Arxiu d'etiquetes: poetes/ses

Escola Mallorquina -poesia-

14 Respostes

(Illes Balears, segle XX)

Conjunt de poetes de la primera meitat del segle XX, vinculats especialment a la revista “La Nostra Terra” i cultivadors d’un humanisme d’arrel clàssica i mediterrània.

Els seus predecessors va ésser Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover i Maspons, i els membres més destacats del grup, Miquel Ramon Ferrà, Maria Antònia Salvà, Llorenç Riber, Guillem Colom, Joan Pons i Marquès, Miquel Forteza i, per bé que menys vinculat a ells, Bartomeu Rosselló i Porcel.

Després de la guerra civil també comptà amb Miquel Gayà, Llorenç Moyà i Miquel Dolç.

Uns trets comuns la caracteritzen: rigor formal, musicalitat, transfiguració del paisatge, mediterrianisme, herència hel·lènica i humanista en general, llengua depurada i literària, tot i que recull “l’agre de la terra”.

El noucentisme potencià el sentit i la importància de l’Escola, i Josep Carner, Bofill i Mates i, sobretot, el grup format entorn de “Catalunya” (1903-05), se’n feren ressó i promogueren els contactes i els viatges dels autors baleàrics a Barcelona.

Escacs d’amor

3 Respostes

(País Valencià, segle XV)

Debat poètic. Fet en col·laboració de Francí de Castellví, Narcís Vinyoles i Bernat Fenollar. Descriu una partida d’escacs entre els dos primers, en què cada peça del joc té una simbologia determinada.

Cada jugador escriu una estrofa per a cada jugada, explicant el moviment de les peces i la situació galant que així es crea. A continuació, Fenollar, en una tercera estrofa, exposa una llei del joc i un comentari moral a la jugada.

L’obra té en total seixanta-quatre estrofes (nombre de cases que té l’escaquer) de nou versos.

La composició, en realitat simple joc poètic, té una gran qualitat gràcies a l’habilitat versificadora dels autors.

Ermità de Cabrenc, l’ *

Deixa un comentari

Pseudònim del poeta rossellonès Emili Boix (1862-1922).

Erdozaín i Pons, Frederic

Deixa un comentari

(Maó, Menorca, 21 març 1908 – 30 gener 1961)

Actor, poeta i dramaturg. És autor del recull poètic Com un vol de falcons (1960), i de les obres teatrals Un estel ha caigut dins la mar i Margarida passeja pel jardí.

També féu una versió escènica de la novel·leta de Ruiz i Pablo L’amo en Xec de s’Ullastrar, que s’estrenà el 1961.

Emperador i Pichó, Vicent

Deixa un comentari

(València, 1730 – Ferrara, Itàlia, 1797)

Poeta. Jesuïta (1745), arran de l’expulsió de l’orde (1767) s’exilià a Ferrara.

És autor de diverses composicions pseudo-poètiques (una de les quals dedicada a sant Vicent Ferrer) i d’un poema heroic (La Carleida), inèdit, en lloança de Carles III de Borbó per la pau de Versalles (1783) i la renúncia de Gibraltar.

Egual i Miguel, Maria

2 Respostes

(Castelló de la Plana, 6 gener 1655 – València, 23 abril 1735)

Poetessa. Coneguda també com la marquessa de Castellfort.

Escriví en castellà un recull de poesies, dues comèdies, una lloa i un romanç a l’Adoració dels Reis.

Era casada amb Cristòfol Peris, marquès de Castellfort.

Duran i Saurina, Miquel

1 Resposta

(Inca, Mallorca, 1866 – 1953)

Publicista, poeta i impressor. Fundà el Círculo de Obreros Católicos (1900).

Dedicà especial atenció a les publicacions en català i creà diversos setmanaris (“Ca Nostra”, 1907-29; “La Veu d’Inca”, 1915-19).

Els seus llibres de versos, A flors de roella (1922), A la Mare de Déu de Lluc (1936), expressen els aires populars, la seva fe religiosa i la influència del paisatge.

Dies, Roderic

1 Resposta

(País Valencià, segle XV)

Poeta. Hom en conserva una resposta en tres estrofes i una tornada a una demanda de Bernat Fenollar (a la qual respongué també Ausiàs Marc), una cançó d’amor (De vui demà se’n va lo temps) i una dansa contra els tòpics amorosos de l’època.

Fou el pare de Ferran Dies.

Despuig i Rocafull, Bernat

2 Respostes

(Xàtiva, Costera, segle XV – València, 1537)

Mestre de Montesa (1506-37) i poeta. Nebot de Lluís Despuig i cosí d’Ausiàs Despuig, de molt jove intervingué amb una poesia en català al certament literari de València del 1474.

El 1506 succeí Francesc Sanç com a mestre de Montesa, i el 1507 Ferran II el Catòlic el nomenà ambaixador a Roma prop de Juli II per tal de sol·licitar la investidura de Nàpols per al rei i la seva segona muller Germana de Foix.

El 1521, durant la guerra de les Germanies, lluità contra els agermanats de Sant Mateu del Maestrat -propietat de l’orde de Montesa- fins a apoderar-se de la vila per la força de les armes, i entrà posteriorment a València amb l’exèrcit reial, després de la capitulació de la ciutat.

El poeta valencià Miquel Peres li dedicà la segona edició de la Vida de la Sacratíssima Verge Maria. Poesies seves foren editades el 1596 en la Historia de la adoración y uso de las Santas Imágenes, de Jaume Prades.

Despens, Andreu

Deixa un comentari

(Lleida, segle XV)

Poeta. Sostingué tençons amb els Masdovelles.