(Vilobí del Penedès, Alt Penedès)
Poble, és el nucli més poblat del terme, situat a menys d’un quilòmetre del poble de Vilobí, al nord, de la parròquia del qual depèn l’església.
La parròquia del veí poble de Guardiola de Font-rubí, del municipi de Font-rubí, duu el nom de Santa Maria de Bellver.
(Passanant i Belltall, Conca de Barberà)
Poble (772 m alt), situat a la serra de Forès, transició cap a la Segarra i l’Urgell.
El lloc i el castell de Belltall foren adquirits pels hospitalers a la fi del segle XIII (1278-97).
L’església parroquial, romànica, és dedicada a sant Pere.
Poble (794 m alt), aturonat a la partió d’aigües del riu d’Ondara i de l’Anoia, entre la Panadella i Santa Fe de Montfred.
Fins al començament del segle XIX fou de la jurisdicció del monestir de Montserrat.
L’església parroquial de Sant Pere tenia annexa la de Sant Jaume de Rocamora d’Argençola.
(Santa Cristina d’Aro, Baix Empordà)
Poble (120 m alt), situat a l’extrem nord-oest de la vall d’Aro, sota Romanyà de la Selva.
L’església parroquial, del segle IX, és dedicada a santa Maria.
Es troba al mateix indret d’un poblat d’època romana.
(Montferrer i Castellbó, Alt Urgell)
Poble (793 m alt) de l’antic municipi d’Aravell, situat a la dreta de la riera de la Mare de Déu Trobada, en el camí d’Aravell a la Seu d’Urgell.
La seva església parroquial és dedicada a sant Pere. Formava part del vescomtat de Castellbó, dins el quarter de Castellciutat.
Aigua amunt hi ha el despoblat de Campmajor i la capella de Sant Marc.
(Montellà i Martinet, Baixa Cerdanya)
Poble (1.310 m alt), damunt l’engorjat del Segre, als contraforts septentrionals de la serra de Cadí, entre la riera de Bastanist i el riu del Quer. Fou senyoria de la comunitat de preveres de Puigcerdà.
L’antiga església parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria és d’origen romànic amb algun detall gòtic; és esmentat ja l’any 839 en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell.
Formà part del municipi de Villec i Estana fins el 1970, que fou annexat a Martinet.
(Sant Llorenç d’Hortons, Alt Penedès)
Poble, situat al llarg de la carretera de Martorell a Igualada, al límit amb el municipi de Sant Esteve Sesrovires.
(Sant Llorenç d’Hortons, Alt Penedès / Masquefa, Anoia / Sant Esteve Sesrovires, Baix Llobregat)
Poble (282 m alt), situat al llarg de la carretera de Martorell a Capellades, al límit dels tres municipis.
Dins el terme de Masquefa hi ha l’estació del ferrocarril de via estreta de Martorell a Igualada.
L’església de Santa Maria depèn de la parròquia de Sant Llorenç d’Hortons.
Destaca la masia de Can Bac.
(Sant Joan les Fonts, Garrotxa)
Poble, situat a la dreta del Turonell, format per unes quantes cases al voltant de l’església parroquial de Santa Eulàlia, romànica, però molt transformada.
Hi ha diverses masies disseminades pel terme i els veïnats del Pla de Baix i del Pla de Dalt; hi ha, a més, el santuari de Sant Cosme i les ruïnes de la capella de la Mare de Déu de Mont-ros, on anteriorment s’aixecà el castell de Mont-ros.
Fou possessió del monestir de Sant Joan les Fonts i, fins abans del 1950, cap de l’actual municipi, al qual donava nom.
Poble (1.000 m alt), situat en un coster, a la dreta de la Garona.
L’església parroquial de Sant Roc, annexa a la de Benòs, és romànica, i conserva la pica beneitera i les fonts baptismals primitives, així com algunes escultures del segle XVII, policromades, d’estil molt popular. Sobresurt la Casa Socasau.
Pertanyia al terçó de Lairissa.
Dades dels Països Catalans 