Arxiu d'etiquetes: poetes/ses

Falcó i Segura, Jaume Joan

1 Resposta

(València, 1522 – Madrid, 31 agost 1594)

Poeta i matemàtic. Comanador de Montesa (1559), lloctinent del darrer mestre Pere Lluís Galceran de Borja i primer lloctinent general de Montesa en revertir l’orde a la corona (1593).

La seva producció poètica, en llatí, publicada pòstumament (Operum poeticarum, València, 1600), manifesta la seva vinculació a l’esperit de la Contrareforma. És autor també del tractat De quadratura circuli (1587).

Fou el pare de Jaume Joan Falcó (València, 1565 – 1641)  Frare dominicà. Escriví en llatí i en castellà. Fou cronista del seu convent a València, i autor de diverses obres religioses.

Esplugues, Francesc Joan d’

Deixa un comentari

(València, segle XVI – segle XVII)

Poeta. Generós, jurat i conseller de València. Fou un dels fundadors de l’Acadèmia dels Nocturns, de la qual fou secretari amb el sobrenom de Descuido.

Algunes composicions seves, en castellà, figuren en el Cancionero de l’Acadèmia (1605-06) i en una de les justes poètiques publicades per Bernat Català de Valeriola (1602).

Espinosa, Nicolau

Deixa un comentari

(València, 1525 – després 1566)

Poeta en castellà. Escriví una continuació de l’Orlando Furioso d’Ariosto, sota el títol de La segunda parte de Orlando (Saragossa, 1555), poc adient, per cert, amb l’esperit i la línia narrativa del poema imitat.

Espí i Valdés, Adrià

Deixa un comentari

(Alcoi, Alcoià, 4 maig 1940 – 13 abril 2022)

Historiador de l’art i poeta. Es doctorà en filosofia i lletres a València.

En poesia ha publicat Boira als ossos (1965), Voces de silencio (1966), Poemari festiu (1987) i El fill i la festa (1990).

Cap del seminari d’història de l’art del Centre d’Estudis Universitaris d’Alacant (1968). Té estudis sobre etnologia i folklore, però dins la seva bibliografia, ja nombrosa, sobresurten els treballs sobre pintors valencians del segle XIX, entre els quals Vida y obra del pintor Gisbert (1971).

Espejo, Lope de

Deixa un comentari

(Oriola, Baix Segura, segle XV – Nàpols ?, Itàlia, segle XV)

Poeta i literat. Estudià humanitats a València i es doctorà en teologia. Posteriorment passà a viure a Itàlia. El 1453 residia a Nàpols.

És autor d’una Historia de primi Ré delli Regni de Napoli e d’Aragona, obra que dedicà a Alfons, duc de Calàbria (després Alfons II de Nàpols), i de nombroses poesies en llatí.

Escrivà d’Íxer i de Montpalau, Onofre

3 Respostes

(València, 1638 – 18 desembre 1688)

Erudit i poeta. Comte de l’Alcúdia i comte consort de Xestalgar, baró de Xaló i de Gata i senyor de Ressalany. Fill de Gonçal Escrivà d’Íxer.

L’any 1685 fundà una acadèmia històrico-literària, que tingué els seus actes solemnes al palau reial de València (editats els del 1669 i el 1690).

Publicà, anònima, l’obra d’erudició vària Clarín de la fama (1683) i deixà inèdits un munt de manuscrits d’història, de política i de poesia.

El seu fill i successor fou Baltasar Escrivà d’Ìxer i de Montsoriu (País Valencià, segle XVII)  Fou el tercer comte de l’Alcúdia i, com a hereu de la seva mare, comte de Xestalgar. Fou també majordom i conseller del rei. A la seva mort, els títols passaren als Castellví, comtes de Carlet.

Escrivà de Romaní i Ram, Joan

8 Respostes

(País Valencià, segle XV – València, 1503)

Dignatari i poeta. Fill d’Eiximèn Peres Escrivà de Romaní i Saranyó i de Beatriu Ram, i germà d’Eiximèn Peres. Mestre de Ferran II el Catòlic i ambaixador a Nàpols (1474-75) i a la Santa Seu (1497). Formà part de la famosa tertúlia de Berenguer Mercader.

