Arxiu d'etiquetes: promotors/es

Pizcueta i Alfonso, Adolf

5 Respostes

(Xella, Canal de Navarrés, 25 març 1901 – València, 4 febrer 1989)

Polític i promotor cultural. Presidí la Joventut Valencianista i seguí l’escissió liberal i nacionalista que el 1923 se separà d’Unió Valencianista Regional, amb ells promogué la creació de la revista “València Nova”.

Col·laborà a “El Crit de la Muntanya”, “Nostra Parla” i “La Correspondencia de Valencia”. Fundà i dirigí (1928) l’editorial l’Estel i fou un dels directors de “Taula de lletres valencianes”, des d’on impulsà la unificació ortogràfica del català per al País Valencià (acordada el 1932). Participà activament en la publicació d’“El Camí”. Secretari general de Proa (1935), col·laborà en el seu òrgan, “Timó”.

Membre fundador de l’Agrupació Valencianista Republicana, dirigí “Avant”. Formà part de la delegació valenciana al II Congrés Internacional de Defensa de la Cultura (1937). Promogué la represa de l’Estel (1962) i fou president de la Fundació Gaietà Huguet i de la societat de publicacions Bibliovasa.

Nonis, Pasqual

Deixa un comentari

(l’Alguer, 1923 – 1968)

Promotor cultural. Exercí les carreres d’advocat i de jutge. Fou un dels fundadors de l’Agrupació Catalana d’Itàlia (1960) i un dels organitzadors dels Jocs Florals de la Llengua Catalana a l’Alguer (1961).

Col·laborà a Estampes de Sardenya, de Manuel Pagès, i a Alguero. Cara de roses, d’Antoni Bal·lero de Càndia.

Marquès i González, Josep Vicent

Deixa un comentari

(València, 29 novembre 1943 – 4 juny 2008)

Escriptor, sociòleg i activista. Ha estudiat el comportament sexual i la marginació de la dona.

De les seves obres destaquen: País perplex (1973), No és natural (1980), Amors impossibles (1983), Sexualidad y sexismo (1991) i Tots els colors del roig (1997).

Marí i Ribas, Bartomeu

Deixa un comentari

(Sant Josep de sa Talaia, Eivissa, 1966 – )

Filòsof i promotor cultural. Llicenciat en filosofia per la Universitat de Barcelona.

Conservador a l’IVAM de València (1990-96), on ha presentat exposicions dedicades a diversos artistes.

Director del Witte and With Center for Contemporany Art a Rotterdam, des del 1996.

Manzanares, Pere

Deixa un comentari

(Perpinyà, 1953 – )

Mestre. Fill d’exiliats, estudià a l’Escola Normal de Perpinyà.

Ha estat fundador de les associacions La Bressola i Arrels i fundador i animador de Ràdio Arrels, que ha contribuït de manera important a l’esforç de normalització de la llengua catalana.

Fou el primer secretari de la Federació per a la Defensa de la Llengua i la Cultura Catalanes i fou vicepresident del Centre Cultural Català.

El 1984 li fou atorgat el premi d’Honor Jaume I, de la Fundació Jaume I.

Maldonado i Almenar, Joaquim

2 Respostes

(València, 7 setembre 1907 – 31 gener 2009)

Advocat i promotor cívic i cultural. Estudià dret a la Universitat de València i comerç a l’escola d’aquesta especialitat. Exercí l’advocacia de 1929 a 1935, i aquest any fou nomenat corredor de comerç.

Els anys 1930 fou membre de la Dreta Regional Valenciana, però la confrontació creixent entre dretes i esquerres durant la Segona República, l’empresonament a què fou sotmès durant tres mesos a l’inici de la Guerra Civil juntament amb el seu germà i el seu pare, i l’hostilitat dels milicians, que l’obligaren a ocultar-se, el portaren a fer costat al bàndol franquista, a l’exèrcit del qual s’incorporà el 1937, i en el qual arribà a ocupar el grau de tinent provisional auxiliar de l’estat major.

El 1939, disconforme amb els dictats de la Falange, abandonà l’exèrcit. Posteriorment, reprengué l’advocacia i se situà com un dels personatges més influents de la ciutat de València, i s’acostà a l’oposició democràtica de centre, enfrontant-se també al règim, com quan l’any 1958 promogué i participà en una protesta des del diari “Las Provincias” i l’alcaldia de València contra la inhibició del govern espanyol davant les destrosses causades per les inundacions a la ciutat aquest any.

President de l’Ateneu Mercantil de València (1955), dóna impuls a aquesta institució, a la qual dotà d’una directiva plural i hi difongué el moviment europeista. Fou també president de la Societat Econòmica d’Amics del País, i a través d’aquesta fou bàsica la seva contribució a projectes com el Pla Sud de la ciutat o la fundació del borsí i, més tard de la Borsa de València (1981).

