Arxiu d'etiquetes: Priorat

Vilella Baixa, la (Priorat)

Municipi del Priorat (Catalunya): 5,62 km2, 218 m alt, 200 hab (2017)

0prioratSituat a la vall del riu de Montsant, a la seva confluència amb la riera d’Escaladei, accidentat pels vessants meridionals de la serra de Montsant. El territori és format encara per les llicorelles típiques del Priorat històric. La superfície inculta és ocupada per bosc, garriga i pasturatges.

Els conreus més estesos són els de vinya i d’ametllers, seguits dels d’oliveres i de cereals. Avicultura. Petita indústria, derivada de l’agricultura (molins d’oli i elaboració de vi). Àrea comercial de Reus. Població en descens.

El poble és a l’esquerra del riu de Montsant, a la mateixa confluència amb el riuet d’Escaladei; església parroquial de Sant Joan Baptista. El lloc formà part de la baronia de Cabacés.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Vilella Alta, la (Priorat)

Municipi del Priorat (Catalunya): 5,15 km2, 327 m alt, 127 hab (2017)

0prioratSituat dins el Priorat històric, als vessants meridionals de la serra de Montsant, a les ribes de la riera d’Escaladei, que travessa el terme en direcció nord-est – sud-oest, abans d’afluir al riu de Montsant, a la Vilella Baixa. El territori és format per les típiques llicorelles de la comarca. La superfície inculta és ocupada per pasturatges, bosc i garriga.

L’agricultura ocupa poc menys de la meitat del territori, amb conreus de secà (oliveres, vinya, ametllers, avellaners i cereals) i de regadiu, que ocupa només 4 ha. El 70% de la terra és explotada en règim directe, i la resta, en arrendament. Ramaderia ovina i porcina. Hi ha un fort procés de despoblació. Àrea comercial de Reus.

El poble és aturonat a l’esquerra del riuet d’Escaladei; l’església parroquial és dedicada a santa Llúcia.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Ulldemolins (Priorat)

Municipi del Priorat (Catalunya): 38,17 km2, 650 m alt, 395 hab (2017)

0prioratSituat al nord de la comarca, al límit amb les Garrigues i la Conca de Barberà, a la vall del Montsant (o riu d’Ulldemolins). Força accidentat pels vessants de les serres de Montsant i de la Llena.

Agricultura de secà; el conreu més estès és el d’oliveres; segueixen en importància la vinya, els cereals, els ametllers i els avellaners. Avicultura. Indústria derivada de l’agricultura (molins d’oli). Àrea comercial de Reus.

El poble és al vessant d’un tossal enlairat a la riba dreta del riu de Montsant; església parroquial de Sant Jaume; al cim del nucli hi ha l’ermita de la Mare de Déu de Loreto (segle XVIII).

El municipi comprèn, a més, l’antiga partida del Coll de Mònecs, el congost de Fraguerau i les ermites de Santa Magdalena d’Ulldemolins, de Sant Antoni i Santa Bàrbara d’Ulldemolins i de Sant Bartomeu.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiquesCooperativa

Torroja del Priorat (Priorat)

Municipi del Priorat (Catalunya): 13,16 km2, 332 m alt, 149 hab (2017)

0prioratSituat al nord de Falset, a la vall mitjana del riu de Siurana, als últims estreps del Montsant. Una gran part del terme municipal, de llicorelles, forma part del Priorat estricte i és molt trencat i inculte, ocupat per la vegetació natural (pasturatges, garriga i bosc).

Agricultura de secà (vinya, oliveres, ametllers i cereals). La seva producció vinícola és una de les més preades del Priorat pel seu gust i força alcohòlica. Ramaderia bovina, ovina i porcina. Àrea comercial de Reus. Com totes les poblacions de la comarca, sofreix un fort corrent emigratori.

El poble és en un tossal, a l’esquerra del riu de Siurana; l’església parroquial és dedicada a sant Miquel, neoclàssica, amb elements barrocs. El lloc, que estigué fortificat (hi ha restes de la torre Roja), fou una de les poblacions del priorat o cartoixa d’Escaladei.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Torre de Fontaubella, la (Priorat)

Municipi del Priorat (Catalunya): 7,11 km2, 369 m alt, 137 hab (2017)

0priorat(o la Torreta)  Al sud-est de Falset i de la comarca, al límit amb el Baix Camp i accidentat pels vessants occidentals de la serra de l’Argentera i de la mola de Colldejou, a les ribes de la capçalera de la riera de Marçà. La superfície inculta ocupa gairebé el 80% del terme: garriga, bosc i pasturatges.

