(Banyeres de Mariola, Alcoià / Bocairent, Vall d’Albaida)
Elevació del terreny, entre els dos municipis. Al límit de les conques del Vinalopó i del Xúquer.
Àguila, tossal de l’
2 Respostes
Arxiu d'etiquetes: promontoris
Claper, punta del
Promontori costaner del massís de l’Albera, dominat pel Claper (cim de 235 m alt), que forma un espadat a l’extrem meridional de la badia de Portbou.
Castell, punta del
(Torroella de Montgrí, Baix Empordà)
Promontori, forma part del massís del Montgrí, entre les cales de la Ferriola, al nord, i Pedrosa, al sud.
Argenteria, l’
(Gerri de la Sal, Pallars Sobirà)
Roca de la paret oriental de l’estret de Collegats, l’erosió de la qual, provocada per la fluència d’aigua, és especialment espectacular a l’hivern.
Coll de Mònecs, el
Partida, al vessant oriental de serra la Llena, dominada per una roca enorme que conté algunes coves amb vestigis de murs i cel·les d’un asceteri, probablement habitat per monjos reclosos ja des de l’època visigòtica, car ja hi havia ermitans en aquest indret a mitjan segle XII, anteriors a la conquesta catalana, els quals foren la base dels primers ascetes de Bonrepòs i Escaladei.
Cerdanyola -Maresme-
Barri perifèric, vora la riera d’Argentona. Antic veïnat de població disseminada, a partir del 1928, amb la inauguració del tramvia de Mataró a Argentona, es formà un primer nucli d’estiueig.
Des del 1950 esdevingué el primer centre, i el més important, d’atracció de la població immigrada, que s’instal·là, al principi, al vessant sud del turó de Cerdanyola (181 m).
D’estructura anàrquica -es format per blocs i per cases fetes pels habitants mateixos-, manca de molts serveis bàsics; el 1965 tenia 2.873 habitatges (el 22,6% del total de Mataró). En alguns sectors hi ha densitats de més de 300 h/ha.
Hi han estat traslladades diverses indústries.
Cavall Bernat, el -Montserrat-
(Marganell / Monistrol de Montserrat, Bages)
Monòlit septentrional (1.099 m alt) del massís de Montserrat, a la zona de les Tebaides. La seva silueta és la més representativa del relleu montserratí.
El cim fou abastat per primera vegada el 1935.
Hi ha una petita imatge (des del 21 octubre 1956) de la Mare de Déu de Montserrat, d’alumini, donada pels excursionistes de tot Catalunya.
Castellviny
Poble, fins al 1970 del terme d’Enviny, en una roca anomenada el penal de Castellviny, a la dreta de la Noguera Pallaresa, damunt el poble de la Bastida de Sort, de la parròquia del qual depèn la seva església de Sant Esteve.
Castellvell -Solsonès-
(o Castellvell de Solsona) Poble (848 m alt), a l’oest de la ciutat de Solsona, damunt la qual, i al límit mateix del municipi, damunt el turó de Castellvell, s’alça el castell de Castellvell amb l’església parroquial de Sant Miquel (des del 1132, de la canònica de Solsona), de la qual depenia la de Sant Salvador de Brics.
El castell, fet fer el 957 pel comte Sunyer I de Barcelona, fou refet el 973 pel comte Borrell II de Barcelona; pertangué al vescomtat de Cardona, i durant la Primera Guerra Carlina fou transformat pel baró de Meer en un modern castell (que enclou l’antic) dit castell de Solsona; l’antiga església parroquial hi restà inclosa com a santuari de la Mare de Déu del Castell.
La famosa fira de Torregassa se celebra dins aquest terme.
Castell, platja de
Platja de la Costa Brava, a llevant de l’antic castell de Sant Esteve i del veïnat de s’Alguer.
És limitada a l’est per la punta del Castell, damunt la qual hi ha les restes d’un poblat pre-romà.
Dades dels Països Catalans 