Arxiu d'etiquetes: prehistòria

Casots, els -jaciment-

1 Resposta

(Subirats, Alt Penedès)

Jaciment paleontològic del Miocè inferior, datat en uns 17 milions d’anys. Fou descobert l’any 1989 fruit d’uns rebaixos per a la plantació de vinya.

El context geològic correspon a un antic llac miocènic, en el qual s’han trobat una gran quantitat de restes de vertebrats fòssils. Destaquen dues comunitats faunístiques, l’una vinculada a zones humides i l’altra d’origen africà.

D’altra banda, hi trobem elements faunístics producte de l’evolució de les comunitats oligocèniques.

Tota aquesta munió d’herbívors eren atacats per una sèrie de depredadors, el més temut dels quals fou un cànid de la mida d’un gos gegant amb una dentició superior típicament úrsida.

Carreres, bora gran d’en

3 Respostes

(Serinyà, Pla de l’Estany)

Cova, que forma part d’un grup on hom ha trobat jaciments paleolítics.

És la que ha proporcionat els materials més importants de la indústria magdaleniana del nord de Catalunya, en part microlítica.

Sobresurten, al costat de les peces de sílex, els instruments fets d’os i de banya.

Canalda

4 Respostes

(Odèn, Solsonès)

Poble (1.153 m alt), situat sobre la serra de Canalda (contrafort meridional de la serra del Port de Comte), a la dreta de la riera de Canalda (que neix als prats de Bacies i s’uneix a la rasa d’Encies, afluent de la ribera Salada).

Domina el poble, a l’oest, l’alta cinglera del puig Sobirà de Canalda (1.943 m alt), dita la roca de Canalda (hi ha hagut tradicionalment habitatges troglodítics), i al nord, la de la serra de Querol, al peu de la qual s’estenen els prats de Canalda, destinats a pastura i al conreu de patates, on hi ha el refugi de Canalda.

L’església (Sant Julià) és del segle XII; la parròquia ja és esmentada el 839. El castell de Canalda pertanyia al vescomtat, després comtat i ducat, de Cardona.

Can Roqueta

1 Resposta

(Sabadell, Vallès Occidental)

Assentament i necròpoli de l’edat del bronze i primera edat del ferro.

Les excavacions realitzades a partir del 1995 revelaren l’existència de 103 estructures, que corresponen a fons de cabanes i de sitges datables entre l’edat del bronze inicial i la primera edat del ferro.

Les restes indiquen una ocupació intermitent, pròpia d’un règim de vida semisedentari, basat en la ramaderia i l’agricultura d’artiga.

Molt a prop, a la finca de Can Piteu, s’hi documentà una necròpoli d’incineració de l’època del bronze final i primera edat del ferro amb més de 1.200 tombes.

Can Llobateres

Deixa un comentari

(Sabadell, Vallès Occidental)

Jaciment del Miocè superior, datat en uns 9 milions d’anys. Fou descobert al final dels anys 1920 per R. Arqués i Miquel Crusafont.

Can Llobateres ha posat al descobert una importantíssima fauna de mamífers fòssils, i destaca la troballa de restes de l’esquelet d’un hominoide primitiu del gènere Dryopithecus, així com nombroses restes dentals.

És així mateix l’estratotip de l’estatge Vallesià, definit pel mateix Miquel Crusafont, i que és l’equivalent continental del Tortonià.

Camarasa i Fontllonga

Deixa un comentari

(Àger, Noguera)

Jaciment fossilífer del Cretaci superior, de l’edat del Maastrichtià, els materials sedimentaris del qual són compresos entre els 74 i els 66,5 milions d’anys. Els estudis de paleomagnetisme i bioestratigrafia confirmen una edat propera al límit entre els períodes cretaci i terciari.

Les restes mandibulars d’un primitiu hadrosaure fan pensar que els hadrosaures europeus foren poblacions endèmiques i aïllades de les del nord d’Amèrica i Asia del Cretaci inferior.

Cal Guardiola

Cal Guardiola

Deixa un comentari

(Terrassa, Vallès Occidental)

Jaciment del Plistocè inferior.

Fou excavat l’any 1997, fruit de la important concentració de material fossolífer aparegut durant els rebaixos de l’ampliació de la Mútua Sanitària d’aquesta localitat.

Un seguit d’esllavissades procedents de l’àrea actual de Matadepera propicià la conservació d’una variada fauna d’un estadi climàtic temperat. Entre aquesta fauna es trobaren animals vinculats a zones humides colindants, com els hipopòtams i els peixos; d’altres més relacionats amb zones boscoses, com els cérvols gegants i les daines; i d’altres més propis d’espais oberts, com el cavall de Stenon, l’elefant i un simi macaco.

Aquesta varietat d’herbívors eren depredats per les hienes de mossell curt, per l’ós i per petits depredadors com el linx, la guineu i el gos.

L’excepcional conservació de les restes vegetals permeté conèixer millor la vegetació de la Terrassa d’ara fa entre 1,8 milions i 800.000 anys.

Banyoles, mandíbula de

4 Respostes

(Banyoles, Pla de l’Estany)

Mandíbula d’un home de Neanderthal, descoberta prop de l’estany de Banyoles, la primera trobada a Catalunya (1887); fou recollida per Pere Alsius entre els dipòsits sedimentaris de l’antillac, d’una extensió més gran que l’actual.

Es conserva a la Col·lecció Prehistòrica Alsius de Banyoles.

Associació Catalana d’Antropologia, Etnologia i Prehistòria

1 Resposta

(Barcelona, 1923 – 1926)

(ACAEP)  Entitat científica. Creada a la Universitat de Barcelona, per tal d’agrupar les activitats del laboratori d’antropologia, l’arxiu d’etnografia i folklore i el seminari de prehistòria.

Publicà un “Butlletí”, amb col·laboracions dels més eminents especialistes, així com notícies d’interès científic i recensions bibliogràfiques.

Ampurias

1 Resposta

(Barcelona, 1939 – 1983)

Revista de prehistòria i arqueologia. Publicada en llengua castellana, editada anualment pel Museu d’Arqueologia de Barcelona.

Fundada per Martín Almagro (que del 1939 al 1954 dirigí el Museu d’Arqueologia i les excavacions d’Empúries); hi publicaren importants historiadors.

A partir del 1983 es digué Empúries.