Arxiu d'etiquetes: Priorat

Molar, el (Priorat)

1 Resposta

Municipi del Priorat (Catalunya): 22,81 km2, 228 m alt, 286 hab (2017)

Situat a la cubeta de Móra, al límit amb la Ribera d’Ebre i a la dreta del riu de Siurana, afluent de l’Ebre, límit sud-est del terme. El terme és accidentat al nord pels últims contraforts del Montsant.

L’economia del municipi és basa en l’agricultura, cal esmentar, segons l’extensió d’àrea ocupada, la vinya, les oliveres i els ametllers. Cooperativa agrària. Avicultura. La població ha disminuït notablement els darrers decennis sobretot després del tancament de la mina de plom. Àrea comercial de Reus.

El poble es troba enlairat, dominant la vall del riu, al voltant de l’església parroquial de Sant Roc.

Dins el terme hi ha l’estació prehistòrica del Molar.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Masroig, el (Priorat)

1 Resposta

Municipi del Priorat (Catalunya): 15,51 km2, 192 m alt, 494 hab (2016)

0priorat

Situat al límit amb la Ribera d’Ebre, a l’esquerra del riu de Siurana, afluent de l’Ebre, al sud-oest de Falset. El territori és més aviat pla, amb algunes pinedes.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà, que ocupen bona part del terme, dedicada principalment a la vinya, a més d’oliveres i d’ametllers, i complementada pel regadiu, escàs i en plena expansió. Hi ha una cooperativa agrícola de gran tradició (vi i oli). Ramaderia ovina i cabrum. Àrea comercial de Reus. Regressió demogràfica superior al 50% des del 1910.

El poble, d’origen musulmà, és dominat per l’església parroquial de Sant Bartomeu, de grans dimensions i d’estil neoclàssic.

El municipi comprèn, a més, l’antic terme de les Pinyeres i, al puig Roig del Roget, hi ha un poblat ibèric.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Celler

Margalef (Priorat)

10 Respostes

Municipi del Priorat (Catalunya): 34,66 km2, 379 m alt, 97 hab (2016)

0priorat

(o Margalef de Montsant)  Situat a la vall del riu de Montsant, afluent del Siurana, entre les serres la Llena i de Montsant, al nord-oest de Falset, al límit amb les Garrigues. El relleu és molt accidentat (cim de la Cogulla, 1.072 m alt), està ocupat en la seva major part per garriga, bosc, pastures i roquerals.

L’agricultura només pot aprofitar una cinquena part de la superfície del terme. Els conreus de secà (oliveres, més de la meitat del terreny conreat, ametllers, vinya i cereals) i petits claps de regadiu a la riba del riu de Montsant, són la base de l’economia local. Avicultura. Àrea comercial de Reus. Hi ha hagut una notable davallada demogràfica.

El poble és a la dreta del riu; l’església parroquial és dedicada a Sant Miquel.

Dins el terme, en una cova al massís del Montsant (abric del Filador), hi ha l’ermita de Sant Salvador de Margalef (segle XVI).

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Marçà (Priorat)

7 Respostes

Municipi del Priorat (Catalunya): 16,06 km2, 315 m alt, 586 hab (2016)

0priorat

Situat al sud de Falset. El terreny és accidentat pels contraforts nord-occidentals de la serra de Llaberia i de la mola de Colldejou i drenat per la riera de Marçà, afluent de capçalera de la riera de Capçanes. La superfície no conreada és ocupada per pasturatges, garriga i bosc.

La vida econòmica del municipi és bàsicament agrària, amb conreus de secà, que ocupen bona part de l’extensió total del municipi; el conreu predominant és la vinya (amb més del 50% de l’àrea conreada) i també cereals, oliveres, avellaners i ametllers. Aviram. Indústria derivada de l’agricultura (vi, oli). Hi ha una cooperativa agrícola. Àrea comercial de Reus. La població, amb tot, no ha cessat de minvar des del 1900.

