(Cornellà del Terri, Pla de l’Estany)
Poble, al sud del pla de Banyoles.
La seva parròquia (Sant Julià) és esmentada ja el 1017, any que fou cedida a la canonja de Girona; l’actual edifici, del començament del segle XII, té un notable portal esculpit; posteriorment li fou sobreposada una volta ogival. En depèn l’església de Sant Andreu de Mata.
(Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya)
Poble (1.340 m alt), agregat el segle XIX al municipi d’Éller. És al vessant occidental de la vall Tova, aigua avall d’Éller.
L’església, romànica, depèn de la parròquia d’Olopte.
Poble de l’antic terme de Bassegoda, al vessant oriental del puig de Bassegoda, a la capçalera de la vall de Corsavell, afluent, per la dreta, de la Muga.
La parròquia (Sant Martí) depèn de la de Llorona; fou fundada pels monjos del monestir d’Arles el 878.
L’església, del segle XI, fou cedida aquell segle a la canonja de Girona.
(o Querrubí) Antic poble (1.225 m alt) i parròquia (Sant Llorenç) de l’antic municipi de Viladonja, al vessant meridional dels rasos de Tubau, a l’esquerra del rec de Corrubí, capçalera de la riera de Merlés.
El segle XIX depenia de Sant Esteve de la Riba.
(les Franqueses del Vallès, Vallès Oriental)
Poble i cap del municipi, a la dreta de la riera de Corró, prop del seu aiguabarreig amb el Congost.
El lloc és esmentat el 984, i la parròquia (Santa Eulàlia), el 1022; la primitiva església ha sofert diverses modificacions.
Fou el nucli principal de les Franqueses del Vallès i, com la resta d’aquest territori, carrer de Barcelona (1381); d’aquest privilegi subsisteix l’exempció de lluïsme en les alienacions a títol lucratiu de béns situats a l’antic territori emfitèutic.
Dins el seu terme i al límit amb la ciutat de Granollers, es formà el barri del Lledoner, que fou agregat el 1922 a aquella ciutat; amb tot, una part del nucli urbà de Granollers (barri de Bellavista, en expansió) és encara dins el terme de Corró d’Avall.
Al voltant de l’estació del ferrocarril de les Franqueses s’ha format també un nou barri, que ha pres el nom del municipi.
(les Franqueses del Vallès, Vallès Oriental)
(ant: Corró Sobirà) Poble, vora la riera de Corró.
L’església parroquial (Sant Mamet), d’origen romànic, fou reformada al segle XVI.
El lloc és esmentat ja el 1008; pertangué a les antigues Franqueses del Vallès i fou carrer de Barcelona.
Poble (1.200 m alt), a la dreta de l’aigua de Valls, sota el puig Aguilar.
De l’església parroquial, dedicada a sant Martí, depenien la de Sant Jaume de Vilacireres (Berguedà) i el santuari de Puig-aguilar; és esmentada ja el 839.
Poble. L’església parroquial (Sant Martí), romànica (segle XII), és a la dreta de la riera de l’Hospital; és esmentada ja el 839.
Formà un municipi el segle XIX juntament amb la parròquia de Comaposada.
Els santuaris de la Mare de Déu dels Torrents i dels Sants Metges i la caseria dels Torrents, del municipi de l’Espunyola, en depenien.
Poble, a l’esquerra del riu de Cornet, afluent per l’esquerra del Llobregat, que neix als altiplans que limiten el Lluçanès pel sud-oest, dins el terme de Gaià, i desguassa a la vila de Sallent.
L’església parroquial (Santa Maria), romànica (fi del segle XII), té un notable portal.
Dins el seu terme hi ha les ruïnes d’un antic castell, el Castellet de Cornet, esmentat al segle XIV.
(la Vansa i Fórnols, Alt Urgell)
Poble (1.355 m alt), a la vall de Cornellana, tributària, per la dreta, de la vall de la Vansa, al vessant meridional de la serra de Cadí.
Esmentat ja el 839, pertangué al capítol de la Seu. La seva parròquia depèn de la de Fórnols.
Dades dels Països Catalans 