Poble, al camí de la Fuliola, format per unes quantes cases de camp al voltant de l’antiga església parroquial de la Nativitat de la Mare de Déu. Fou municipi fins a mitjan segle XIX.
La baronia del Bullidor fou comprada el 1487 per Dalmau de Copons i de Guimerà, i el 1688 fou adquirida per Pere Jaume de Massot; el 1859 el títol passà als Dalmases.
(Guardiola de Berguedà, Berguedà)
Antic poble (958 m alt), dins la vall de Lillet, situat al vessant meridional de la serra de Sant Marc.
Fins el 1942 fou el centre d’un municipi (que tenia agregats des del segle XIX el terme de Gavarrós i, separat pel terme de Bagà, el de Gréixer), que fou fusionat amb el de Sant Julià de Cerdanyola per tal de formar el nou de Guardiola de Berguedà.
El barri de Guardiola situat a l’esquerra del Llobregat és anomenat barri de Brocà, per tal com, a diferència del nucli principal, era dins l’antic terme de Brocà. Havia format part de la baronia de Pinós.
L’església parroquial de Sant Martí, consagrada el 1151, és romànica.
Al segle IX hom anomenava vall de Brocà la vall de Bastareny i, probablement, tota la vall de Lillet.
(Cornellà del Terri, Pla de l’Estany)
Poble, a l’esquerra del Terri, entre Banyoles i Cornellà. L’església parroquial, romànica, és dedicada a sant Joan.
Era un dels llocs reials de la vall de Cornellà.
Poble (1.113 m alt), a l’esquerra de la Noguera Pallaresa, aigua amunt de la presa de Borén, d’on surt el canal que duu l’aigua a la central d’Esterri d’Àneu.
L’església parroquial de Sant Martí conserva una portalada romànica esculpida.
Formà part de l’antic municipi de Sorpe.
Barri i antic poble, situat en un petit illot de secà a l’horta de Lleida, a l’esquerra del Segre. Ha estat un nucli d’atracció de la immigració posterior al 1939.
Antigament era anomenat Vilanova de l’Horta, Vilanova de Fontanet, i, sobretot, Vilanoveta; es formà poc temps després de la conquesta de Lleida (1149), com a part del seu terme, al pla de la Vilanoveta (a la sortida de Cap-pont), d’on partien els camins a Barcelona, a Tarragona i a Tortosa.
Es despoblà durant el setge de Lleida del 1646; els molins, però, continuaren funcionant (el 1716 pertanyien al comú de Lleida) i al seu voltant sorgí un nucli dit ja la Bordeta.
(Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya)
Poble (1.120 m alt), a la plana de la Batllia, al peu del serrat de la Quera. És un petit centre comercial d’abastament de la rodalia.
La parròquia és esmentada ja el 839; l’actual església de Sant Marel és romànica (segle XI).
Un quilòmetre al sud del poble hi ha la font de la fou de Bor; prop seu, al cingle del serrat, hi ha la coneguda cova (o tuta) de la font de Bor, amb dos corredors practicables, amb un recorregut total de 2.000 m, on han estat trobats vestigis de vida humana des d’època prehistòrica.
Altres coves pròximes són la tuta Freda i la tuta de l’Ambret.
(Vall de Cardós, Pallars Sobirà)
Poble (1.084 m alt), situat al Vallat d’Estaon, al vessant meridional del pui del Tabaca, a la dreta de la ribera d’Estaon.
La seva església del Roser depèn de la parròquia d’Anàs.
Formava part de l’antic municipi d’Estaon.
Poble (700 m alt) i antic terme de Freixenet de Camprodon, a l’esquerra de la riera de Bolòs, capçalera de la riera de Salarsa, a la vall del Llierca.
L’església de Santa Maria, consagrada el 1050, conserva elements de la primitiva construcció, romànica; havia pertangut al monestir de Camprodon.
Poble (266 m alt), situat al llarg de la carretera de Tàrrega a Balaguer, a la plana regada d’Urgell, al sud de la serra d’Almenara. L’església parroquial és dedicada a l’Assumpció.
És esmentat ja al segle XI formant part del comtat d’Urgell com a quadra de Ponç Dalmau. El 1415 passà a la jurisdicció de Poblet.
Formà part del municipi de Tornabous fins el 1949, en que fou annexat a l’actual.
Dades dels Països Catalans 