(o Boldís de Munt o de Dalt) Poble (1.480 m alt), sobre Boldís Jussà, al camí de Lladorre als plans de Boldís, gran plana de pasturatge (2.500 m alt) al cim de la serra que separa la vall Ferrera de la vall de Cardós.
La seva església de Sant Miquel és esmentada el 839.
(o Boldís de Baix) Poble (1.303 m alt), situat en una vall lateral a l’esquerra de la Noguera de Cardós, drenada pel torrent de Sant Miquel.
A més de l’església de Sant Pere, moderna, conserva la vella, romànica, esmentada el 839.
(Abella de la Conca, Pallars Jussà)
Poble (1.145 m alt), a la dreta del riu de Rialb, al límit amb l’Alt Urgell.
De la seva parròquia de Sant Vicenç depenien les dels Prats (Coll de Nargó, Alt Urgell) i de la Rua.
(Sant Pere Sallavinera, Anoia)
Poble, situat a la capçalera de la riera de Rajadell. De la seva església parroquial de Sant Pere depenia el poble de la Fortesa.
Damunt un turó, a 848 m alt, hi ha l’antic castell de Boixadors, restaurat, centre de la baronia de Boixadors (coneguda des del segle XV com a varvassoria de Boixadors), pertanyent a la família del mateix nom. El 1425 passà als Foixà, el 1621 als Salvà, i el 1725 als Xatmar.
(la Vall de Boí, Alta Ribagorça)
Poble (1.282 m alt), a la vall de Boí, a la dreta del riu de Sant Martí, prop de la seva confluència amb la Noguera de Tor.
Després de confluir aquest darrer amb el riu de Sant Nicolau, hi ha, a l’esquerra del primer, la presa del canal de Boí, que porta l’aigua a la central elèctrica de Boí, prop del poble de Barruera. És un centre turístic.
L’església de Sant Joan, romànica, del segle XII i contemporània de la de Taüll, és de tres naus; només conserva un dels tres absis; el campanar és de planta quadrada.
Contenia una taula de fusta, on és representat sant Pere, actualment al Museu d’Art de Catalunya, igual com la majoria de les pintures romàniques que decoraven els murs laterals.
(ant: Benviure) Poble (647 m alt), prop del torrent de Biure (que neix al vessant oriental del coll de Deogràcies i desembocà al Gaià, per la dreta, a Pontils), sota un turó al cim del qual hi ha l’antic castell de Biure, esmentat ja el 1151, actualment restaurat.
La família de Guillem d’Aguiló, senyors del lloc, féu, durant el segle XII, diverses donacions als hospitalers, els quals, a la fi del segle, hi establiren una casa, dependent de la comanda de Cervera.
El 1830 la jurisdicció civil i criminal passà a l’orde, que hi establí el priorat de Biure.
(ant: el Masos de Bítem) Poble (19 m alt), a l’esquerra de l’Ebre, 4 km al nord de la ciutat. Una part de les terres són regades pel canal de l’esquerra de l’Ebre.
El 1134 fou donat pel comte Ramon Berenguer IV de Barcelona al bisbe i als canonges de Tortosa.
L’església parroquial és dedicada a la Mare de Déu de l’Oliva.
(Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà)
Poble (934 m alt) de l’antic municipi de Benavent de la Conca, situat al peu del grau de Moles, a l’extrem oriental de la conca de Tremp.
Fou donat el 1079 pel comte d’Urgell als comtes de Pallars. Fins al primer terç del segle XIX fou de la jurisdicció del capítol de la catedral d’Urgell.
L’església parroquial, romànica, és dedicada a sant Andreu.
Poble (1.006 m alt) de l’antic municipi d’Escunyau, a l’esquerra de la Garona, entre el riu i la carretera general, prop de Viella.
L’església parroquial de Sant Esteve, del segle XII, amb tres absis pentagonals, fou ampliada al XV; el portal, esculpit amb figures, i dos grans finestrals, són d’un estil gòtic primitiu. Hi ha un campanar, exempt, quadrat, resta de l’església romànica de Sant Sadurní.
Més al sud, a la serra que separa les valls del riu Nere i de Valarties, hi ha la tuca de Betrén (2.514 m alt).
L’increment de població és degut a la proximitat de l’estació d’esports de neu d’Era Tuca.
Poble (1.041 m alt) i antic municipi: 24,86 km², agregat a l’actual el 1970. Situat en un petit replà sobre el vessant dret de la Garona, Formà part del terçó de Marcatòsa.
La minva constant de població des del 1860 ha estat compensada només en part per la immigració no catalana.
L’església parroquial de Sant Pere conserva un absis i una pica baptismal romànica.
Dins l’antic terme hi ha els pobles d’Aubert, Montcorbau i Mont.
Dades dels Països Catalans 