(pop: Mestracà) Poble, situat en un coster, al vessant meridional de l’espadada serra de Bestracà, la qual separa les conques dels rius de Beget i d’Oix fins a llur confluència; culmina al puig de Bestracà (1.044 m alt), al cim del qual hi ha les ruïnes de l’antic castell de Bestracà.
L’església romànica de Sant Andreu, esmentada ja el 983, és prop del coll de Bestracà (804 m alt), per on passa el camí d’Oix a Beget.
Poble (821 m alt), situat damunt la carena que separa les aigües del Cardener i de l’aigua d’Ora.
És esmentat ja el 839. L’església de Sant Sadurni és del 1655.
Les restes del castell de Besora (980 m alt) són situades al cim d’un turó pròxim; és esmentat ja al segle X.
(les Valls de Valira, Alt Urgell)
Poble (1.360 m alt) i antic municipi, a partir del 1970 formà, amb els d’Anserall, Ars, Arcavell i Civís, el nou municipi actual. És situat a la vall alta del riu de Bescaran, afluent de capçalera del Segre.
És esmentat ja l’any 839. De l’antic monestir de Bescaran, desaparegut, es conserva un campanar romànic de tres pisos, amb finestrals dobles. Pertangué al capítol de la seu d’Urgell.
Dins el terme, prop del límit amb el d’Aristot i Estamariu, hi ha un gran dolmen anomenat Cabana del Moro, on han estat trobades restes de l’edat del bronze.
(la Guingueta d’Àneu, Pallars Sobirà)
Poble (1.091 m alt), situat en una petita vall, a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, drenada pel torrent de Berròs, que neix al Montcalbó.
L’església parroquial de Sant Jaume, esmentada ja el 839, té annexa la de Berrós Sobirà.
La jurisdicció pertanyia als comtes, després marquesos, de Pallars. Formà part de l’antic municipi de Jou.
Poble (635 m alt), situat al pla de Bergús, prop de la carretera de Cardona al Miracle, al límit amb el Solsonès.
L’església parroquial de Sant Joan, d’origen romànic, sembla que existia com a cel·la ja el 889, any que fou donada a Sant Joan de les Abadesses.
Al peu de la carretera hi ha l’antic hostal de Fontelles.
(les Valls d’Aguilar, Alt Urgell)
Poble (1.100 m alt), situat en un coster de la muntanya de Sant Quiri, a la dreta del riu de Cabó.
De la seva església parroquial de Sant Martí, arruïnada, depenien els llogarets d’Argestues i de Miravall.
Pertanyia a la vall d’Aguilar, antic territori del vescomtat de Castellbó.
Poble (910 m alt), en un coster, a la dreta de la Garona. L’església parroquial de Sant Martí és romànica.
Vora el riu, sota el veí poble de Begòs, hi ha la central hidroelèctrica de Benòs, construïda l’any 1952, que rep l’aigua canalitzada de la Garona (des de la central de Viella pel canal de Benòs), del riu d’Et Joeu i del riu de Varradòs.
(Sarroca de Bellera, Pallars Jussà)
(ant: el Batlliu de Sas) Poble (1.249 m alt) i antic municipi (62,44 km2) de l’Alta Ribagorça, annexat el 1972 a l’actual. Ocupava les valls de Manyanet i d’Avellanos (a la conca de la Noguera Pallaresa) i comprenia una part de la vall del riu d’Erta (a la conca de la Noguera Ribagorçana).
El terme, molt muntanyós, era obert cap al sud. La vegetació és molt pobra, especialment arbòria.
El poble, enlairat i una mica apartat a la dreta del riu de Manyanet, és en una petita vall on hi ha el santuari de Sant Quiri de Sas. L’ajuntament es reunia a les cases de la Mola d’Amunt.
Escampats pel terme hi havia diversos pobles i llogarets.
(Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà)
(o de Tremp) Poble i antic municipi: 21,55 km2, 1.004 m alt, agregat el 1970 a l’actual, situat a l’extrem sud-est de la conca de Tremp, a la capçalera de la vall del riu de Conques, al peu d’una gran cinglera de conglomerats rogencs que el sobrepassen més de 200 m.
Hi passa la carretera d’Artesa de Segre a Tremp, la qual, a 2 km del nucli urbà i al límit del municipi, travessa la important collada de Comiols, a 1.102 m alt.
El castell de Benavent és documentat el 1055.
Dins l’antic terme hi ha el poble de Biscarri, la caseria de Gramenet i la masia i antic hostal de Balasc.
(o Bellver de Sió) Poble, situat a uns cinc-cents metres del Sió, a l’esquerra, entre Mont-roig de Segarra i Ossó de Sió.
La parròquia de Bellver, de la qual depèn l’església d’Ossó, és esmentada ja el 1099, en l’acta de consagració de l’església de Guissona.
Es conserva una creu de terme gòtica datada del 1517.
Dades dels Països Catalans 