El poble es troba al peu del turó de la Miloquera, on hi ha restes prehistòriques i les ruïnes de l’antic castell de Marçà; destaca l’església parroquial de Santa Maria, barroca.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Lloar, el (Priorat)

1 Resposta

Municipi del Priorat (Catalunya): 6,64 km2, 219 m alt, 123 hab (2016)

0priorat

Situat als contraforts sud-occidentals de la serra de Montsant i limitat a l’est pel riu de Montsant, poc abans de la seva unió amb el de Siurana, al nord-oest de Falset. Hi abunden les llicorelles, típiques del Priorat. Més de la meitat del territori és format per terres no conreades, ocupades per pinedes, pastures i garrigues.

Agricultura de secà típica de la comarca, la vinya representa més del 50% del terreny conreat, i els ametllers i les oliveres la resta. Cria d’animals de granja. Àrea comercial de Reus. La població, amb tot, ha disminuït constantment des de mitjan segle XIX.

El poble és en un petit tossal, a la riba dreta del Montsant, dominada per l’església parroquial de Sant Miquel. Formà part de la baronia de Cabacés. S’han trobat restes prehistòriques a la cova de Rogerals.

Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques

Guiamets, els (Priorat)

1 Resposta

Municipi del Priorat (Catalunya): 12,14 km2, 226 m alt, 273 h (2016)

0priorat

Situat entre la serra de Montalt i el Siurana, afluent de l’Ebre, al sud de la comarca, al límit amb la Ribera d’Ebre. El territori és accidentat per les muntanyes de Tivissa i la mola de Llaberia, amb algunes hectàrees de pins i pastures.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà, dedicada especialment a la vinya, però també a l’olivera, l’ametller i els cereals. Avicultura. Àrea comercial de Móra d’Ebre.

El poble és enlairat en un tossal, dominat per l’església parroquial de Sant Lluís, bastida a la fi del segle XVIII sobre l’església primitiva.

Dins el terme es troba la major part del pantà dels Guiamets, amb una capacitat de 10 hm3. A la Tosseta dels Guiamets s’ha trobat un important jaciment del Paleolític superior.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Gratallops (Priorat)

2 Respostes

Municipi del Priorat (Catalunya): 13,52 km2, 321 m alt, 237 h (2016)

0priorat

Situat al nord-oest de Falset, a l’aiguabarreig dels rius de Siurana i Montsant (afluent del primer i subafluent de l’Ebre). El terreny és accidentat, al nord, pels contraforts meridionals de la serra de Montsant, amb algunes hectàrees de bosc i pastures.

La vinya i altres conreus de secà típics de la comarca (ametllers i oliveres) són la base de l’economia local. Existeix una cooperativa agrícola. Ramaderia porcina i granges avícoles. Hi ha també algunes petites indústries. Àrea comercial de Reus. Amb tot, la població ha experimentat un fort descens des de mitjan segle XIX a causa de l’emigració.

La vila és enlairada a la dreta del riu de Siurana; l’església parroquial és dedicada a sant Llorenç. És una de les poblacions que formaven el priorat d’Escaladei.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Figuera, la (Priorat)

5 Respostes

Municipi del Priorat (Catalunya): 18,69 km2, 576 m alt, 105 hab (2016)

0priorat

(o la Figuera de Falset)  Situat a la dreta del riu de Montsant, que limita el terme pel nord. Relleu accidentat pel vessant meridional de la serra de Montsant, al nord-oest de Falset, amb algunes hectàrees de bosc, pasturatges i garrigues. Degut al seu relleu, abrupte, i de la manca de corrents d’aigua, només n’és conreat un 30% del territori.

La vida econòmica local es basa en l’agricultura de secà (vinya, oliveres, ametllers i cereals), complementada per la ramaderia porcina i l’avicultura. Àrea comercial de Reus. La població, amb tot, ha disminuït notablement des de final del segle XIX.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, s’alça damunt un turó, dominat per l’església parroquial de Sant Martí.

Dins el terme hi ha l’ermita de Sant Pau de la Figuera, on és venerada la Mare de Déu de la Mola.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Falset (Priorat)

51 Respostes

Municipi i cap comarcal del Priorat (Catalunya): 31,62 km2, 364 m alt, 2.834 hab (2016)

0priorat

Situat a la serralada Pre-litoral, als estreps septentrional de la serra de Llaberia, a la conca central del riu de Siurana, que limita el terme pel nord, entre el Camp de Tarragona i el nus de l’Ebre. El relleu és en part accidentat, i les terres no conreades són ocupades per garriga, boscs de pi blanc i pasturatges.