Fou també president del Consell per al Foment de la Llengua i Cultura Valenciana, destacat dirigent d’Unió Democràtica del País Valencià i president de la Fundació Ausiàs Marc i de la junta de fundadors del “Diario de Valencia” (1980).

Retirat de la vida pública a llarg dels anys 1980, el 2000 fou guardonat amb la Medalla d’Or de la Ciutat de València.

Gea i Miquel, Gregori

Deixa un comentari

(Mislata, Horta, 18 abril 1831 – València, 4 febrer 1886)

Propagandista cristià. Fuster d’ofici.

Introduí a Mislata les Conferències de Sant Vicenç de Paül, a València (1861) la Germandat del Santíssim Sagrament, una casa de vocacions eclesiàstiques i, el 1884, el Patronat de la Joventut Obrera, encara en activitat.

Fullana i Llompart, Miquel

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 9 març 1905 – 17 febrer 2000)

Tècnic en construcció, dibuixant, lexicògraf, polític i promotor cultural. Format a l’Escola d’Arts i Oficis de Palma de Mallorca (1917-21), s’especialitzà en dibuix lineal i arquitectònic.

Fou cofundador, juntament amb el seu amic Emili Darder i Cànaves i d’altres, de l’Associació per la Cultura de Mallorca (1923). El 1928 obrí un taller de ferros forjats artístics (Ferros Forjats Sant Eloi) en el qual tota la documentació administrativa era redactada en català, fet insòlit a l’època.

Del 1922 al 1936 treballà vinculat a Guillem Forteza i Pinya gràcies al càrrec del qual com a director de la secció de construccions escolars de l’estat a Balears pogué intervenir directament en l’edificació d’escoles a Mallorca fins el 1935.

Durant la Segona República milità a Esquerra Republicana Balear, partit del qual fou secretari general a Palma. Escriví nombrosos articles polítics a la premsa i, al districte on fou elegit regidor (1931), organitzà cursos de formació d’adults per als treballadors. El 1935 fou elegit president de l’Associació de Dibuixants de Balears.

Empresonat els anys 1936-38, i més tard inhabilitat professionalment durant sis anys, això no l’impedí de participar en la fundació del Círculo de Bellas Artes (1940), i d’establir un taller d’escultura en pedra que ell mateix dirigí (1942-57). Així mateix, col·laborà amb dibuixos i articles especialitzats al Diccionari català valencià balear.

El 1950 l’ajuntament de Palma premià el seu projecte de monument a Miquel Costa i Llobera (que ha restat sense construir). El 1954 fou designat president del Consejo Provincial de la Agrupación Sindical de Delineantes, i el 1957 director gerent de l’empresa CIBSA. Els anys 1950 també destacaren els seus articles sobre urbanisme apareguts a la premsa mallorquina i, en 1960-61, els que publicà sobre llengua a la revista “Sóller”.

Secretari de l’Obra Cultural Balear (1962-72), el 1974 publicà el Diccionari de l’art i oficis de la construcció, obra cabdal i pionera en el camp de la terminologia catalana.

Entre els anys 1984-88 fou president de la Societat Arqueològica Lul·liana. Publicà també el llibre Els deu primers anys de l’Obra Cultural Balear (1991).

Ha rebut diversos guardons, entre els quals el premi Jaume I d’Actuació Cívica Catalana (1986) i el premi de Reconeixement de Mèrits, de l’Escola Municipal de Mallorquí de Manacor.

Descatllar i de Descatllar, Margarida de

Deixa un comentari

(Clermont Pouyguilhès, Gascunya, 1906 – ? , Rosselló, 23 febrer 2000)

Mecenes. Propietària rural a Illa (Rosselló), s’ha dedicat a la promoció de la llengua i de la cultura catalanes.

Fundà a Perpinyà la Biblioteca Catalana (1974) i l’Escola Popular Catalana, amb cursos de català per correspondència i directes, de preparació al títol de la JAEC de Barcelona.

Les dues institucions, fusionades, han publicat tres quaderns d’una Grammaire basique de langua catalane i edità “Rebrolls”, butlletí de la Biblioteca, i “Entre tots ho farem tot”, butlletí dels alumnes de l’Escola. També han convocat premis de narració i d’altres disciplines des del 1980.

Amengual i Oliver, Jeroni

1 Resposta

(Palma de Mallorca, 1880 – 1946)

Periodista i promotor teatral. Llicenciat en lletres el 1900, succeí Miquel dels Sants Oliver en la direcció de “La Almudaina”, del qual periòdic fou propietari. Publicà treballs com De la Roqueta i El problema de la emigración en Mallorca (1905).

Promotor d’una festa literària a València en honor de Teodor Llorente i, sobretot, del teatre regional mallorquí, estrenà alguns sainets com Un, dos, tres… sus i Tenda de calçat, ambdós publicats el 1935.