Arxiu d'etiquetes: prehistòria

Roca, puig d’en

Deixa un comentari

(Girona, Gironès)

Jaciment a l’aire lliure del Paleolític Inferior.

Esteve i Gálvez, Francesc

Deixa un comentari

(Castelló de la Plana, 1907 – 20 març 2001)

Professor d’història a l’institut d’ensenyament mitjà d’Amposta i després al de Castelló de la Plana. Ha estudiat la prehistòria de les comarques del nord del País Valencià i del Baix Ebre.

Entre altres obres seves cal destacar Un poblado de la primera edad del hierro en la Plana de Castellón (1944), Cerámica de cuerdas en la Plana de Castellón (1955), Los sepulcros de la Jonquera (1965), La cueva sepulcral del Calvario d’Amposta (1966), La necrópolis de El Bovalar (1966), El abrigo rupestre del Assud de Almazora y su yacimiento arqueológico (1969) i La necrópolis ibérica de la Oriola, cerca de Amposta (Tarragona) (1974).

Cingle, cova del

Deixa un comentari

(Tivissa, Ribera d’Ebre)

Cova natural, amb pintures del grup de les pintures rupestres de Tivissa.

Viver, reclau -Pla de l’Estany-

1 Resposta

(Serinyà, Pla de l’Estany)

Jaciment. És la cova situada més al nord de tot el conjunt de Serinyadell, a la cornisa de la terrassa travertínica Usall-Espolla. És la que millor conserva el seu aspecte original.

Està dividida en dues sales, l’entrada que encara conserva el sostre intacte, i la galeria que té gran part del sostre enfonsat. Les primeres ocupacions són de l’inici del paleolític superior, i la darrera ocupació paleolítica és d’uns 15.000 anys.

Posteriorment, durant el neolític i l’edat del bronze, la cova fou utilitzada puntualment com a refugi, magatzem de cereals o lloc d’enterrament.

Ulldecona, abrics d’

Deixa un comentari

(Ulldecona, Montsià)

(o abrics de l’Ermita)  Zona arqueològica, a la serra de la Pietat, integrada per onze abrics neolítics que configuren el més important conjunt d’art rupestre llevantí de Catalunya.

Especial rellevància té l’abric I, el més extens (amb un total de 95 figures) i ben conservat: al plafí principal, que consta de 56 figures, hi ha plasmades diverses escenes de caça mitjançant formes estilitzades de gran dinamisme.

Les pintures més antigues daten probablement del -6000 o -5000, i les més recents pertanyen ja a l’edat del bronze (entre el -2000 i el -1000). En conjunt, mantenen un paral·lelisme estilístic amb les pintures rupestres de les coves del Maestrat.

Enllaç web: abrics de l’Ermita

Tuna, bora

Deixa un comentari

(Sant Martí de Llémena, Gironès)

Jaciment de l’Edat del Bronze, situat en una cova natural prop de Llorà.

Estigué habitada des del neolític, i s’hi ha trobat restes d’aquell període, de l’edat del Bronze final, de l’edat del Ferro i també ibèriques.

Torre Filella, camp d’urnes de

Deixa un comentari

(Lleida, Segrià)

Necròpolis del Bronze Final. Per la modificació actual del terreny i la destrucció del camp d’urnes, és impossible actualment donar una descripció del jaciment.

De les descripcions conservades podem deduir que es tracta d’un camp d’urnes en el qual cada enterrament està protegit per una llosa de coberta, i a vegades per còdols.

Els materials conservats, recuperats en el moment de la destrucció, s’aproximen a una cronologia del segle VII aC. Hi ha referències de l’aparició en el moment de la destrucció d’uns vint enterraments.

Toll, cova del

2 Respostes

(Moià, Moianès)

Cavitat natural, en la qual es troba un jaciment arqueològic. Originada per l’acció de l’aigua subterrània sobre la roca calcària, la gruta té una llargada de més de 1.100 m, tan sols visitable parcialment.

Fou habitada des del paleolític fins a l’edat del bronze i algunes parts foren emprades com a necròpoli.

Al Museu de Moià hi ha una reproducció de la cova i es conserven les restes arqueològiques trobades.

Enllaç web: Coves del Toll

Sugranyes, jaciment de

Deixa un comentari

(Reus, Baix Camp)

(o bòbila de Sugranyes)  Jaciment a l’aire lliure, on s’han trobat restes del Paleolític mitjà o període mosterià, al costat de l’autovia de Tarragona. Força prop, a la Bòbila dels Cavallets, s’han trobat també estris de pedra.

Els dos jaciments tenen expectatives però encara no han estat explorats adequadament.

sepulcres de fossa, cultura dels

1 Resposta

(Catalunya)

Nom de la segona fase del Neolític. Anomenada així perquè tot el que s’ha trobat d’aquesta cultura són les necròpolis.

Segons M. Tarradell, aquesta denominació arqueològica s’atribuïa als pobladors que colonitzaren la plana i visqueren als poblats. Bosch i Gimpera ja havia parlat de l’existència a Catalunya del grup-cultura d’Almeria, denominació que va ser canviada per la de sepulcres de fossa.

L’existència de tombes individuals o de parella, amb cossos posats de costat, presentava una especificitat que fou estudiada per M. Fusté, que donà a les restes humanes una caracterització antropològica. El registre d’aquesta cultura era característic del litoral i del prelitoral catalans, però també era ben representat al Pirineu.

Els aixovars funeraris es componien de ceràmiques, sílexs tallats i ornamentació. La necròpolis de Sant Julià de Ramis (cai i cova de les Gorges) ofereix un registre molt significatiu d’aquesta cultura.