Arxiu d'etiquetes: polítics/ques

Sanxo, Vicent *

Deixa un comentari

Veure> Vicent Sancho i Cobertores  (polític liberal i militar valencià, 1784-1860).

Santonja i Crespo, Lluís

2 Respostes

(Biar, Alt Vinalopó, 25 agost 1823 – València, 7 maig 1897)

Polític. Es llicencià en dret a València (1844). Fou sovint diputat a corts per Villena i senador per Alacant.

Després del 1868, treballà activament a favor de la restauració dels Borbó. Alfons XII li ho recompensà amb el títol de marquès de Villagràcia.

El seu fill fou Josep Maria Santonja i Almela.

Santonja i Almela, Josep Maria

1 Resposta

(Biar, Alt Vinalopó, 13 novembre 1851 – València, 28 febrer 1906)

Polític. Fill de Lluís Santonja i Crespo. Fou segon marquès de Villagràcia. Estudià dret i amplià estudis a París i Brussel·les i fou un membre destacat del partit conservador. Com a tal fou diputat a corts (1877, 1879 i 1884).

El 1886 esdevingué el representant de Romero Robledo a València. Fou novament diputat (1896 i 1899) i senador (1903-05). Fou comte consort de Bunyol.

Santandreu i Sureda, Jaume

Deixa un comentari


(Manacor, Mallorca, 9 juny 1938 – )

Prevere (1960), escriptor, polític i activista social. Estudià al Seminari Conciliar de Sant Pere (1949-59). Exercí de missioner al Perú (1964-69), d’on sorgí la novel·la El denari del profeta (1988). Des del seu retorn a Mallorca s’ha dedicat intensament a la problemàtica derivada de la marginació social.

En política milità en partits comunistes i al Partit Socialista de Mallorca (1981-83), amb el qual es presentà a les eleccions autonòmiques del 1983. Posteriorment participà en la creació d’Esquerra Republicana de Catalunya a Balears, partit del qual fou president a les Illes (1988-92).

Ha publicat llibres de poemes: Dos pams d’home (1970) i novel·les: Camí de Coix (premi Ciutat de Palma 1979) i Mamil·la, encara (premi Andròmina 1984).

Santamaria i Martínez, Emigdi August

Deixa un comentari

(Elx, Baix Vinalopó, 1829 – Vallecas, Madrid, 1882)

Polític i escriptor. Fou funcionari de governació a Barcelona i Alacant (on fundà amb Pere Carratalà, la revista literària “El Duende”, 1858). Republicà, fou alcalde d’Elx (1865) i patí un llarg empresonament. Participà en les juntes revolucionàries del 1868 i en les guerrilles que actuaren a Oriola arran de la Revolució de Setembre.

Fou autor de la memòria Elche y la tempestad (1853), del drama en vers Las siete palabras del Redentor en la cruz (1850, en col·laboració amb Francesc Antoni Botella), així com de diversos poemes i fulls solts polítics.

Santa Cruz i Pacheco, Francesc

Deixa un comentari

(Oriola, Baix Segura, 11 maig 1797 – Madrid, 31 agost 1883)

Polític. Liberal, el 1820 formà part de la milícia nacional. Després de la insurrecció del 1840, fou cap polític de la junta de govern de Terol fins el 1843. El 1851 fou diputat per Albarrasí, i durant el govern d’Espartero fou ministre de governació (1854). El 1856 ocupà el ministeri de finances, i el 1858 fou de nou elegit diputat per Albarrasí.

Es mostrà partidari de Carles O’Donnell i fou nomenat president del Tribunal de Cuentas (1858) i més tard governador del Banco de España. El 1869 tornà al congrés, on defensà la unitat religiosa i es mostrà partidari d’Amadeu de Savoia. Durant la Restauració encapçalà el grup liberal centralista, i el 1876 fou nomenat senador vitalici.

Sancho i Cobertores, Vicent

1 Resposta

(Petrés, Camp de Morvedre, 5 abril 1784 – Madrid, 29 maig 1860)

Polític i militar. Tenia estudis de teologia i dret. Combaté la invasió napoleònica. Assoliria el grau de brigadier. Fou membre de la Junta Consultiva del regne (1820). Era diputat a Corts. Ocupà alguns càrrecs públics. Emigrà a França el 1823, a causa del seu ideari liberal.

És autor de les obres Ensayo de una constitución militar (1813) i Organización de las milicias nacionales (1814).

Sanchis i Pascual, Francesc

Deixa un comentari

(Xàtiva, Costera, 5 octubre 1866 – Godella, Horta, 17 novembre 1934)

Socialista. Tipògraf de professió, presidí la Federació Socialista Valenciana i fundà el seu òrgan “República Social” (1831).

El 1931 fou elegit diputat a les corts constituents pel PSOE.

Sanchis i Bergon, Josep

1 Resposta

(Alhucemas, Marroc, 18 abril 1860 – València, 1926)

Metge i polític. Llicenciat en medicina (1881), s’especialitzà en malalties nervioses i assolí un gran relleu professional. Fou president del Col·legi de Metges de València i de la Federació Espanyola de Col·legis Mèdics.

Afiliat al partit liberal, fou alcalde de València (1906-07) i patrocinà la fundació de l’Associació Valenciana de Caritat (1906), que presidí. Publicà nombrosos treballs en revistes mèdiques.

Fou pare de Josep Sanchis i Banús.

Sanchis i Banús, Josep

1 Resposta

(València, 3 juny 1893 – Ibi, Alcoià, 22 juliol 1932)

Metge i polític. Fill de Josep Sanchis i Bergon. Estudià magisteri, medicina i ciències físiques i químiques a València. Instal·lat a Madrid, s’especialitzà en malalties mentals i fou catedràtic de psiquiatria.

Pertanyia al PSOE des del 1928 i presidí la casa del poble madrilenya. Fou diputat (1931) a les corts constituents de la Segona República, s’hi distingí per les seves intervencions sobre la llei del divorci. Dins el partit tracta de conciliar les diverses tendències; alguns medis postularen que substituís en la presidència Julián Basteiro.

Publicà diversos articles científics i és remarcable la seva conferència Por que soy socialista (1930).