Arxiu d'etiquetes: pobles

Teulís (Rosselló)

2 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 6,19 km2, 550 m alt, 50 hab (2013)

(fr: Taulis)  Situat al vessant oriental del Canigó, al peu del puig de l’Estela i del roc Redon, a la zona de contacte amb els Aspres.

El territori és molt accidentat i no permet, pràcticament, l’explotació agrícola, la qual és dedicada a l’explotació de conreus de cereals, patates i raïm (destinat a la producció de vi de taula). La ramaderia (porcina i ovina) és actualment molt minsa. Explotació forestal. Àrea comercial de Perpinyà.

El poble, que agrupa tota la població del municipi, es troba en un planell, al sector septentrional del terme; La seva església parroquial de Sant Joan, amb campanar d’espadanya, conserva una marededéu romànica, i el retaule de l’altar major fou construït al segle XVII per Pere Oliva d’Urgell.

El lloc fou posseït pel monestir de Camprodon.

Tesà (Rosselló)

3 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 4,83 km2, 13 m alt, 1.691 hab (2013)

(fr: Théza) Situat a la plana litoral, al Riberal, a la plana estesa entre el Rard i la Tet, al sud-est de la comarca, prop del nucli urbà de Cornellà del Bèrcol.

L’aprofitament de les capes freàtiques i de l’aigua procedent de l’agulla de la Mar per al regatge, permet l’agricultura de regadiu, que es destina a les hortalisses i els arbres fruiters (préssecs, albercocs), però el conreu més estès és el de la vinya; producció de vi de qualitat superior. Població en ascens.

El poble, de probable origen romà, és situat al mig de la plana regada, al voltant de l’església parroquial de Sant Pere, a la façana de la qual hi ha incrustades dues inscripcions romanes.

Terrats (Rosselló)

1 Resposta

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 7,32 km2, 138 m alt, 661 hab (2013)

Situat a l’àrea de transició entre la plana i els Aspres, a la riba de la Canta-rana, afluent del Rard.

Economia agrícola dominada per la vinya, que és la principal font de riquesa del terme; producció de vins de qualitat superior; al regadiu hi ha arbres fruiters (albercoquers i presseguers), hortalisses i farratge. Hi ha una important cooperativa vinícola. Pertany a l’àrea comercial de Perpinyà. Des de mitjans del segle XIX la població ha anat augmentant progressivament.

El poble és situat a l’esquerra de la Canta-rana, al voltant de l’església parroquial de Sant Julià i Santa Basilissa, que conserva part de les seves fortificacions d’origen medieval.

Dins el terme, a la vora del riu, aigua amunt de Terrats hi ha l’indret on la llegenda situa la imaginària ciutat de Mirmanda.

Terrateig (Vall d’Albaida)

2 Respostes

Municipi de la Vall d’Albaida (País Valencià): 6,32 km2, 250 m alt, 300 hab (2015)

Situat als vessants septentrionals de la serra de la Safor, al sud-est de la comarca, al límit amb les de la Safor i del Comtat, a la dreta del Vernissa, límit septentrional del terme. Poc més de la meitat del territori és cobert de matollar.

Economia agrícola: cereals, vinya, olivera, ametller i garrofer, als sectors de secà, i hortalisses i tarongers a les àrees regades. Ramaderia de llana; aviram. Indústria de materials de construcció. Àrea comercial de Gandia. Població en descens.

El poble és a la vora del barranc de Terrateig, afluent del Vernissa; l’església parroquial de Sant Joan Baptista fou bastida el 1772; havia depès eclesiàsticament de la Pobla del Duc fins al 1534.

Lloc de moriscs de la fillola de Castelló del Duc, fou centre de la baronia de Terrateig.

Teresa de Begís (Alt Palància)

2 Respostes

Municipi de l’Alt Palància (País Valencià): 19,86 km2, 636 m alt, 277 hab (2015)

(o de Viver, o Teresa) Situat a la riba del Palància, a l’àrea de parla castellana del País Valencià. La part meridional del terme és la més muntanyenca, amb elevacions pròximes a 1.000 m, i el sector nord-oest, més baix, s’obre directament en direcció a la vall del riu Palància, que drena les aigües del terme. Prop de les dues terceres parts de la seva superfície és de muntanya poc productiva.

L’agricultura es majoritàriament de secà, dedicada, sobretot, a vinya i oliveres; al regadiu (ja dins la vall) hi ha hortalisses i importants plantacions d’arbres fruiters. Àrea comercial de València i subàrea comercial de Sogorb. Població en descens.

El poble és situat a l’esquerra del Palància, i és de forma allargada; l’església parroquial, d’una sola nau, és dedicada a la Mare de Déu de l’Esperança.

Enllaç web: Ajuntament

Tellet (Rosselló)

2 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 10,02 km2, 600 m alt, 128 hab (2013)

(fr: Taillet) Situat als vessants meridionals dels Aspres, al peu del coll d’Oms, entre el riu Ample (límit occidental del terme) i el torrent del Teixó (límit oriental), tots dos tributaris del Tec. Bona part del terme és cobert de bosc (suredes, alzinars i matolls).

Economia agrària (cereals, vinya, arbres fruiters, i sobretot prats i farratges) i forestal. Ramaderia modesta.

El poble és situat al nord del terme; l’església parroquial de Sant Valentí havia pertangut al monestir de Sant Joan de les Abadesses, l’abat del qual la va fer construir l’any 1141; hom hi venera una marededéu romànica i conserva una pila baptismal gòtica.

Dins el terme hi ha, a més, el santuari marià del Roure.

Càldegues

3 Respostes

(la Guingueta d’Ix, Alta Cerdanya)

Poble (1.153 m alt) i antic municipi: 3,22 km2, a la dreta del torrent de la Verneda, poc abans de la seva confluència amb el Segre, al llarg de l’antic camí ral de Sallagosa a Puigcerdà.

L’església parroquial de Sant Romà és romànica, amb un portal esculpit i un absis notable, i conserva una part de les primitives pintures que els decoraven, a més d’un fragment de l’antic retaule gòtic del segle XI, del Mestre de Canapost, i un retaule amb talles, barroc, del segle XVII.

Fou annexat a l’actual municipi el 1973. Dins l’antic terme hi ha, també, el poble d’Oncés.

Calçada, Sant Pau de la *

Deixa un comentari

(Figueres, Alt Empordà)

Veure> Sant Pau de la Calçada  (poble).

Calçà *

Deixa un comentari

(Rosselló)

Altre nom del municipi de Calce.

Calbera

5 Respostes

(Beranui, Ribagorça)

Poble (1.207 m alt) i antic municipi: 28,34 km2, a la dreta del barranc de Castrocit. Pertangué al monestir d’Ovarra, i posteriorment al de Sant Victorià. L’església parroquial (Sant Andreu) és gòtica.

Fou incorporat al municipi actual el 1966 (que rebé el nom oficial de Veracruz).

Dins l’antic terme hi ha, a més, els pobles de Castrocit i de Morens i la caseria de les Ferreries.