Arxiu d'etiquetes: professors/es

Gaos i González-Pola, Vicent

2 Respostes

(València, 27 març 1919 – 17 octubre 1980)

Poeta i crític en llengua castellana. Germà d’Alexandre i de Lola. Professor de literatura castellana en universitats nord-americanes.

La seva poesia és una reflexió sobre l’existència: Arcángel de mi noche (1944), Sobre la tierra (1945), Luz desde el sueño (1947), Profecía del recuerdo (1956), Un montón de sombra (1972), Poesías completas (1974).

Realitzà també estudis crítics i traduccions: La poética de Campoamor (1955), Poesía y técnica (1955), Temas y problemas de literatura española (1959), Claves de la literatura española (1971). També ha traduït diverses obres.

El 1981 rebé el premi Nacional de Poesía per Última Thule, llibre pòstum.

Gallay, Jaume Francesc

Deixa un comentari

(Perpinyà, 8 desembre 1795 – París, França, 18 octubre 1864)

Músic i instrumentista de trompa. A catorze anys donà a conèixer al Teatre de Perpinyà les seves qualitats com a trompetista. Director de la Societat Musical de Perpinyà (1818).

Anà a París (1820), on fou membre de la capella reial de Carles X a partir del 1825 i entrà al servei de Lluís Felip el 1832. Fou professor de trompa del Conservatori de París (1842-60).

Escriví un mètode complert de trompa i compongué nombroses peces, especialment per a aquest instrument (Concert en fa, Rondeau pastoral, fantasies, solos, duos, quartets, estudis nocturns, preludis, capricis, exercicis).

Galbien i Messeguer, Antoni

Deixa un comentari

(València, 1841 – Màlaga, Andalusia, 1896)

Pintor. Es formà a l’Acadèmia de Sant Carles, a San Fernando i a Roma. Fou professor de dibuix a Ciudad Real (1866) i a l’escola de belles arts de Màlaga (1876).

Es presentà a les Exposiciones Nacionales de Bellas Artes de Madrid del 1864 i del 1866, on presenta el seu vast oli Visita d’Isabel II a València el 1858, d’una acurada tècnica retratista.

Publicà un tractat de pràctica de dibuix (1882) i de dibuix geomètric (1890-91).

Gaitan i Pasqual, Francesc de Paula

Deixa un comentari

(Elx, Baix Vinalopó, 1793 – Liorna, Itàlia, 1875)

Metge i cirurgià. Matà un militar a conseqüència d’un duel, i hagué de fugir a Itàlia, on estudià i es doctorà a Pisa.

S’instal·là a Egipte com a metge del kediv Mehmet Alí, del qual fou metge i inspector de sanitat. Al Caire fundà un centre universitari que evità als estudiants del país la necessitat de recórrer a institucions similars europees. Fou professor d’anatomia i fisiologia d’aquest centre.

Intervingué activament contra les epidèmies del còlera del 1831 i de la pesta del 1835.

Publicà diversos tractats mèdics en italià.

Fuster i Bonnín, Joan

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 22 maig 1870 – 16 abril 1943)

Pintor. Format en el realisme acadèmic, més tard s’inclinà cap al modernisme. Fou professor de dibuix lineal a l’Escola d’Arts i Oficis de Palma).

Captà l’ambient burgès i intimista de la societat benestant d’aquell temps amb un estil acostat al de Santiago Rusiñol i Ramon Casas. Obtingué medalla d’or a l’exposició internacional de Marsella (1903).

Molt actiu fins al 1920, quedà, després, eclipsat amb l’aparició de les noves tendències d’avantguarda, es clogué dins un humanisme, palès en escenes folklòriques de la pagesia i en paisatges i natures mortes.

Exposà a Palma, Maó, Barcelona, Madrid i Buenos Aires.

Furió i Kobs, Vicenç

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1864 – 1956)

Historiador i pintor. Deixeble de Faust Morell. Ensenyà dibuix a l’Escola d’Arts i Oficis de Palma de Mallorca.

Com a pintor fou una de les últimes figures representatives del realisme acadèmic a Mallorca, i com a historiador participà en nombroses excavacions a les Illes Balears i publicà alguns treballs d’història artística mallorquina: En Guillem Mesquida, pintor mallorquí (1919), Dels anys que visqué a Mallorca el pintor vilafranquí Adrià Ferran (1922), Els pintors cartoixos fra Joaquim Juncosa i fra Bayeu (1925) i Imatges xilogràfiques mallorquines (1928).

Políticament milità en el tradicionalisme.

Frontera i Laserra, Francesc

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 22 setembre 1807 – 7 octubre 1891)

Cantant i compositor. Conegut per Frontera de Valldemossa. Estudià amb H. Collet i A. Elwart a París (1836).

Fou mestre de capella i de cambra d’Isabel II de Borbó i professor de cant al conservatorio de Madrid. Dirigí els Reales Conciertos de Madrid.

És autor de nombroses obres musicals i didàctiques, entre les quals es destaquen el Manual de armonía (1851) i Equinotación (1858), on explica un nou sistema de claus.

Frontera i Bauzà, Jeroni

Deixa un comentari

(Sóller, Mallorca, 1823 – París ?, França, 1892)

Matemàtic. Estudià a Tolosa i es doctorà en ciències (1851) a París, on exercí després l’ensenyament.

Publicà Thèses d’analyse et de mécanique (1851) i Éléments de géometrie analytique (1854), obra que serví de text a les universitats franceses.

Fressé-Montval, Enric

Deixa un comentari

(Perpinyà, 1795 – París ?, França, segle XIX)

Escriptor. Residí a París, on fou professor de l’Institut Històric i de l’Ateneu Imperial.

És autor d’obres docents i d’altres escrits, tots en francès.

Frére, Enric

Deixa un comentari

(Sant Genís de Fontanes, Rosselló, 1908 – 1986)

Professor de castellà, escultor i pintor. Ha ensenyat a Liborna, Clarmont d’Albèrnia, Limós i, sobretot, Perpinyà.

En 1941-42 formà un grup de teatre a l’escola normal de Perpinyà que representà pels pobles El vell gelós i La cova de Salamanca, de Cervantes, en català, i Amor de Pardal, de Josep Sebastià Pons.

Autor de Conversations de Maillol (1956).