(Baix Camp / Priorat)
(o el Mirador) Cim (922 m alt) de la Serralada Pre-litoral Catalana.
Situat al sud de les muntanyes de Prades, termenal dels municipis d’Alforja, Arbolí, Porrera i Cornudella de Montsant.
Arxiu d'etiquetes: Priorat
Llena, serra la
(Conca de Barberà / Garrigues / Priorat)
Alineació de la Serralada Pre-litoral Catalana, situada al límit de les tres comarques. S’estén en direcció oest-est, amb inclinació cap al nord, paral·lela a la costa.
Separa les conques dels rius Montsant, Set (ambdós subafluents de l’Ebre) i Francolí; els vessants septentrionals són accidentats per valls profundes de flancs abruptes, i els meridionals dominen les gorges del Montsant.
Està constituïda per conglomerats dipositats pels rius, que assenyalen el límit del mar eocènic, i actualment forma part de les costes que voregen la depressió Central.
El relleu és acusat a causa de les diàclasis i del pendent pronunciat de les pudingues; assoleix 1.023 m a la punta Curull.
Llaberia, serra de
(Baix Camp / Priorat / Ribera d’Ebre)
Relleu orogràfic del prelitoral del sistema Mediterrani Català, situada entre les tres comarques. Forma part de les serres que separen la cubeta de Móra del Mediterrani.
S’estén perpendicularment a la serra de Montalt i a la costa, en direcció nord-sud, amb inclinació cap a l’est. Els replans són tabulars, en forma de mola.
Assoleix 914 m alt, a la mola de Llaberia.
Fraguerau
3 Respostes
Congost del riu Montsant, entre la serra la Llena i el massís de Montsant.
Segons tradició, hi habità fra Guerau Miquel, amb fra Joan i altres anacoretes. En realitat, el 1192, fra Guerau rebé la possessió i el domini d’una bona part del Montsant, entre l’ermita de Sant Bartomeu i la de Santa Maria de Montsant; el 1210 cedí una part de la seva concessió als Balbs de Lleida perquè hi fos edificat un monestir, i ell es retirà vers Bonrepòs.
Segons la llegenda, fra Guerau habità en una gran balma o cova del congost, on edificà l’ermita de Sant Bartomeu, encara subsistent, i la de Santa Maria, ja desapareguda.
Filador, abric del
Jaciment. Ofereix una seqüència cronològica de tot el període epipaleolític a Catalunya, en les seves diverses fàcies, fins al neolític inicial.
Fou excavat per Salvador Vilaseca entre els anys 1930 i 1960 (intermitentment) i, d’ençà del 1979, ho fou per Josep Maria Fullola.
Espasa, l’ -Priorat-
Poblat ibèric, situat als vessants sud i oest de la serra de l’Espasa.
Força destruït pels treballs agrícoles, els materials recollits per Abdó Barceló i publicats per Lluïsa Vilaseca pertanyen als segles III-I aC i es conserven al Museu Municipal de Reus.
Conreria d’Escaladei, la
(la Morera de Montsant, Priorat)
Poble, a la dreta del riuet d’Escaladei, a l’indret de l’antiga conreria de la cartoixa d’Escaladei, on passa el camí d’accés.
Hi ha, al voltant d’una gran plaça, la casa de la procura, que fins a l’exclaustració (1835) fou habitada pel monjo conreador i pels conversos, l’església romànica (la Mercè), les antigues cases dels conreadors i dels menestrals de servei de la cartoixa, i els magatzems i les quadres; aquestes darreres dependències han estat convertides, en part, en cases del nou poble (anomenat inicialment la Unió d’Escaladei) creat el 1843 per Antoni Niubó, que comprà a l’estat les terres i l’antiga conreria del monestir.
Ha rebut, oficialment, el nom de la Cartoixa d’Escaladei.
Coll de Mònecs, el
Partida, al vessant oriental de serra la Llena, dominada per una roca enorme que conté algunes coves amb vestigis de murs i cel·les d’un asceteri, probablement habitat per monjos reclosos ja des de l’època visigòtica, car ja hi havia ermitans en aquest indret a mitjan segle XII, anteriors a la conquesta catalana, els quals foren la base dels primers ascetes de Bonrepòs i Escaladei.
Bonrepòs -Priorat-
(la Morera de Montsant, Priorat)
Monestir cistercenc femení (Santa Maria de Bonrepòs), situat sota el cingle de la Falconera.
Fundat el 1215 com a filial de Vallbona, amb monges de Santa Maria del Montsant, al voltant de Guilleuma, muller del lleidatà Pere Balb; llur filla Anglesa en fou la primera abadessa.
Subsistí fins al 1473; les escasses monges que hi havien passaren a Vallbona, i els béns foren repartits entre Escaladei i Santes Creus.
Abans d’esdevenir monestir hi hagué (des de 1180-90) una comunitat d’eremites, d’ambdós sexes, que intentà d’estabilitzar-se com a fundació regular el 1202.
Resten alguns vestigis de l’antic monestir al mas de Sant Blai; és possible que el seu claustre fos traslladat a Santes Creus (l’actual claustre posterior).
Albarca -Priorat-
(Cornudella de Montsant, Priorat)
Poble (815 m alt), en procés de despoblament. Esta emplaçat sobre el coll d’Albarca (774 m alt), unió del Montsant amb les muntanyes de Prades i pas de la carretera de Reus a les Garrigues, on embranca amb la que s’adreça a Prades.
A l’època musulmana hi havia hagut un castell; la serra del Montsant era coneguda amb el nom de muntanyes d’Albarca fins poc després de la conquesta cristiana del segle XII.
Dades dels Països Catalans 