aigües del pantà de Canelles.

La parròquia era dedicada a sant Salvador.

A la dreta del riu hi ha un sector de l’antic terme, dit la quadra de Blancafort.