(Rabós d’Empordà, Alt Empordà)
Poble. L’església de Sant Romà depèn de la de Garriguella.
Pertangué al monestir de Colera i al de Sant Pere de Rodes.
(Rabós d’Empordà, Alt Empordà)
Poble. L’església de Sant Romà depèn de la de Garriguella.
Pertangué al monestir de Colera i al de Sant Pere de Rodes.
Poble (182 m alt), uns 7 km al nord de la vila, prop del límit amb els termes de Móra la Nova i de Garcia, a la dreta del barranc de Darmós, que aflueix a l’Ebre, per la dreta, a Móra la Nova.
La parròquia de Sant Miquel fou fundada com a vicaria perpètua el 1784.
La població fou destruïda el 1810 per les tropes napoleòniques (l’església fou refeta en 1862-67).
(ant: la Cruïllada o Sacruïllada) Poble, a la ribera de Cervera, damunt la riba dreta del riu d’Ondara (a la vora del qual hi hagué l’església i el molí de Sant Pere Gros o Sant Pere de la Curullada).
És bastit al voltant del castell de la Curullada, que pertangué als Saportella fins el 1376, que el bescanviaren amb els Desvall pel castell de Montpaó (conservaren, però, la veïna torre i quadra de Saportella).
El castell fou refet al començament del segle XVII i al seu costat fou bastida la nova església parroquial de Sant Pere.
Poble, a l’esquerra de l’Onyar, al límit amb el municipi de Girona.
Pertany a la parròquia de Palol d’Onyar.
Poble (60 m alt), al sud-est del centre del municipi, a l’esquerra de la riera d’Àlguema.
L’església actual (construïda el 1779) és santuari de la Mare de Déu de Creixell, imatge d’alabastre policromat del segle XV. No hi ha restes ni de la capella anterior (dotada per Dalmau de Creixell el 1219 a favor del priorat de Lledó) ni de la força (o castell) de Creixell, dins el clos de la qual aquella fou bastida.
El castell era, com el veí de Pontós, en la línia de defensa del comtat de Besalú davant el d’Empúries. El 1276 l’infant Pere comprà a Blanca de Creixell els castells de Creixell i de Pontós.
Tot i que amb el nom de baronia de Creixell hom coneixia el conjunt dels termes de Creixell, Pontós, Borrassà i Romanyà de Besalú, al segle XIV ja n’era Pontós el castell més important.
(Isona i Conca Dellà, Pallars Jussà)
Poble (711 m alt), 1 km a la dreta del riu de Conques (on hi ha l’antic hostal de les Mores, al camí de Tremp a Cervera).
Els pobles de Llordà i de Siall i la caseria dels Masos de Sant Martí depenen de la seva església parroquial de Santa Maria, romànica (segle XII), de planta de creu llatina, amb tres absis, una galeria interior situada darrera la rosassa de la façana i una notable portada esculpida (el Crist, al timpà; àngels músics, monstres i saltimbanquis, a les arquivoltes, presidits per la Sagrada Família i el Pecat Original; als flancs, lleons devorant personatges).
(o Sacot, o Sant Miquel Sacot) Poble (643 m alt), a l’extrem occidental del terme, entre les serres del Corb, al sud, i de Batet, al nord, en plena zona volcànica del sud-est d’Olot, que centra el pla de la Cot i en el qual s’alcen, entre altres, els turons volcànics de Croscat, el de Santa Margarida de la Cot (o turó de la Cot, on hi ha capella d’aquest nom) i el de la Roureda de l’Olivera, i els puigs de Jordà de la Cot i de la Costa de Sant Miquel (o de la Costa de la Cot).
L’església parroquial de Sant Miquel, d’origen romànic, era possessió del monestir de Sant Pere de Besalú.
El lloc pertanyia a la baronia de Santa Pau.
(Fogars de Montclús, Vallès Oriental)
Poble (620 m alt), al vessant meridional del turó de l’Home (Montseny), damunt la Tordera.
L’església parroquial (Sant Esteve), que fou annexa de la de Santa Susanna de Vilamajor, és romànica.
Poble (483 m alt), al vessant meridional de la serra de Montclar, a la vall del Sió.
L’església parroquial és dedicada a Santa Maria.
La jurisdicció pertangué al capítol d’Urgell.
(Gerri de la Sal, Pallars Sobirà)
(ant: Coscastell) Poble, dins l’antic terme de Peramea. És al sud-oest del pla de Corts.
L’església parroquial de Santa Anna depèn de la de Montcortès.