Agricultura de secà, els principals conreus són la vinya, els ametllers, els avellaners, les oliveres i els cereals i només 5 ha de regadiu. Ramaderia porcina. Pedreres de calcària. Àrea comercial de Reus.

El poble és al nord del terme, a l’esquerra de la riera de Marçà; l’església parroquial és dedicada a santa Maria; prop seu hi ha les ruïnes d’una antiga torre de defensa. El lloc pertangué a la mitra de Tarragona.

Dins el terme hi ha el despoblat de Fontaubella.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Santa Maria de Montsant

(la Morera de Montsant, Priorat)

Ermita i antic monestir cistercenc femení situat al Montsant, al límit amb el terme de Cornudella, dominant el poble d’Albarca.

Ermita de llarga tradició eremítica, fou donada el 1164 a Pere de Montsant perquè hi establís una comunitat monàstica; aquesta, reclutada entre els eremites, no perdurà. Poc després (1176) hi residí un petit nucli d’eremites procedents de Cérvoles, que tampoc no s’hi consolidà.

El 1210 l’arquebisbe de Tarragona la cedí al matrimoni lleidatà format per Pere Balb i Guilleuma, que hi establí un monestir de monges cistercenques, sota la presidència de Guilleuma i ben aviat d’Anglesola, filla seva, que en fou la primera abadessa. El 1215 es traslladà a Bonrepós.

L’ermita del Montsant continuà com a residència d’eremites i donats.

Santa Magdalena d’Ulldemolins

(Ulldemolins, Priorat)

Antiga ermita. Refugi d’ermitans a mitjan segle XVI, igual que les veïnes de Santa Maria, Santa Bàrbara, Sant Bartomeu i la de Loreto. Fou reedificada i ampliada vers el 1576 amb l’intent d’establir-hi una comunitat monàstica.

El 1579 s’hi volgueren establir dos monjos basilians; però els jurats d’Ulldemolins denegaren el permís al·legant la pobresa del lloc. A l’inici del segle XVII una altra volta ho intentà una comunitat de carmelitans descalços, sense aconseguir-ho.

Per la seva grandària és anomenada la catedral del Montsant.

Priorat, el

Comarca de Catalunya: 498,61 km², 9.245 hab (2019), densitat: 18,54 h/km², capital: Falset

0prioratFormada per 23 municipis: Bellmunt del Prioratla Bisbal de FalsetCabacés – Capçanes – Cornudella de Montsant – Falsetla Figuera  – Gratallopsels Guiametsel Lloar – Marçà – Margalef – el Masroigel Molarla Morera de Montsant – PoboledaPorrera – Pradell de la Teixetala Torre de Fontaubella – Torroja del Priorat – Ulldemolinsla Vilella Altala Vilella Baixa

Situada entre les Garrigues (nord), la Conca de Barberà (nord-est), el Baix Camp (est – sud-est) i la Ribera d’Ebre (oest – sud-oest).

GEOGRAFIA FÍSICA – Constituïda per la conca del riu de Siurana i encerclada per dues branques de muntanyes de la Serralada Pre-litoral (serres de Montsant i la Llena, pel nord; muntanyes de Prades, pel nord-est; serres de Tivissa, Colldejou, Llaberia i l’Argentera, per l’est), resta oberta per l’oest vers la Ribera d’Ebre, comarca amb la qual comparteix la depressió de Móra.

el PrioratS’hi poden distingir quatre sectors: 1) el Priorat pròpiament dit o Priorat històric recolzat en els vessants meridionals de la serra de Montsant i centrat a l’entorn de la cartoixa d’Escaladei; 2) la baronia de Cabacés, petita contrada de terres triàsiques i oligocèniques al sector nord-oest de la comarca; 3) el solc de Cornudella-Ulldemolins, que, amb el Priorat històric, integra l’alt Priorat, a l’àrea nord-oriental de la comarca, i 4) el baix Priorat, que comprèn la resta del territori, forma part de la depressió de Móra, i se centra en el curs baix del riu Siurana i a l’entorn de Falset.

