Nom antic del poble de Vilanova de Banat.
Calbell de Banat *
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: pobles
Tec, el (Vallespir)
Municipi del Vallespir (Catalunya Nord): 25,18 km2, 562 m alt, 111 hab (2013)
(fr: Le Tech) Situat a l’alt Vallespir, a la vall del Tec, a la confluència d’aquest riu amb el de la Comalada, entre el mas de les Sitges i la confluència amb el torrent de la Fou. El bosc ocupa bona part del terme (roures, castanyers i, sobretot, faigs i coníferes).
La major part de la superfície agrícola correspon a pastures i farratge i molt poques hectàrees és dediquen a hortalisses, arbres fruiters i cereals, al fons de la vall. La ramaderia és integrada per bestiar oví, boví i cabrum. Central elèctrica (salt de 118 m).
El poble és a l’esquerra del Tec, al voltant de l’església parroquial, de construcció moderna.
El municipi comprèn, a més, el santuari de Sant Guillem de Combret, el mas de l’Allau (avui fàbrica d’electricitat), el llogaret de Bennat i el mas i castell de Coç.
El terme se separà administrativament de Prats de Molló el 1862.
Tavernes Blanques (Horta)
Municipi de l’Horta (País Valencià): 0,74 km2, 12 m alt, 9.244 hab (2015)
Situat en una plana a la dreta del barranc de Carraixet i al nord de València. El terme, molt petit, és totalment pla, en terrenys al·luvials.
Agricultura de regadiu (blat, moresc i patates són els conreus més difosos), amb aigües del Túria a través de la sèquia de Rascanya. És important la cria de bestiar, especialment boví i porcí, en règim d’estabulació. L’activitat industrial és la base econòmica del municipi, beneficiada per la proximitat de la ciutat de València: són importants les activitats derivades de l’agricultura, així com la indústria alimentària (escorxadors i embotits), la fabricació de begudes refrescants, l’ebenisteria i la de ceràmica. Ha esdevingut de fet un barri de València, d’on depèn la seva àrea comercial.
El poble és a la dreta del barranc de Carraixet, sobre la carretera de Barcelona a València; església parroquial de la Santíssima Trinitat (segle XVII).
Enllaç web: Ajuntament
Taurinyà (Conflent)
Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 14,50 km2, 584 m alt, 328 hab (2013)
Situat a la vall o ribera de Taurinyà (dita també la Ribereta), al peu del massís del Canigó, que accidenta el sector meridional del terme. Drenada per la riera de Lliterà, afluent, per la dreta, de la Tet.
Economia agrícola (fruiters, vinya, hortalisses i pastura i farratge). La ramaderia (bestiar cabrum, boví), complementa d’economia. Ha esdevingut un important centre d’estiueig i d’excursions (refugis de Balaig i dels Cortalets).
El poble és troba a l’esquerra de la riera de Lliterà, al nord del terme; l’església parroquial de Sant Fruitós conserva un campanar del segle XII i a l’interior escultures i retaules del segle XVII.
Calassanç
(Peralta i Calassanç, Llitera)
Poble (736 m alt) i antic municipi: 45,95 km2, aturonat al voltant de l’antic castell de Calasanç.
Conquerit el 1083 per Ermengol IV d’Urgell, fou reprès pels musulmans, i no fou reconquerit definitivament per al comtat d’Urgell fins al 1098, amb l’ajuda de Pere I d’Aragó.
L’antiga església del castell (Sant Bartomeu) fou un priorat dependent del monestir benedictí d’Alaó. L’església parroquial de Sant Cebrià és obra del segle XVI. La població conserva algunes cases senyorials dels segles XVI i XVII. A migdia hi ha el santuari de la Gansa.
Fou agregat el 1970 al municipi actual (anomenat oficialment Peralta de Calassanç).
Caladroer
(Bellestar de la Frontera, Fenolleda)
Poble i antic castell (354 m alt), a l’oest del coll de la Batalla.
En la frontera franco-catalana establerta al tractat de Corbeil (1258) restà com a avançada francesa sobre el Rosselló.
Targasona (Alta Cerdanya)
Municipi de l’Alta Cerdanya (Catalunya Nord): 7,80 km2, 1.597 m alt, 186 hab (2013)
(fr: Targasonne) Situat al vessant meridional del roc de la Calm, en un terreny accidentat, al límit amb l’encreuament de Llívia.
Activitats agrícoles (cereals de secà: blat, sègol). Ramaderia (bestiar boví i oví). Central elèctrica solar de Thémis (1983), la primera i una de les més importants d’Europa del seu gènere.
El poble és un dels més alts de la Cerdanya; església parroquial de Sant Sadurní (segle XII).
En direcció a Angostrina es troba dins el terme l’extraordinari caos de Targasona, format per blocs de granit despresos del pic dels Moros, de formes capritxoses.
El municipi comprèn, a més, el poble de Vilalta i el mas i antic lloc de Palmanill.
Tarerac (Conflent)
Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 8,16 km2, 504 m alt, 55 hab (2013)
(fr: Tarerach) Situat al baix Conflent, al límit amb el Rosselló i la Fenolleda, comprèn una gran part de la vall de la riera de Tarerac, afluent esquerrà de la Tet.
Les principals activitats econòmiques són el conreu de cereals de secà, la vinya i la ramaderia (bestiar cabrum i oví). Tradicionalment de població escassa.
El poble ocupa tota la població del municipi i s’assenta al sector més alt del terme, sota el coll de les Alzines, que comunica aquest sector del Conflent amb la Fenolleda. L’església parroquial de Sant Andreu era ja possessió del monestir de Cuixà l’any 950.
Dins el terme hi ha el mas de Lluçanes.
Cala Ratjada
(o Cala Rajada) Poble, a la costa, al sud-oest de la punta de Capdepera, al voltant de la cala Rajada.
Format al segle XIX a l’indret de can Climentó com a llogaret de pescadors. Des del 1860 anà convertint-se alhora en centre d’estiueig; la família March construí al turó de l’antiga torre Cega la seva residència.
A la fi del segle XIX hom hi establí unes drassanes per a barques de cabotatge. Entre el 1930 i el 1945 hi fou construït el petit port pescador. L’església del Carme fou erigida en parròquia el 1939.
Ha esdevingut un dels centres turístics més importants de l’illa.
Cala, la * -Baix Ebre-
Altre nom del poble de l’Ametlla de Mar.
Dades dels Països Catalans 