(Carlet, Ribera Alta, 12 agost 1906 – Palma de Mallorca, 29 gener 1992)
Poeta. Germà de Francesc Xavier. Publicà poesia a les revistes “El Vers Valencià”, de Josep M. Bayarri, i “Acció”.
És autor dels llibres Instantànies (1936), Polsina d’hores (1949), A temps de cor (1951), Foc (1952) i Batecs al tròpic (1984).
(Castella ?, segle XV – Nàpols, Itàlia, segle XV)
Poeta en castellà de la cort d’Alfons IV de Catalunya a Nàpols.
Diverses poesies seves són a l’anomenat Cancionero de Lope de Stúñiga (publicat el 1872): algunes de dedicades a Lucrèzia d’Alagno, favorita del rei, i una elegia, Por la muerte de Joamot Torres, capitán de los ballesteros del rey, etc.
A Roma ha estat editada (1967) tota la seva obra coneguda.
(Maó, Menorca, 1748 – 1826)
Poeta popular. Teixidor d’ofici. Tingué gran facilitat versificadora i es destacà com a glosador.
Deixà inèdits dos tractats de tema religiós: Plàtica que ensenya el camí del cel (1794) i Mètode pràctic per fer una bona confessió (1803).
Potser fou el pare de Guillem Cardona i Pons (Menorca ?, segle XVIII – Maó, Menorca, 1866) Glosador. Autor d’unes Cobles fetes sobre la vinguda de SSMM i real família en Maó el dia 18 de setembre de 1860 (Maó, 1861) i de moltes gloses.
Veure> Ferrando de la Càrcel, Miquel (poeta mallorquí, segles XVI-XVII).
(Illes Balears, segle XVI – Palma de Mallorca, 1594)
Poeta popular. Era teixidor d’ofici.
És autor d’un Tractat dels vicis i mals costums de la present temporada. És un poema en dos-centes vint-i-cinc quinteres, reimprès algunes vegades.
(Palma de Mallorca, segle XVI – 1554)
Metge i poeta en castellà. Doctor en arts i medicina.
És autor del Libro del arte de las comadres (Mallorca 1541), un dels primers escrits sobre el tema en llengua moderna, que tingué una influència important en el desenvolupament de l’obstetrícia i la pediatria a la península Ibèrica.
Un poema seu, dedicat a Carles I amb motiu de la visita d’aquest a Mallorca, fou publicat el 1863.
(València, 1630 – segle XVII)
Poeta en català i en castellà. Participà als certàmens poètics celebrats a València el 1665, el 1667 i el 1668.
Figuren poesies seves en diverses edicions de l’època fins al 1686.
(Algaida, Mallorca, 5 agost 1907 – Palma de Mallorca, 17 desembre 1954)
Autor teatral i poeta. Usà el pseudònim de Mingo Revulgo. Les seves nombroses comèdies “regionals” han estat molt representades a Mallorca.
Cal remarcar-ne L’amo de son Magraner (1952) i la sarsuela El carrer de ses tres roses (1952), amb música de Pere Deyà.
Fou el pare de Llorenç Capellà i Fornés.
(l’Alguer, Sardenya, 15 desembre 1921 – Càller, Sardenya, 23 agost 2004)
Músic i poeta. Germà d’Àngel.
Autor de Lo país meu i de les composicions del disc Bella Alguer i Canta l’Alguer (Barcelona 1963), algunes d’elles cantades per la seva filla Rita Cao i el Grup Coral de l’Associació Catalana d’Itàlia, del qual ha estat director.
(l’Alguer, Sardenya, 31 març 1914 – Càller, Sardenya, 28 desembre 1983)
Poeta. Germà d’Antoni. Guanyador de diversos premis literaris. Col·laborà, en català i en italià, a “La Nova Sardegna”, de Sàsser.
Es donà a conèixer als Jocs Florals de l’Alguer (1961) amb el poema Les oracions. És autor, entre d’altres, del llibre de poemes Flors del camp (1969).
Dades dels Països Catalans 