ECONOMIA: Les bases de l’economia local són l’agricultura, amb predomini del secà (s’hi conrea vinya i avellaners, alternant amb oliveres, ametllers i garrofers), al regadiu s’hi conreen arbres fruiters i hortalisses, i la indústria (del moble, de la confecció, etc), que ha deturat el descens demogràfic iniciat a començament del segle XX. És centre d’una àrea comercial, dependent de Reus.

pobl_falset

LA VILA: És d’origen islàmic, s’estén al peu de l’antic castell de Falset, medieval i després presó; se’n destaquen l’església parroquial de Santa Maria, barroca; la plaça porticada de la Quartera i l’edifici del celler cooperatiu (del 1919, obra de Cèsar Martinell). Prop de la vila hi ha l’ermita de Sant Gregori. Hi ha fires el 30 de novembre i el 21 desembre.

HISTÒRIA: Integrat al valiat de Siurana durant la dominació islàmica, al segle XII passà a formar part de la baronia de Castellvell i, posteriorment, de la d’Entença. Al primer terç del segle XIV fou retornada al poder reial, aleshores Falset adquirí l’autonomia i formà el seu consell municipal, autonomia que conservà en passar a dependre del comtat de Prades, i el seu castell fou sovint (segle XIV) residència dels comtes. El seu castell fou un objectiu militar disputat a les guerres de Successió, del Francès i dels Malcontents. Ha estat, fins al decenni 1960-70 cap del partit judicial, incorporat actualment al de Reus.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Fira del Vi

cartoixa d'Escaladei (Priorat)

Escaladei

50 Respostes

(la Morera de Montsant, Priorat)

Cartoixa, creada el 1163 (Santa Maria d’Escaladei, llatí: Scala Dei), situada al vessant sud del Montsant, prop del nucli actual dit la Conreria d’Escaladei.

Fou la primera cartoixa de la península Ibèrica, de la qual sorgiren les altres cartoixes catalanes. Fou fundada a petició d’Alfons I el Cast en terres cedides per Arbert de Castellvell. Els primers monjos, comandats per Pere de Montsant i Ramon de Sant Esteve, als quals s’uniren alguns eremites del Montsant, s’instal·laren a Poboleda, fins que vers el 1203, amb l’ajuda de Pere I, s’establiren al lloc definitiu.

El 1218 posseïen els pobles que foren l’origen del nom aplicat modernament a tota la comarca del Priorat. El 1228 ja era enllestida la primitiva església romànica i el primitiu claustre amb el cementiri, entorn del qual foren edificades les 12 primitives cel·les. La conreria fou bastida a uns 2 km del monestir.

cartoixa d'Escaladei (Priorat)

Vers el 1333 s’acabà el segon claustre amb 12 cel·les més, costejat per l’infant Joan d’Aragó, arquebisbe de Toledo i després de Tarragona. El 1403 Berenguer Gallard, de Lleida, féu edificar un tercer claustre amb 6 cel·les i la cartoixa assolí el nombre màxim de 30 monjos i 15 llecs.

El segle XVII hi sorgí una notable escola de pintura religiosa al voltant dels cartoixans Joaquim Juncosa i Lluís Pascual i Gaudí. El segle XVIII hom revestí de marbres i jaspis l’església, es feren noves sagristies i capelles, l’arc, encara en peu, d’entrada al monestir i el gran santuari darrera l’absis, notable pels seus marbres, estàtues i relleus. en gran part obra d’artistes de la cartoixa.

Abandonat a partir de l’exclaustració del 1835 i de la subsegüent desamortització, actualment es troba en estat completament ruïnós; només es conserven alguns objectes de parament i imatges, escampats per diversos llocs.

També es dispersà la biblioteca (la famosa Bíblia Sacra, regalada per Joan d’Aragó, és al seminari de Tarragona). Una bona part dels documents són a l’Archivo Histórico Nacional de Madrid.

El 1990 els seus propietaris la van entregar a la Generalitat, per tal de rehabilitar-la i consolidar les restes, i fou declarat Bé Cultural d’Interès Nacional.

Enllaços web: cartoixa d’Escaladei