Arxiu d'etiquetes: poetes/ses

Garriga i Boixader, Ramon

1 Resposta

(Vic, Osona, 21 novembre 1876 – Samalús, Vallès Oriental, 22 març 1968)

Poeta i eclesiàstic. És retirà a Samalús i visqué en contacte amb la natura. Fou proclamat Mestre en Gai Saber (1926).

Publicà Del meu dietari (1908), Contes blancs (1909), Estampes i calcomanies (1911) i estrenà Cronos o la moneda d’or (1951). La seva poesia recull el sentit popular de la vida religiosa i el lèxic i l’esperit arcàdic de la pagesia.

Foren germans seus:

Àngel Garriga i Boixader  (Vic, Osona, 1866 – Lleida, 1929)  Escriptor. Fou rector de Cerdanyola del Vallès, on tingué per vicari al seu germà Ramon.

Josep Garriga i Boixader  (Santa Maria de Miralles, Anoia, 1875 – Barcelona, 1927)  Pintor i eclesiàstic. Fou deixeble de Francesc d’A. Galí. Conreà la pintura d’inspiració religiosa.

Garriga i Barata, Francesc

Deixa un comentari

(Sabadell, Vallès Occidental, 26 abril 1932 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 4 febrer 2015)

Poeta. Simbolista i existencial.

Ha publicat Entre el neguit i el silenci (1959), Foc nostre, somni… (1960), Paraules (1962), Paraules cap al tard (1973) i Els colors de la nit (1990).

Garret, Benet

1 Resposta

(Barcelona, vers 1450 – Nàpols, Itàlia, 1514)

Humanista i poeta en llengua italiana. Conegut amb el nom d’Il Cariteo.

Vers el 1468 anà a la cort de Nàpols i fou acollit a l’Accademia Pontaniana. El 1486 fou nomenat conservador del segell reial, i després (1495) fou secretari de Ferran II de Nàpols.

Mort el rei i caigut el regne a mans franceses, se n’anà a Roma. Tornà quan Gonzalo de Córdoba el féu governador de Nola.

Escriví versos amorosos i polítics: Endimione (1506), d’un gran rigor formal i reeixida manifestació de la poètica petrarquista. Alhora hi evocà les lluites polítiques i els records de la seva Barcelona nadiua.

Gaiter del Llobregat, Lo

Deixa un comentari

Pseudònim amb què Joaquim Rubió i Ors signava les seves poesies en català que publicà a partir del 1838 en el “Diario de Barcelona” (recollides en un volum el 1841).

En fou feta una edició poliglota, en quatre volums (1888-1902).

Fruits saborosos, Els

2 Respostes

(Catalunya, 1906)

Llibre de versos de Josep Carner, que el consagrà com a poeta del Nou-cents.

Meresqué elogis de Joan Maragall, Miquel dels Sants Oliver i una horaciana de Miquel Costa i Llobera.

Esdevingué un model per als escriptors joves i, coincidint amb la publicació del Glosari, de Xènius, i Horacianes, de Costa i Llobera, contribuí a arraconar el modernisme i a desvetllar una nova sensibilitat clàssica.

Lligant el destí de cada fruit al d’una figura humana, incorpora, sota la influència d’Albert Samain, elements del simbolisme francès i certes ressonàncies orientals.

Franquesa i Gomis, Josep

5 Respostes

(Barcelona, 1 desembre 1855 – 6 novembre 1930)

Poeta i assagista. Catedràtic de literatura a la universitat de Barcelona.

Col·laborador de “La Renaixença”, “Joventut”, etc. i fundador de “La Il·lustració Catalana”, “La Llar” i “La Família Cristiana”. Presidí la Lliga de Catalunya.

Poeta menor, fou proclamat mestre en Gai Saber el 1883. Publicà l’assaig Estudio de Ausias March y de sus obras (1884) i una versió d’Electra (1912), de Sòfocles.

Fraire de joi e sor de plaser

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV)

Poema anònim català en octosíl·labs apariats, possiblement de la segona meitat del segle XIV.

La narració, basada en el tema folklòric de la Bella Dorment, introdueix molts elements meravellosos; és escrita en un català aprovençalat amb agilitat i gràcia, malgrat un cert desordre d’exposició.

Forner i Escobet, Climent

Deixa un comentari

(Manresa, Bages, 31 octubre 1927 – )

Poeta i eclesiàstic. Estudià al seminari de Solsona i fou un dels fundadors de “L’Infantil”.

La seva poesia, d’un gran rigor formal, aplega, alhora, mostres de la quotidianitat i elements metafísics i religiosos. Ha traduït Guillem de Berguedà i altres trobadors (1986) i ha donat a conèixer un seguit d’escriptors berguedans moderns.

Ha publicat també contes infantils i des dels seus articles a la premsa ha propugnat una justificació cristiana del nacionalisme català, que sovint ha suscitat polèmiques.

Fou guardonat amb el premi d’Honor Jaume I d’actuació cívica (1977) i amb la Creu de Sant Jordi (1999).

Publicà Fulls en el Full (1998), un recull d’escrits seus apareguts durant 25 anys al full diocesà de Solsona.

Fonts i Fortuny, Marià

Deixa un comentari

(la Canonja, Tarragonès, 14 novembre 1822 – Reus, Baix Camp, 21 desembre 1889)

Poeta i periodista. Fou director-fundador del “Diari de Reus”.

Formà part de l’antologia d’Antoni de Bofarull Els trobadors nous (1858). Guanyà accèssit als Jocs Florals restaurats de 1859. Als de 1860 guanyà la Viola amb el poema Jesucrist.

Dirigí “El Eco del Centro de Lectura” de Reus i col·laborà a “Lo Gai Saber” i al “Calendari Català”.

Fons i Vilardell, Pere

Deixa un comentari

(el Palà de Torroella, Navàs, Bages, 23 juliol 1955 – )

Poeta i narrador. Coordinador de la revista literària “Faig”.

La seva poesia és de caire realista: Espellifada solitud (1975), Aquesta música porosa (1977), Bumerang (1980) i En ambre (1982). L’home pedra (1985) és el seu primer llibre de narracions.