El clima és temperat i sec; les temperatures són elevades, de tal forma que no hi ha veritable hivern climàtic (15ºC de mitjana anual; 8ºC al gener, el mes més fred; 24ºC a l’agost, el mes més càlid), però el perill de glaçades s’estén des del desembre fins al març. Les precipitacions anuals s’eleven a 560 mm, i augmenten als sectors muntanyosos, on se sobrepassen els 600 mm; el règim presenta dos màxims equinoccials i una forta secada estiuenca; el mes més plujós és el novembre; les nevades són escasses (2 o 3 dies de neu anuals sobre la mitjana de 60 o 65 dies de precipitacions).

La vegetació natural es caracteritza per l’alzinar i sobretot la garriga i els pasturatges, resultat de la desforestació continuada; als sectors muntanyosos més enlairats, s’hi fa també l’alzinar muntanyenc i el roure valencià, i als vessants de les muntanyes de Prades, el pi blanc i el pi roig.

Hidrogràficament, la comarca pertany a la conca del riu Siurana que la travessa en direcció nord-est – sud-oest i que recull les aigües del riu Montsant i Cortiella.

pobl_prioratPOBLACIÓ – El poblament és molt antic i, a més, ha estat continuat al llarg dels segles, encara que la població en xifres absolutes s’ha mantingut molt per sota de la resta de comarques catalanes. El màxim creixement poblacional es registrà durant el segle XVIII i estigué lligat a l’expansió de la vinya. A mitjan segle XIX començà la despoblació, que encara continua i que ha afectat tots els municipis de la comarca (fins i tot a Bellmunt del Priorat, malgrat que mantingué la seva activitat minera fins a mitjan decenni de 1970) i molt especialment els compresos dins el Priorat històric, on la vinya tenia caràcter de monocultiu.

ECONOMIA – L’activitat econòmica bàsica és l’agricultura, a la qual es dediquen unes 12.000 ha, malgrat la difícil mecanització i modernització de les explotacions agràries a causa de la presència de vessants molt abruptes. Predominen obertament els conreus de secà (ocupen el 88,8% de la superfície conreada) sobre els de regadiu; aquests darrers es redueixen a les vores dels rius i de les sèquies de la Bisbal de Falset, Cabacés i la Vilella Baixa; la construcció dels embassaments de Riudecanyes i dels Guiamets beneficien únicament el Baix Camp.

El conreu més estès és la vinya, dedicada a la producció de vi negre, que ha vist reduït dràsticament els seus dominis durant el segle XX, però que continua essent el conreu predominant al baix Priorat i al Priorat històric. Segueixen en importància l’olivera, que és el conreu principal a la baronia de Cabacés, l’ametller i l’avellaner, aquest últim molt estès a l’alt Priorat; els cereals ocupen una petita part i les plantacions de garrofers tenen importància local a Marçà, el Lloar i Poboleda. La ramaderia es troba en franca decadència, i és important únicament en alguns municipis, com ara el Molar (cria de porcs i bestiar boví) i Torroja del Priorat (porcs); l’avicultura se centra sobretot a Ulldemolins i a Margalef de Montsant i ha experimentat una certa expansió pel que fa al nombre de granges de conills i d’aviram; l’apicultura té importància a la Vilella Baixa. El sector miner fou important fins al tancament de les mines de Bellmunt de Priorat.

L’activitat industrial és molt escassa, i tant sols sobresurt la derivada de l’agricultura (indústria vinícola) i la de la confecció, centrada als nuclis de Falset i Cornudella. En els anys 1990, tanmateix, la producció vinícola ha experimentat una notable revifalla en obrir-se pas en els mercats internacionals els vins més selectes de la Denominació d’Origen Priorat.

priorat1HISTÒRIA – El poblament prehistòric comença amb indicis, no gaire segurs, del paleolític inferior (Falset, Marçà), però és a partir del paleolític superior que hom disposa de jaciments ben estudiats (Falset, abric de Sant Gregori) que continuen a l’època mesolítica (Margalef, cova del Filador). Des d’aleshores, el poblament es manifesta sobretot a través de moltes estacions de sílex de superfície (tallers), amb una cronologia molt ampla, fins a l’edat del bronze, que dóna la densitat més alta del Principat de Catalunya d’aquest tipus de jaciments (potser perquè l’exploració hi ha estat més intensa). Són conegudes coves d’enterrament de l’eneolític (Pradell) i altres d’habitació que continuen a l’edat del bronze (la Febró, Pradell, Siurana, etc) i algunes fins a la del ferro, quan la comarca manifesta destacats vestigis de la cultura hallstàttica (camp d’urnes del Molar).

