(Baix Camp / Priorat)
(o el Mirador) Cim (922 m alt) de la Serralada Pre-litoral Catalana.
Situat al sud de les muntanyes de Prades, termenal dels municipis d’Alforja, Arbolí, Porrera i Cornudella de Montsant.
Arxiu d'etiquetes: Priorat
Fraguerau
3 Respostes
Congost del riu Montsant, entre la serra la Llena i el massís de Montsant.
Segons tradició, hi habità fra Guerau Miquel, amb fra Joan i altres anacoretes. En realitat, el 1192, fra Guerau rebé la possessió i el domini d’una bona part del Montsant, entre l’ermita de Sant Bartomeu i la de Santa Maria de Montsant; el 1210 cedí una part de la seva concessió als Balbs de Lleida perquè hi fos edificat un monestir, i ell es retirà vers Bonrepòs.
Segons la llegenda, fra Guerau habità en una gran balma o cova del congost, on edificà l’ermita de Sant Bartomeu, encara subsistent, i la de Santa Maria, ja desapareguda.
Filador, abric del
Jaciment. Ofereix una seqüència cronològica de tot el període epipaleolític a Catalunya, en les seves diverses fàcies, fins al neolític inicial.
Fou excavat per Salvador Vilaseca entre els anys 1930 i 1960 (intermitentment) i, d’ençà del 1979, ho fou per Josep Maria Fullola.
Espasa, l’ -Priorat-
Poblat ibèric, situat als vessants sud i oest de la serra de l’Espasa.
Força destruït pels treballs agrícoles, els materials recollits per Abdó Barceló i publicats per Lluïsa Vilaseca pertanyen als segles III-I aC i es conserven al Museu Municipal de Reus.
Conreria d’Escaladei, la
(la Morera de Montsant, Priorat)
Poble, a la dreta del riuet d’Escaladei, a l’indret de l’antiga conreria de la cartoixa d’Escaladei, on passa el camí d’accés.
Hi ha, al voltant d’una gran plaça, la casa de la procura, que fins a l’exclaustració (1835) fou habitada pel monjo conreador i pels conversos, l’església romànica (la Mercè), les antigues cases dels conreadors i dels menestrals de servei de la cartoixa, i els magatzems i les quadres; aquestes darreres dependències han estat convertides, en part, en cases del nou poble (anomenat inicialment la Unió d’Escaladei) creat el 1843 per Antoni Niubó, que comprà a l’estat les terres i l’antiga conreria del monestir.
Ha rebut, oficialment, el nom de la Cartoixa d’Escaladei.
Coll de Mònecs, el
Partida, al vessant oriental de serra la Llena, dominada per una roca enorme que conté algunes coves amb vestigis de murs i cel·les d’un asceteri, probablement habitat per monjos reclosos ja des de l’època visigòtica, car ja hi havia ermitans en aquest indret a mitjan segle XII, anteriors a la conquesta catalana, els quals foren la base dels primers ascetes de Bonrepòs i Escaladei.
Bonrepòs -Priorat-
(la Morera de Montsant, Priorat)
Monestir cistercenc femení (Santa Maria de Bonrepòs), situat sota el cingle de la Falconera.
Fundat el 1215 com a filial de Vallbona, amb monges de Santa Maria del Montsant, al voltant de Guilleuma, muller del lleidatà Pere Balb; llur filla Anglesa en fou la primera abadessa.
Subsistí fins al 1473; les escasses monges que hi havien passaren a Vallbona, i els béns foren repartits entre Escaladei i Santes Creus.
Abans d’esdevenir monestir hi hagué (des de 1180-90) una comunitat d’eremites, d’ambdós sexes, que intentà d’estabilitzar-se com a fundació regular el 1202.
Resten alguns vestigis de l’antic monestir al mas de Sant Blai; és possible que el seu claustre fos traslladat a Santes Creus (l’actual claustre posterior).
Albarca -Priorat-
(Cornudella de Montsant, Priorat)
Poble (815 m alt), en procés de despoblament. Esta emplaçat sobre el coll d’Albarca (774 m alt), unió del Montsant amb les muntanyes de Prades i pas de la carretera de Reus a les Garrigues, on embranca amb la que s’adreça a Prades.
A l’època musulmana hi havia hagut un castell; la serra del Montsant era coneguda amb el nom de muntanyes d’Albarca fins poc després de la conquesta cristiana del segle XII.
Vilella Baixa, la (Priorat)
Municipi del Priorat (Catalunya): 5,62 km2, 218 m alt, 200 hab (2017)
Situat a la vall del riu de Montsant, a la seva confluència amb la riera d’Escaladei, accidentat pels vessants meridionals de la serra de Montsant. El territori és format encara per les llicorelles típiques del Priorat històric. La superfície inculta és ocupada per bosc, garriga i pasturatges.
Els conreus més estesos són els de vinya i d’ametllers, seguits dels d’oliveres i de cereals. Avicultura. Petita indústria, derivada de l’agricultura (molins d’oli i elaboració de vi). Àrea comercial de Reus. Població en descens.
El poble és a l’esquerra del riu de Montsant, a la mateixa confluència amb el riuet d’Escaladei; església parroquial de Sant Joan Baptista. El lloc formà part de la baronia de Cabacés.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Vilella Alta, la (Priorat)
Municipi del Priorat (Catalunya): 5,15 km2, 327 m alt, 127 hab (2017)
Situat dins el Priorat històric, als vessants meridionals de la serra de Montsant, a les ribes de la riera d’Escaladei, que travessa el terme en direcció nord-est – sud-oest, abans d’afluir al riu de Montsant, a la Vilella Baixa. El territori és format per les típiques llicorelles de la comarca. La superfície inculta és ocupada per pasturatges, bosc i garriga.
L’agricultura ocupa poc menys de la meitat del territori, amb conreus de secà (oliveres, vinya, ametllers, avellaners i cereals) i de regadiu, que ocupa només 4 ha. El 70% de la terra és explotada en règim directe, i la resta, en arrendament. Ramaderia ovina i porcina. Hi ha un fort procés de despoblació. Àrea comercial de Reus.
El poble és aturonat a l’esquerra del riuet d’Escaladei; l’església parroquial és dedicada a santa Llúcia.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Dades dels Països Catalans 