També va prendre part en la redacció de Lo passi en cobles (1493). Escriví l’obra Quexa ante el dios de amor, així com la prosa rimada Lo juí de París i els poemes En contra d’Amor i Cobles de les Caterines.

És probable que sigui el comanador Escrivà, autor de poemes en català i castellà recollits en el Cancionero general (1511 i 1514) d’Hernando del Castillo, on hi figura la composició tan coneguda Ven, muerte tan escondida, posteriorment motiu de nombroses imitacions.

Escrivà de Romaní, Gaspar

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XVI)

Cavaller i poeta. Identificable amb un dels diferents Gaspars del llinatge Escrivà de Romaní. Pertangué al cercle de les justes poètiques de Bernat Català de Valeriola (a València el 1602).

Autor de dècimes, vuitenes i sonets cultistes i barrocs, publicats ocasionalment en reculls commemoratius de les beatificacions de Lluís Bertran i Tomás de Villanueva (1608, 1620), de la mort de Francesc Jeroni Simó (1614), etc.

Escrivà, Jaume -varis-

6 Respostes

Jaume Escrivà  (País Valencià, segle XIII)  Fill de Guillem Escrivà (mort d 1274). Documentat en 1272-73. Fou el pare de Guillem Escrivà (mort a 1329).

Jaume Escrivà  (País Valencià, segle XIII)  Marí. El 1293 fou tramés a l’estret de Gibraltar com a vice-almirall, amb dues galeres de València i assumint també el comandament superior sobre cinc galeres de Barcelona que duia Ramon Marquet. L’any següent, per l’agost, tornava a l’estret amb quinze galeres.

Jaume Escrivà  (País Valencià, segle XIV – abans 1348)  Senyor de l’escrivania de València. El 1323 anà a l’expedició per sotmetre Sardenya, a les ordres de l’infant Alfons, el futur rei Alfons III el Benigne.

Jaume Escrivà  (País Valencià, segle XIV – 1349)  Cavaller. Participà en l’expedició de Jaume II el Just contra Sardenya (1324).

Jaume Escrivà  (País Valencià, 1341 – 1400 ?)  Senyor de l’escrivania de València. Fill segon de Peirona Escrivà i de Pere Roís de Corella. El seu avi Jaume Escrivà (mort abans 1348) el féu hereu. Es casà amb Mateua de Montcada i foren els pares de Jaume Escrivà i de Montcada (País Valencià, segle XV)  Es casà el 1426 amb Isabel Joan i foren pares de de Ramon Guillem de Corella i de Pere Roís Escrivà i Joan  (País Valencià, segle XV – 1477)  Senyor de l’escrivania de València. Havent-li premort tres fills tinguts de la seva muller Isabel de Vilanova, en morir féu hereu el seu germà clergue, Ramon Guillem de Corella.

Jaume Escrivà  (País Valencià, segle XIV – segle XV)  Poeta. Identificable amb algun dels diferents Jaumes del llinatge Escrivà. Tres cançoners del segle XV li atribueixen una poesia en francès i d’altres en català aprovençalat, no totes, però, de paternitat segura. En la que comença amb Pusque demandat m’avets juga jocosament amb el seu cognom.

Jaume Escrivà  (País Valencià, segle XIV – segle XV)  Fill de Guillem Escrivà i Romeu i de Brunissenda. Fou el pare de Joan Escrivà (mort 1427).

Escola Satírica Valenciana

Deixa un comentari

(València, fi del segle XV – segle XVI)

Grup de poetes, que animaren els cercles literaris de l’època amb obres escrites sovint en col·laboració.

Entre altres se’n destaquen Bernat Fenollar i Jaume Gassull, autors d’una gran part de la producció del grup, caracteritzada pel to sarcàstic i fins obscè (Lo procés de les olives, Lo somni de Joan Joan, Col·loqui de dames, etc), per bé que també van escriure obres moralitzants com Escacs d’Amor i fins de tema religiós.

De formació culta, la majoria participaren en els certàmens literaris de l’època i s’hi donaren a conèixer.