L’època ibèrica i romana ha estat menys treballada, però hi ha poblats ibèrics destacats, com el de la serra de l’Espasa de Capçanes. El poblament d’època romana fou exclusivament rural. La dominació islàmica perdurà fins al segle XII (1153-54) al reducte que constituïen el castell i terme de Siurana, que comprenia part de les comarques del Baix Camp cartoixa o priorat d’Escaladei adquirí la senyoria sobre els pobles de Poboleda, Porrera, Gratallops, la Morera, Torroja i la Vilella Baixa, amb una part del terme de Bellmunt. La clapa que constitueix en aquests termes coincideix a grans trets amb l’aparició de la llicorella paleozoica.

En la Divisió Territorial de Catalunya hom inclogué a la comarca del Priorat, a més, el territori de l’antiga baronia de Cabacés, que pertanyia al bisbe de Tortosa, una part de la baronia d’Escornalbou, que pertanyia a l’arquebisbe de Tarragona, i les valls de Cornudella i d’Ulldemolins, amb la zona de Marçà-Falset, que formaven part del comtat de Prades. A l’edat mitjana tota la comarca formava part de la vegueria de Montblanc, i amb els decrets de Nova Planta (1716) passà al corregiment de Tarragona. En la divisió provincial del 1833 restà inclosa en el partit judicial de Falset, molt més ampli que la comarca. Una llei de modificació de la divisió comarcal de Catalunya del 1990 segregà Arboli de la comarca per agregar-lo al Baix Camp.

Enllaços web:  Consell ComarcalEstadístiquesTurismeEnoturisme

Pradell de la Teixeta (Priorat)

Municipi del Priorat (Catalunya): 21,83 km2, 463 m alt, 163 hab (2017)

0prioratSituat al límit amb el Baix Camp, accidentat pels vessants occidentals de la serra de l’Argentera, dita també serra de Pradell, que el coll de la Teixeta separa del puig Cerver. La superfície inculta és ocupada per pasturatges, garriga, bosc i roquerals.

Al secà hom conrea vinya, avellaners, oliveres, cereals, ametllers, i, al regadiu, cereals i avellaners. Hi ha una cooperativa agrícola. Hom explota pedreres de guix.

El poble és a la vall de Pradell, capçalera de la riera de Marçà. L’església parroquial és dedicada a santa Magdalena. La població sorgí a la fi del segle XII dins el territori del monestir d’Escornalbou i formà part de la baronia d’Escornalbou.

El municipi comprèn a més el barri de l’Estació de Pradell, del ferrocarril de Saragossa a Barcelona (el túnel de l’Argentera passa pel terme), i el raval de Torre, pròxim a la Torre de Fontaubella.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques

Porrera (Priorat)

Municipi del Priorat (Catalunya): 28,83 km2, 316 m alt, 441 hab (2017)

0prioratSituat al sector oriental de la comarca, limita amb el Baix Camp; el terme és accidentat per les serres de Pradell i el Tossal, i és drenat pel Cortiella, afluent del Siurana. El 60 % del terme no és conreat, i es dedica a pasturatges, garriga o bosc.

L’agricultura és de secà (vinya, avellaners, ametllers). Important producció vinícola. Fonts d’aigua ferruginosa i jaciments de plom sense explotar. Pertany a l’àrea comercial de Reus. Disminució de la població durant el segle XX (1.203 h el 1900), encara que darrerament s’està invertint la tendència.

La vila és a la dreta del riu de Cortiella. L’església parroquial (neoclàssica) és dedicada a sant Joan Evangelista, destaca el sòlid i alt campanar quadrat.

El municipi comprèn també el despoblat de la Garranxa.

Enllaços web:  AjuntamentEstadístiques