(València, segle XVII)
Poeta i sacerdot. Composicions poètiques seves, en castellà, però la majoria en català figuren al recull poètic Sacro Monte Parnaso, publicat sota el seu nom a València (1687).
Gonçales, Francesc Ramon
1 Resposta
Arxiu d'etiquetes: poetes/ses
Gomis -varis bio-
Joan Gomis (Illes Balears, segle XVI) Notari públic de Palma de Mallorca. Fill de Pere Gomis. Escriví l’interessant relació o Llibre de la benaventurada vinguda de l’emperador, rei don Carlos, en la seva Ciutat de Mallorca… (1542).
Miquel Joan Gomis (València, segle XVI – després 1570) Poeta i notari. Presentà al certamen de Santa Caterina, de València (1532), unes estances, en català, única obra literària seva coneguda.
Pere Gomis (Illes Balears, segle XV – segle XVI) Poeta i notari. Pare de Joan Gomis. El 1511 guanyà el certamen poètic celebrat a València en honor de Santa Caterina de Siena.
Gomila i Guasteví, Gumersind
(Maó, Menorca, 27 agost 1905 – Perpinyà, 22 març 1970)
Poeta i ceramista. Establert de jove a Perpinyà, tingué contacte amb el grup rossellonès La Nostra Terra i l’Institut d’Estudis Occitans.
Poeta neosimbolista, refinat, emprà sempre la llengua literària comuna: La sorra calenta (1943 i 1967), Llucifer, llegenda íntima (1966) i El vent fútil (1967).
Treballà molts anys a l’obrador de Sant Vicenç de Perpinyà, on coincidí amb el ceramista Lurçat.
Gomes i Corella, Vicent
(València, 1560/65 – 1638)
Cronista i poeta. Dominicà (1581), es doctorà en teologia a Tarragona (1592). Tornà a València i exercí el magisteri a la Universitat.
És autor de les relacions de festes i justes poètiques celebrades a València per la canonització de Ramon de Penyafort (1602), en honor del dominicà Domènec Anadon el 1606, juntament amb la seva biografia i uns quintets (1607), i amb motiu de la beatificació de Lluís Bertran (1609).
És també autor d’una biografia de sant Ambrós de Siena, a més a més de traduccions del llatí, de l’italià i del portuguès i de sermons, tot en castellà.
Girón de Rebolledo i de Vila-rasa, Alfons
(València, vers 1530 – 1607)
Poeta. Fill de Ferran Girón de Rebolledo i Ferrandis d’Herèdia, baró d’Andilla, i de Beatriu de Vila-rasa i de Vila-rasa. Era nebot i besnebot, respectivament, dels poetes Joan Boscà i Almogàver i Joan Ferrandis d’Herèdia i Dies de Calataiud.
Lligat al grup d’escriptors valencians que utilitzaven el castellà (hi ha poesies seves en obres com la Carolea, de Sentpere, o la Diana enamorada, de Gil i Polo), participà en alguns certàmens literaris.
També en castellà, i dins el camp de la literatura de la Contrareforma, escriví poemes com La pasión de nuestro señor Jesucristo según san Juan (1563) i El ochavario sacramental… en alabanza de aquella inefable maravilla de la eucaristía (1572), dedicat a Juan de Ribera.
Fou elogiat per Gil i Polo i Cervantes.
Gil-Albert i Simon, Joan
(Alcoi, Alcoià, 1 abril 1904 – València, 4 juliol 1994)
Poeta en castellà. Estudià dret i filosofia i lletres a València. Redactor de “Hora de España”, s’exilià a Mèxic, després de la guerra civil (1939-47).
Inicià la seva obra amb una col·lecció de sonets, Misteriosa presencia (1936), Candente horror (1936) i Son nombres ignorados (1939) tracten sobre l’experiència de la guerra.
Amb un lirisme estètic i sensual d’arrel mediterrània escriví Las ilusiones con los poemas del convaleciente (1945), Concertar es amor (1951), Concierto en mi menor (1964), La trama inexplicable (1968).
Autor també de Valentín (1974), homenatge en prosa a Shakespeare, i la narració Los arcángeles (1981). El 1972 es publicà l’antologia dels seus poemes, Fuentes de la constancia, el 1982 la seva Obra poética completa i entre 1982 i 1984, la seva Obra completa en prosa.
Gay, Simona
(Illa, Rosselló, 18 gener 1898 – 26 març 1969)
Poetessa. Nom amb que és coneguda Simona Pons i Trainier, germana de Josep Sebastià Pons. Residí molts anys a París; obtingué la flor natural als Jocs Florals de la Llengua Catalana de Perpinyà del 1964.
Publicà els reculls de poemes Aigües vives (1932), Lluita amb l’àngel (1938) i La gerra al sol (1965) i col·laborà a la revista “La Tramontane” (1956-65). Deixà un llibre, inèdit, sobre texts populars del Rosselló, poemes en prosa i una biografia inacabada sobre el seu germà.
Gassull i Almenar, Jaume
(País Valencià, segle XV – abans 1515)
Poeta. Residí la major part de la seva vida a València, on, tot i ésser cavaller, formà part del cercle d’escriptors burgesos, aplegat entorn de Bernat Fenollar.
És un dels principals autors de l’obra col·lectiva Lo procés de les olives (1497), del caràcter satíric de la qual també participen dues altres obres seves, Lo somni de Joan Joan (1497, 1561), escrita potser en col·laboració amb altres poetes, i la Brama dels llauradors de l’horta de València (1561, 1901), d’interès lingüístic i sociològic.
Com a poeta religiós el 1496 escriví La vida de santa Magdalena en cobles, versificació de la Història de la gloriosa santa Magdalena, de Joan Roís de Corella. Participà en el certamen literari de València del 1474, i fou jutge del certamen celebrat el 1488, també a València, en honor de Sant Cristòfor.
En la seva obra poètica es destaca particularment la sàtira de costums, que conté una multitud de detalls de la vida de l’època, la visió eròtica de l’amor i la vivacitat de l’expressió.
Gases, Vicent
(País Valencià, segle XV)
Poeta de la primera meitat del segle XV.
Garrido de Villena, Francesc
(València ?, 1520 – segle XVI)
Poeta en castellà i cavaller.
Publicà un extens poema cavalleresc, El verdadero suceso de la famosa batalla de Roncesvalles con la muerte de los doze pares de Francia (València 1555), i una traducció castellana, en vers, de l’Orlando innamorato, de Boiardo (València 1555), que dedicà a Pere Lluís Galceran de Borja.
Un sonet seu figura al final de Las obras… así temporales como espirituales, de Joan Ferrandis d’Herédia (1562), escrit el 1543, en morir aquest poeta.
Dades dels Països Catalans 